3. Antoni Gaudí

Antoni Gaudí (1852-1926), un geni de l’arquitectura

Estudis

Nascut a Reus, passa la infància a Riudoms. El pare és un modest calderer però decideix pagar els estudis al seu fill, segurament perquè creu que en traurà profit. Estudia batxillerat a Reus i arquitectura a Barcelona. Mentre estudia ha de treballar fent càlculs per a arquitectes; en acabar la carrera però ja és considerat un excel·lent calculista.

La protecció d’un mecenes

Coneix el financer i mecenes Eusebi Güell que li encarrega la Casa-palau (Palau Güell) del carrer Nou de la Rambla de Barcelona i més endavant el Parc Güell. El Palau ja conté molts elements que caracteritzaran les obres de Gaudí. Especialment original és el gran espai interior de baix a dalt, les xemeneies de terrat, el treball de forja de les reixes...El parc havia de ser una urbanització model, una espècie de ciutat jardí. A l’entrada, l’espai de la columnata estava destinat a ser el mercat. L’explanada a sobre hi ha el famós banc ondulat fet de trencadís - és a dir de trossos de ceràmica de diferents colors. També ha adquirit notorietat la peculiar salamandra de l’entrada del Parc, també feta de trencadís....A l’única casa construïda hi va viure Gaudí abans d’instal·lar-se definitivament a la Sagrada Família.

Originalitat

D’estudiant li agraden les fotos d’edificis islàmics i hindús. Però Gaudí va aprendre directament de la natura. Observava i analitzava les plantes i els animals : fulles, fruits, insectes...i n’elaborava una síntesi. No hi ha formes que no hagi inventat la natura, pensava. Els grecs posaven les fulles d’acant als capitells. Gaudí s’inspira, doncs, en la natura. Als deixebles els deia «Originalitat és tornar als orígens i aquests estan a la natura».

Diu Carles Soldevila que Gaudí aconsegueix una «progressiva emancipació de persones i influències anteriors»; la seva arquitectura, assenyala Bassegoda, no s´assembla a cap altra. És aquest Gaudí alliberat que s’atreveix a construir la façana de la Sagrada Família i la Casa Milà ( la Pedrera) on la seva creativitat actua sense fre.

La façana del Naixement de la Sagrada Família és un monument també a la natura. Els personatges religiosos estan entre arbres, animals... Les mateixes torres estan inspirades en les tiges florides de la planta mediterrània de l’acant. La Pedrera l la casa Milà- és un fenomen geològic començant per la base, que evoca les roques del Cap de Creus... Aquesta comunió amb la natura és una característica del geni.

Arquitecte total

A més dels edificis, dissenya mobles i altres objectes. Les cadires de Gaudí són anatòmiques, és a dir, s’adapten al cos. Els objectes, penjadors, reixes són obres d’art, cada pot és una escultura, Gaudí és expert en forja de metalls, fusteria de taller, trencadís de ceràmica.... i es passa hores observant i orientant el treball dels diferents operaris.

Per altra banda, no fa altra cosa que el treball d’arquitecte. Té una dedicació total a la seva obra i per això assoleix excel·lents resultats. Més que dibuixos, utilitza models de fang, fusta, guix la qual cosa facilita el treball dels operaris.

Es relaciona amb artistes de diverses especialitats. Forma part del Cercle Artístic de Sant Lluc i està vinculat a una de les seves seccions, Amics de l’Art Litúrgic, grup que es proposa dignificar i modernitzar aquest art.

Tots els seus edificis són diferents: cada un és un experiment. La delicadesa poètica de la Casa Batlló contrasta amb la tosquedat dels penyassegats de La Pedrera, per agafar dos edificis fets un darrera l’altre i en el Passeig de Gràcia.

Incomprensions

Ara ningú no dubta de la genialitat de Gaudí però en la seva època no varen mancar les crítiques i resistències. Un diari comparava la Pedrera amb les Coves d’Artà... Un polític francès deia que no li agradaria ser d’un país on es toleren obres com la Pedrera... al novel·lista George Orwell, les naixents torres de la Sagrada família li semblaven vulgars ampolles de xampany. Fins i tot a arquitectes d’avui, que admiren el geni de Gaudí no els agrada la Sagrada Família i menys les obres que actualment la continuen.

Canvi d’estil de vida: austeritat, religiositat

Gaudí de jove era i anava de triomfador. Ben vestit i menjat, freqüentava el Liceu i les reunions socials. Però l’encàrrec de la Sagrada Família canvia la seva vida. Es consagra totalment a la seva construcció, fins i tot viu a la mateixa obra. Viu modestament, la seva religiositat s’intensifica... Cada dia va a missa a Sant Felip Neri prop de la Catedral i després ja es queda a la tasca de la Sagrada Família. El trajecte el fa a peu.

Gaudí es s’aboca a la construcció del temple i hi posa tot el seu geni i saviesa arquitectònica. Sobre la cripta neogòtica, que ja estava feta quan va rebre l’encàrrec, aixeca una gran estructura que tindrà tres façanes : la del naixement (que és la única que ell veu feta), la de la Passió i la de la Glòria. Una gran nau amb columnes en forma de palmera, unes altes torres amb acabaments ceràmics...

Ricard Torrents compara Verdaguer i Gaudí. Els dos tenen un mecenes, triomfen en la seva activitat, de grans sofreixen un canvi que els acosta als pobres. Els dos participen de la religiositat popular influenciada per la reacció catòlica contra l’inici de secularització i que inclou la devoció a la Sagrada Família . Els dos tenen un discurs tradicional en formes modernes... Podem afegir que els dos són catalanistes.

Antoni Gaudí mor el 1926 al vell hospital de la Santa Creu, després que, distret, l’atropellés un tramvia.

Bibliografia

Soldevila, Carles. Figures de Catalunya. AEDOS, Barcelona ,1962

Ricard Torrents. Art, poder i religió. La Sagrada Família en Verdaguer i Gaudí. Proa. Barcelona 2006