10 Terrorisme d'estat

Els G.A.L. (Grupos Antiterroristas de Liberación)

Quan l’exministre de l’Interior espanyol, José Barrionuevo, i el seu secretari d’Estat, Rafael Vera, ingressaven a la presó el 19 de setembre de 1998, Felipe González, expresident del govern espanyol, va afirmar: «Ja tenen la imatge que estaven buscant».

La història havia començat feia temps, sembla que cap el 1983. Ricardo Garcia Damborenea, que era el Secretari General del PSOE a Euskadi, havia dissenyat la política contra ETA. Tenia molta influència, en l’equip de Barrionuevo. Sembla ser que Damborenea pensà en crear un grup secret anomenat GAL (Grupos Antiterroristas de Liberación) per respondre a ETA amb les mateixes armes. Els GAL van matar 26 persones al Pais Basc francès.

Però l’acció terrorista que va tenir més nomenada -perquè va fer a sortir a la llum pública la trama dels GAL- va ser el segrest, a Hendaia, de l’industrial francès Segundo Marey, que el van confondre amb un membre d’ETA que, com Marey, havia treballat a la Cooperativa Sokoa. El reteniren il·legalment 10 dies a Colindres (Cantàbria), en una casa de pagès abandonada i custodiat per 4 policies. Afortunadament, descobriren el seu error i alliberaren a Marey que denuncià els fets.

L’any 1988, el jutge Garzón es fa càrrec del cas GAL, que avança molt lentament. El 1992, va establir relació entre els GAL i l’Estat. Els expolicies Amedo i Dominguez, que ja estan empresonats per altres delictes del GAL, així ho manifesten, després d’acollir-se a una reducció de penes per col·laborar amb la justícia. El 1999, té lloc el judici. Els 10 processats són: Julián Sancristobal, exgovernador civil de Biscaia, Damborenea i 8 policies. Tots reconeixen la seva participació en el segrest i manifesten que els exministres Barrionuevo i Vera aprovaren l’operació. A aquests dos i a Sancristobal se’ls condemna a 10 anys de presó, i als policies entre 9 anys i 6 mesos, i 2 anys i 4 mesos.

Una altra malifeta i error dels GAL fou l’anomenat cas Lasa i Zabala. Aquest però fou més tràgic ja que acabà amb la mort d’aquests dos joves. Lasa i Zabala varen desaparèixer l’octubre del 1983. Els seus cadàvers varen trobar-se a Busot (Alacant) el 1985. Un pastor va descobrir els ossos en una fossa. El 1995 varen ser identificats pel comissari Jesús García García, que morí en el judici d’un atac de cor.

Els havien segrestat els GAL i portats al caserna de la Guardia Civil d’Intxaurrondo, sota el comandament del general de la Guàrdia Civil, Enrique Rodríguez Galindo, foren torturats fins a la mort. La detenció fou secreta i il·legal, ja que no s’instruí cap procés. Aquests dos joves havien estat detinguts per error ja que no pertanyien a ETA, com varen demostrar els advocats de la famílies.

El març del 2000 acaba el judici pel segrest, tortures i assassinat dels dos presumptes membres d’ETA. Les sentències són: 71 anys de presó per al general Rodríguez Galindo i per al exgovernador civil de Guipúscoa Julen Elorriaga, 69 anys per al tinent coronel Ángel Vaquero, i 67 anys i 8 mesos per als exagents de la Guàrdia Civil Enrique Dorado i Felipe Bayo. Tots ells per la detenció il·legal, la tortura i l’assassinat dels joves Lasa i Zabala.