09. Maria del Mar Bonet (1947)

Maria del Mar Bonet i Verdaguer

Cantant que ha portat amb èxit les seves cançons i els seus ritmes mediterranis pels escenaris internacionals. Nascuda en ple franquisme, es va integrar al moviment de la Nova Cançó que havia sorgit als Països Catalans cap al 1960 amb la voluntat de reivindicar l’ús de la llengua catalana i la democràcia. En uns 40 anys de professió, Maria del Mar Bonet ha gravat més de 20 discos i ha fet més de cent concerts repartits pels quatre continents. A tot arreu, la seva música ha trobat l’acolliment i l’escalfor del públic que el seu art es mereix, perquè la seva veu com la pell de les ametlles tendres s’enlaira pels escenaris amb emoció. Cantar és per a ella una acció natural i necessària, canta perquè li va la vida: “a estones no alenaria si no tengués les cançons”, va escriure.

Nascuda a Palma de Mallorca el 1947, Maria del Mar va ser la segona filla del matrimoni format per Joan Bonet i Mercè Verdaguer. De petita, quan la seva mare la rentava dins d’un cossi, ella ja s’inventava melodies. Maria del Mar era una nena morena que duia els cabells molt llargs perquè li agradaven així, una nena desperta que s’interessava per tot el que passava al seu voltant i que reaccionava amb entusiasme als estímuls que se li oferien. Vet aquí com es va impregnar de l’amor a l’art que li va transmetre el seu pare, escriptor i pintor, i de l’amor a la naturalesa que li va ensenyar la seva mare, interessada en la medicina naturista i la dietètica. La infantesa i adolescència de Maria del Mar van passar plàcidament a Mallorca, que en aquells anys de postguerra encara no havia estat explotada pel turisme i era com un paradís. En uns temps en què l’escolarització no era obligatòria, Maria del Mar i el seu germà gran, Joan Ramon, van anar sempre a escoles públiques de Palma per decisió de la seva mare, que va rebutjar les escoles de monges, i van estudiar francès perquè era la llengua estrangera més important aleshores. De ben joventeta, Maria del Mar ja va començar a relacionar-se amb la música. Mentre anava a l’escola, va formar part de la coral Stella Maris i va anar a classes de guitarra. Sempre que hi havia alguna celebració familiar, ella i el seu germà actuaven. Aviat, però, va cantar tota sola en públic, durant una conferència que va fer el seu pare sobre la Nova Cançó. El país vivia el principi de la dècada de 1960 i Maria del Mar era aleshores una adolescent de 14 o 15 anys.

Amb el temps Mallorca se li va quedar petita. Quan el 1967, als 20 anys, Maria del Mar va decidir anar a Barcelona a estudiar ceràmica, va haver de vèncer l’oposició del seu pare, però va comptar amb el suport de la seva mare, de manera que es va poder matricular a l’Escola d’Arts i Oficis. Barcelona va significar un canvi radical en la seva vida: Maria del Mar hi va descobrir un món nou, més cosmopolita, més inquiet que el que deixava enrere, a la seva illa. Es va integrar de seguit en Els Setze Jutges, el motor del moviment de la Nova Cançó que havia estat constituït el 1959 i que va comptar amb cantants com Raimon, Lluís Llach, Joan Manuel Serrat, Guillermina Motta, etc. A Europa, aquells eren els anys d’èxit del rock i del pop, dels concerts multitudinaris i de l’aparició de grups com els Beatles, que van arribar a convertir-se en veritables fenòmens musicals i socials.

El mateix 1967, amb els primers concerts i l’enregistrament del primer disc, va començar la carrera professional de Maria del Mar Bonet, que durant un temps va compaginar la dedicació a la música amb la feina en un taller de ceràmica i els estudis a l’Escola Massana de Barcelona. Els seus inicis professionals van lligats, també, a les activitats polítiques antifranquistes i clandestines, en les quals va participar com molts altres joves entusiastes i lluitadors del seu temps. L'any 1968, per exemple, l’any que França vivia la revolució del mes de maig, la censura del règim franquista li va prohibir cantar una de les seves cançons més populars, "Què volen aquesta gent?", perquè la considerava subversiva.

Com altres integrants de la Nova Cançó, la participació en activitats culturals i polítiques va continuar durant els últims anys del franquisme. Així, des del 1971 Maria del Mar Bonet va actuar en els Festivals de Canet, els llargs concerts multitudinaris que es van celebrar a la població del Maresme i que aplegaven molts joves d’ideologia d’esquerres i de tarannà hippie. El 1974 va anar a cantar a Portugal, en els actes de celebració de l’èxit de la Revolució dels Clavells, que va posar fi a 50 anys de govern dictatorial al país lusità. El 1976 es va solidaritzar amb la campanya per la “Llibertat d’expressió”, motivada per l’empresonament dels components del grup teatral Els Joglars, que havien representat una obra on ridiculitzaven la dictadura franquista. Amb la democràcia tampoc no va dubtar a defensar públicament allò en què sempre ha cregut, i així el 2004 va participar en manifestacions a Palma de Mallorca en defensa de la llengua catalana i en contra de la política lingüística del Partit Popular de les Illes.

A finals dels anys 90, Maria del Mar Bonet va encetar una etapa de celebracions. El 1997 va festejar els 30 anys de dedicació a la música amb un concert multitudinari al Palau Sant Jordi de Barcelona. El 2001 va enregistrar el disc Raixa, commemoratiu dels seus 25 anys d’actuacions a la Plaça del Rei que s’havien iniciat l’estiu de 1976. El disc la va projectar definitivament per Europa, Amèrica, Àsia i Àfrica.

En la seva música, que barreja les arrels populars de Mallorca amb els poemes d’autors catalans i cançons pròpies, Maria del Mar Bonet ha anat integrant sons procedents d’altres zones del Mediterrani, com els de Tunísia o els de Grècia, i ha sabut barrejar-hi els ritmes brasilers. Sempre fidel a si mateixa, la seva evolució interna ha anat de bracet amb la diversitat de músics i persones que l’han acompanyat durant tots aquests anys, en què ha passejat per mig món la seva llengua i la seva música, sense oblidar mai l’illa de Mallorca. I és que com va escriure en un poema, “Enmig del pit hi tenc una finestra blava oberta sobre el port d’una illa blanca”.