1. Ripoll
Monestir de Santa Maria de RIPOLL
Diu la llegenda que els sarraïns cremen el monestir. Les flames alerten l’Emperador Carlemany que els derrota a Girona. Set monjos viuen mig amagats. Carlemany els anima a reconstruir el monestir que els moros tornen a cremar. El Comte Guifré el Pilós els derrota i en un somni Carlemany li demana que reconstrueixi el Monestir de Ripoll i hi porti l’orde de Sant Benet. Guifré així ho fa i vol ser-hi enterrat.
El que és veritat és que el Comte Guifré, fundador de la dinastia catalana, reconstrueix Ripoll i funda el monestir. Grifré dona molta importància als monestirs: fundarà també el de Montserrat, el de Sant Martí del Canigó i el de Sant Joan de les Abadesses. El seu fill Rodulf és educat a Ripoll, i en serà abat, i la seva filla Emma esdevindrà abadessa de Sant Joan.
Ripoll esdevé un centre cultural amb una important biblioteca i monjos molt savis que conservaren i desenvoluparen les ciències heretades dels grecs i cultivades pels àrabs (astronomia, matemàtica, etc). Gerbert d’Orlac, que esdevingué el savi papa Silvestre II, es formà a Ripoll. A la seva biblioteca hi ha col·leccions d’escrits, que es copiaven a l’scriptorium: Dels 66 manuscrits de mitjans del s X es passa a 246 a la mort de l’Abat Oliba (1046). Destaca la Bíblia de Ripoll, amb abundants il·lustracions i a finals del s XIII La Gesta Comitum Barcinonensis (Les Gestes dels Comtes de Barcelona).
Església. És remodelada i consagrada per l’Abat Oliba el 1032. Durant l’Edat Mitjana, Montserrat n’és una filial. Sofreix un terratrèmol el 1428 que destrueix un campanar i després de l’exclaustració que significa la supressió de l’orde, és incendiada i espoliada el 1837.
L’arquitecte Elies Rogent la reconstrueix. de 1886-93 per decisió de Morgades, bisbe de Vic. Hi afegeix el cimbori i les columnes de separació de les naus laterals.
Es declarat monument històric- artístic el 1931. Rep el nom de bressol de Catalunya per la seva importància religiosa i cultural en els inicis de la nostra història i també per contenir la tomba dels primers comtes- reis catalans.
Visita a l’església. Església romànica de 60 x 40 m amb cinc naus (que amb la reconstrucció de 1830 quedaren reduïdes a tres) i un ampli transcepte, en el que s’obren set absis i hi ha les tombes dels primers comtes- reis catalans: de Guifré el Pilós a Ramon Berenguer IV, i dels comtes de Besalú.
Té dos campanars: un sencer en perfecte estil romànic -llombard, l’altre està escapçat
Claustre de dos pisos. El primer del s XII –XV i el segon del XV-XVI. A cada costat hi ha 13 arcs amb capitells. Cada capitell te un dibuix diferent des de mitologia clàssica fins a temes de la vida diària.
La portada constitueix una obra excepcional. Un atri gòtic protegeix la portada de mitjans s XII. Al voltant de la porta hi ha l’arc triomfal amb 7 arquivoltes amb adornaments i escenes de la Bíblia: el Pantocràtor al centre, animals fantàstics, vicis capitals, escenes de la vida ordinària . En uns requadres dels muntants verticals a les dues bandes hi ha un calendari:
Gener: llenyataire; febrer: elaboració de formatge; març: treball de la terra; abril: pastura del ramat; maig: la sega; juny: recol·lecció del blat; agost: encerclament del cub; setembre: verema; octubre: poda dels ceps; novembre: matança del porc; desembre: llar de foc.
En el frontispici hi ha set frisos allargats horitzontalment, de dalt a baix i d’esquerra a dreta:
Déu omnipotent flanquejat per àngels, els atributs del evangelistes Mateu i Joan (àngel i àguila).
Els atributs dels evangelistes Marc i Lluc ( lleó i bou) , figures de sants
Cigonyes decoratives. Esquerra: Salomé, Dreta: Moisés.
Esquerra: escenes de l’arca de l’aliança. Dreta: batalla en que Aaron ha de sostenir els braços de Moisés fins la victòria.
Esquerra: glorificació de Crist. Dreta: lliurament de les taules de la llei
Visió de Daniel: opressió i alliberament d’Israel.
Base. Esquerra: grius i lleons. Dreta: pecats capitals (El griu és un animal imaginari mig lleó, mig àguila)
BIBLIOGRAFIA
Amorós, Antoni (coordinador) Catalunya, voluntat de progrés. Domènech Ed., Barcelona, 1991
Vikipèdia.