08. El Príncep de Viana

El Príncep de Viana, l’esperança frustrada

Blanca, filla del rei de Navarra i més endavant reina d’aquest territori, fou esposa de l’infant Joan (quan encara no era Joan II) i tingueren un fill, Carles d'Evreux, senyor i primer Príncep de Viana, nascut el 29 de maig de 1421. Blanca morí aviat i Joan II es casà amb Joana Enríquez, filla de l’almirall de Castella. Blanca morí deixant Navarra al Príncep de Viana però havia de tenir el beneplàcit de Joan II. Aquest no es fiava del Príncep i influït per la reina Joana, que procurava pel seu propi fill, no atorgà mai el beneplàcit. Això fou l’origen de les lluites de pare i fill que afectaren greument també a la corona Catalano-Aragonesa.

Aquests fets passaren a la història com un dels casos més greus de desavinences en una família reial, fins al punt de l’empresonament i mort del Príncep.

Príncep renaixentista

A Navarra, Carles, decebut amb el seu pare, i empès pels seus partidaris, guerrejà contra ell, però fou vençut i empresonat. Per intercessió dels governants d’Aragó s’aconseguí que el príncep fos alliberat. Carles buscà sense èxit,el suport del rei de França, del Papa. Finalment anà a Nàpols amb el seu oncle, Alfons El Magnànim. Aquest havia convertit la cort en un fogar renaixentista, plena de poetes i humanistes. El Príncep Carles, sensible a les lletres, s’hi trobà molt a gust i conreà també la poesia i la traducció dels clàssics. Segurament hagués estat més feliç dedicant- se als seus gustos que seguint, com va fer, pledejant amb un poderós pare que no el volia...

El volen els descontents

El 27 de juny de 1458 morí Alfons el Magnànim a Nàpols. Havia nomenat successor al seu fill Ferran. Els napolitans descontents, volien que el succeís el Príncep de Viana. Aquest és un altre drama de Carles. La seva atractiva personalitat predisposava a desitjar-lo com a governant. Però a la vegada aquest avantatge era un inconvenient, ja que donava ales als descontents –que sempre n’hi ha– predisposant en contra seu el poder. Carles no vol interposar- se a la voluntat del seu oncle i abandona Nàpols amb voluntat de reconciliar- se amb el seu pare.

Carles feu escala a Sicília, on el poderós partit partidari de la independència d’aquesta illa el festejà també i demanà al ja rei Joan que el deixés com a Virrei. Aquest però rebé amb desgrat aquesta petició i s’hi negà, mentre intrigava per fer tornar a Carles. Aquest així ho feu, fent escala a Mallorca on va ser molt ben rebut.

La Generalitat contra el Rei

«Era, el príncep, d’estatura una mica més de mitjana, son rostre flac, el seu accionat greu i la seva fesomia malenconiosa» ens diu Antoni Closas a El primogènit Carles, Príncep de Viana, de la col·lecció Episodis de la Història. Finalment arribà a Barcelona que li feu una rebuda apoteòsica. Altra vegada era el gran desitjat però a la vegada era utilitzat. En efecte a Catalunya s’estava gestant una autèntica revolució contra el rei. Les primeres actuacions de Joan afavorien el poble en contra dels poders de la Generalitat, per exemple amb les reivindicacions remenses. A la lluita per defensar els privilegis de les Corts catalanes aquesta vegada s’hi barrejava també un afany, segurament interessat, del rei per protegir els pagesos...Començà així una llarga lluita en la que el príncep de Viana s’hi veié embolicat. Fou empresonat pel seu pare i quan finalment fou alliberat per la Generalitat, ja era tard, doncs, el 23 setembre de 1460 a les 4 del matí, va morir sembla ser com a conseqüència d’ una malaltia pulmonar contreta a la presó. Tenia 39 anys i alguns feren córrer que havia estat emmetzinat per la seva madrastra Joana Enríquez...

La mitificació del Príncep

S’escampà ràpidament la fama de santedat del príncep i es contaven miracles que s’havien obrat per la seva intercessió. Segurament la mort quasi repentina i l’aurèola de màrtir, guanyada a pols, per l’animositat del seu pare, hi contribuïren.

Com diu Vicens Vives, «Sant Carles de Viana! Una visió o una realitat?.., Tant se val: el que és decisiu és el mite, la força que convertí un desconegut en el campió de les tradicions polítiques d’un poble que li era estrany».

Joan II, el pare, tingué un regnat turbulent. La lluita contra la Generalitat acabà en una vertadera guerra civil. La Generalitat anomenà altres reis. Finalment s’imposà el seny i es signà la pau.

BIBLIOGRAFIA

Closes, Antoni. El primogènit Carles, Príncep de Viana. Episodis de la Història.