3. Lluís de Requesens

Lluís era fill d’Estefania de Requesens i Juan de Zúñiga, noble castellà, mà dreta de Carles V. Lluís portava el cogn

om de la seva mare ja que així ho havien pactat abans del matrimoni. Segurament passà una infància feliç entre el palau barceloní i la casa pairal de Molins de Rei. Després devia anar a la cort espanyola on el seu pare ocupava càrrecs importants. La mare fou un personatge notable que Carles V i Felip II no deixaven de visitar quan venien a Catalunya i sobretot fou una mare afectuosa i exigent. «Li inculcà des de petit els sentiments de noblesa, de dretura i de moderació que el caracteritzaren».

Home de confiança de Felip II

Als 24 anys es casa amb Jerònima Graells pubilla d’uns ciutadans honrats barcelonins. Pocs anys després comença la seva carrera política. El 1560 és ambaixador a Roma i el 68 Lloctinent general de la mar i vencedor dels moriscos rebels del Penyal de Feixiliana.

Batalla de Lepant.

Però la seva gesta més famosa fou la batalla de Lepant (7 d’octubre de 1571). Fou l’última gran batalla de galeres. Tingué lloc en el Golf de Corint on els turcs passaven l’hivern. L’esquadra de la Santa Lliga, la coalició cristiana, comandada per Joan d’Àustria, que era menor d’edat quan va ser designat generalíssim; Lluís de Requesens fou el seu lloctinent i per tant l’autèntic cervell de la famosa batalla. Durant dos dies lluitaren buc a buc en tres fronts simultanis. Fou una lluita duríssima fins que s’assaltà la galera principal turca i morí Alí Patxà el seu almirall. La galera reial quedà tan malmesa que es tingué d’abandonar a Messina. En l’esquadra vencedora hi anaven molts catalans i per això molts dels trofeus de la batalla es quedaren a Catalunya: la llàntia del rei moro, fanal de la galera capitana turca que anà a Montserrat, la Mare de Déu de la Victòria que és al convent barceloní de Montsió i el Crist de Lepant de la Catedral, que protagonitza la llegenda que el cos de Jesús està vinclat a la creu perquè va esquivar una canonada turca.

Al Museu Marítim de les Drassanes hi ha una reproducció exacta i a escala de la Galera reial, la nau capitana de la Batalla de Lepant. És una galera esplèndida i ens ajuda a comprendre com eren les batalles navals de l’època, on la velocitat era cabdal (per això hi ha 236 remers) i es buscava l’abordatge i assalt de la galera enemiga. L’esperó o punta de la proa en l’Edat antiga se situava sota el nivell de l’aigua per envestir el casc del vaixell enemic, però a la Edat mitjana és més alt i és útil en l’abordatge.

Governador dels Països Baixos

Però l’encàrrec més difícil fou sens dubte la de governador d’aquests països que després de la repressió ferotge del Duc d’Alba, no estaven en la millor disposició respecte a la Corona Hispànica. Requesens adopta una actuació moderada i conciliadora: concedeix el perdó general, suprimeix el Tribunal de la Sang... Vol entrar en negociacions amb els rebels. Poc abans de morir (1576) pronostica la independència dels Països Baixos per no haver pres les mesures de llibertat necessàries...

Lluís de Requesens ha passat a la història com un noble català al servei de la monarquia espanyola però amb unes qualitats que es consideren molt catalanes: la moderació i el seny.

BIBLIOGRAFIA

Soldevila, Carles. Figures de Catalunya. Aedos. Barcelona, 1955