4. L’ home que sap fer foc (erectus)

(Homo Erectus, fa 500.000 anys)

Els humans coneixen el foc des de fa temps. Els llamps han provocat més d’un incendi, que els ha obligat a fugir de les flames. Però el foc que coneixen es espaordidor i al principi, no el veuen com quelcom a posseir. Tampoc pensen en produir-lo, fer-lo o encendre’l com diem nosaltres ara.

Dos nens juguen amb unes pedres. Imitant els seus pares que colpegen les pedres amb una de sílex per obtenir peces amb tall (per destrals...), donen cops amb dues pedres. Ja és fa fosc i se n'han de tornar cap a casa... De cop i volta, en un dels xocs de les pedres, salten guspires. Els nens no n’havien vist mai, de guspires: els causa una gran sorpresa i agitació. Els sembla quelcom misteriós, però alhora meravellós. Van corrent a casa i li diuen al seu pare. El pare és un home intel·ligent, un dels més enginyosos de la tribu. Precisament entre els seus companys han parlat més d’una vegada del que podrien fer si tinguessin foc.. Les guspires de les pedres li recorden les que escopia l’últim foc que va veure produït per un llamp. Després de provar de fer saltar guspires moltes vegades, acosta les pedres a unes fulles seques... i el foc s’encén!

En un altre lloc, dos humans fan girar -fregant-se les mans- un tronquet sobre una plataforma de fusta, molt a prop de unes herbes seques. La punta del bastó s’escalfa i finalment sorgeix una petita flama, que cala foc a les herbes seques. Més endavant aquest encenedor s’anà perfeccionant. La corda d’un arc entortilligada al tronquet dispara un ràpid moviment de gir, millor que el de les mans.

Els avantatges del foc són moltes. L’escalfor que protegeix del fred, la flama que espanta les feres i il·lumina les llargues vesprades de l’hivern. El foc permet coure els aliments, primer directament, el que avui en diríem a l’ast; més endavant, dins de recipients. A més de fer-los més digeribles, també són més bons. També permet fer armes, com ara llances i fletxes de fusta, amb la punxa més dura i afilada al passar-la sobre la flama.

Tot això tenia lloc fa uns 500.000 anys. Els humans són molt semblants als homes hàbils del període anterior. Destaquen perquè són més ordenats. En les restes dels seus habitacles, els objectes de la cuina, les eines, els ornaments, cada cosa té el seu lloc, no com en el període anterior que tot estava barrejat. Aquest ordre indica, sens dubte,una major capacitat intel·lectual.

Al refugi neandertal de Capellades, molt posterior ja que data d’uns 50.000 anys, s’hi han trobat moltes restes de fogueres. Prop de les restes, petits trossos de fusta que podrien ser escuradents. Sembla es tractava d’un lloc de pas, ja que la majoria d’humans eren nòmades.