03. Bancs de sang

Tot i els desastres de les guerres, abundaren les accions humanitàries, i fins i tot es produïren innovacions científiques que salvaren moltes vides.

Una d’elles fou la del banc de sang. Abans, les transfusions es feien connectant directament les venes del donant i del receptor, que lògicament havien de ser del mateix grup sanguini. Imagina’t quin problema en una guerra! Sovint era molt difícil trobar el donant adequat i, a més, es necessitaven molts donants alhora.

El Dr. Duran i Jordà (1905-1957) va idear i muntar el primer banc de sang de la història, i quantes vides es van poder salvar d’aquesta manera! Durant la Guerra civil espanyola (1936-1939), per la ràdio es demanaven donants voluntaris als quals s’oferia més quantitat d’aliments a la cartilla de racionament. S’extreia la sang dels donants i després es guardava en recipients en el frigorífic, preparada per a ser injectada als ferits. Fixa’t que es tracta del mateix procés que s’utilitza actualment en els centres sanitaris. Posteriorment, també es va practicar aquest sistema durant la Segona Guerra Mundial.

Una altra innovació per millorar la rapidesa d’atenció als ferits greus foren els hospitals mòbils. La durada del trasllat d’un ferit a un hospital era determinant per salvar la seva vida. Generalment es construïen petits hospitals de campanya, però sovint els fronts eren molt amplis i canviaven ràpidament, amb la qual cosa aquests hospitals perdien bona part de la seva eficàcia. Per solucionar aquest problema s’ideà el que se’n va dir un hospital mòbil, o sobre rodes, que eren uns camions-quiròfan i unes ambulàncies amb material preparat per a les intervencions. Per no perdre gens de temps, el personal sanitari preparava unes capses amb el material necessari per a tots els tipus d’operacions que creien que es podien presentar en aquelles circumstàncies. D’aquesta manera sempre tenien capses preparades i podien intervenir ràpidament.

Fou especialment important el tractament de ferides de guerra practicat i sistematitzat pel Dr. Trueta a l’Hospital de Sant Pau, que consistia bàsicament en netejar exhaustivament la ferida, drenar-la i immobilitzar l’extremitat. Aquest mètode, va evitar moltes amputacions de membres i moltes morts per gangrena.