05. Maria Aurèlia Campmany (1918 – 1991)

Maria Aurèlia Capmany i Farnés

Escriptora, dona de teatre, polifacètica, moderna, feminista i d’esquerres que va ser un exemple de compromís amb el seu país, la seva llengua i la seva cultura. Va contribuir a defensar Catalunya durant els anys difícils del franquisme des de la resistència política i també a construir-la amb la democràcia. Va ser una dona de forta personalitat, que duia una vida lliure en uns temps en què el país vivia reprimit per la dictadura. La seva manera de ser i de comportar-se va esdevenir un model per als joves del seu temps, que admiraven la seva capacitat de crítica i la seva lucidesa. Bona conversadora i amb sentit de l'humor, fumava sempre uns purets Entrefinos, cosa que en aquells anys li donava un aire exòtic, rebel, provocador.

La seva implicació amb el país va ser gairebé una herència genètica, ja que a casa seva li van saber transmetre l’amor per la seva cultura. Nascuda a Barcelona pocs mesos abans que s’acabés la Primera Guerra Mundial (1914-1918), va ser la filla gran del matrimoni format per Aureli Capmany i Maria Farners, dues famílies que s’havien implicat en les iniciatives culturals posades en marxa a finals del segle XIX pels moviments catalanistes, com la fundació de l’Orfeó Català (1891), una societat coral que va difondre el cant i la cançó entre les classes populars i que va fer construir el Palau de la Música Catalana. Tant el seu pare com el seu avi matern, Sebastià Farners, que eren escriptors tots dos, van contribuir amb entusiasme en aquesta iniciativa. Maria Aurèlia Capmany va ser educada segons els nous mètodes pedagògics de l’escola activa que triomfaven per Europa i que aquí van proliferar amb la Mancomunitat (1914-25) i la República (1931-36). De petiteta va anar a l’Escola Montessori i després a l’Institut Escola (1925-36), on va estudiar batxillerat. Els anys universitaris van coincidir amb els anys difícils de la Guerra Civil Espanyola (1936-39) i els primers temps de la postguerra, ja que va estudiar a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona del 1937 al 1942. Va abandonar la universitat franquista el 1943, després d'un curs de treballar-hi com a professora ajudant.

Maria Aurèlia Capmany es va dedicar durant 22 anys a la docència en centres d’educació secundària, com l’Institut Isaac Albéniz de Badalona, on va fer-hi de professora de filosofia, i també de grec clàssic i d’alemany, des del 1944 fins al 1953, i al col·legi Isabel de Villena de Barcelona, una escola catalana fundada per Carme Serrallonga i d’altres professionals procedents de l'Institut Escola on va treballar des del 1944 fins al 1965.

En plena dictadura franquista Maria Aurèlia Capmany va publicar la seva primera novel·la, Necessitem morir (1952), enmig de totes les dificultats que comportava escriure en una llengua minoritària i prohibida. Va ser també aleshores, quan tenia 34 anys, que va fer dues estades a París, on va estudiar amb una beca a la Universitat de la Sorbona durant els cursos 1952-53 i 1954-55. En aquells temps de repressió, aquests viatges eren una possibilitat única d’obrir-se al món, de conèixer noves idees i de viure en llibertat de pensament i d’acció.

A finals dels anys 50 va començar la seva activitat teatral, que anava lligada a la defensa de la llengua catalana i de la llibertat. Amb Ricard Salvat va fundar l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, on va fer de professora. Va fer també d’actriu en obres reivindicatives de Salvador Espriu com La primera història d’Esther, que es va representar en català al Teatre Romea el 1962. Era l'any que Espanya havia entrat al Mercat Comú, es començaven a acabar els temps més durs de repressió de la llengua i la cultura, i les activitats culturals i polítiques organitzades en la seva defensa començaven a sortir de la clandestinitat.

El 1968, quan tenia 50 anys, van canviar moltes coses en la seva vida. Va conèixer Jaume Vidal i Alcover (1923-1990), escriptor amb qui va viure des de llavors, i va fer un viatge a París que va coincidir amb el maig francès, la revolta d'estudiants i de treballadors que va fer creure a tothom que una altra manera d'entendre el món i de fer política era possible.

A Catalunya es va implicar en iniciatives de protesta enfront de la dictadura. El 1970 va participar en la tancada de Montserrat per protestar contra el judici de Burgos i l'any següent en l'Assemblea de Catalunya, plataforma antifranquista que va organitzar mobilitzacions populars fins als primers anys de la transició democràtica amb un programa basat en la reivindicació de la llibertat, l'amnistia i l'estatut d'autonomia.

Amb el restabliment de la democràcia es va fer militant del PSC (1976) i aviat va entrar activament en la política. Va ser regidora de Cultura i Ensenyament de l’Ajuntament de Barcelona (1983-87) i regidora responsable de coordinació de Publicacions i Edicions Municipals des del 1987 fins a la seva mort.

Com a creadora literària Maria Aurèlia Capmany va ser molt prolífica. Va conrear gairebé tots els gèneres literaris, tret de la poesia. Va escriure guions per a la ràdio, per a la televisió, obres de teatre, de cabaret, assaig, novel·les, narracions, articles a la premsa, etc. Entre totes les seves obres destaquen l'assaig feminista La dona a Catalunya (1966), la novel·la Un lloc entre els morts (1967), que va rebre el premi Sant Jordi el 1968, l'obra de teatre Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret (1971), basada en l'assassinat el 1920 de l’advocat dels obrers catalans, el serial emès a la ràdio el 1977-78 sobre història de Catalunya, etc.

Maria Aurèlia Capmany, dona de forta personalitat i activa figura pública, va morir a Barcelona el 1991 als 73 anys, pocs mesos després de la desaparició del seu company Jaume Vidal i Alcover i un mes abans de la mort de Montserrat Roig (1946-1991), també escriptora i bona amiga que deia que havia après de la Maria Aurèlia “l’alegria de viure”.