10. GERBERT D’ORLAC aprèn matemàtica a Ripoll (apropant-se l’any 1.000)

El jove i espavilat monjo Gerbert és encomanat al Comte Borrell II, de Barcelona, Girona i Osona, per l’Abad Giralt del monestir d’Orlac per anar a estudiar als monestirs catalans, famosos pels manuscrits i la ciència d’alguns dels seus monjos.

Ató, bisbe de Vic, és el seu mestre. També coneix a dos altres savis catalans, Garí, abat de Sant Miquel de Cuixà, i Miró, bisbe de Girona. Sembla que Gerbert va estudiar a Ripoll, ja que alguns dels llibres que cita en les seves obres, estaven a la biblioteca d’aquest monestir, ja famós a tot Europa.

El 970 Borrell II i Ató van a Roma i s’enduen Gerbert. El Papa el reté i més endavant es troba a la cort de l’emperador Otó I, al qual ensenya matemàtica.

Quan mor Otó, torna a Reims, on és secretari del bisbe. Des de Reims escriu a Miró demanant un llibre de matemàtica i astronomia.

El 2 d’abril de l'any 999 és elegit papa amb el nom de Silvestre II, gràcies a l’interès de l’emperador Otó III, que coneixia la seves virtuts i saviesa. Precisament aquesta saviesa i el conreu de la ciència li donaren, en aquella època fosca i de gran ignorància i credulitat, fama de mag o bruixot.

Sembla ser que a Reims s’hi conservaven alguns dels seus invents: un rellotge mecànic, un orgue hidràulic i també un tub precursor del telescopi.

Gerbert, Silvestre II, morí el 1003. Fou doncs el papa del mil·lenni. Tothom temia l’arribada de l’any 1000. Els presagis eren dolents: amenaces de guerres, pesta i altres desgràcies. Suposem que el seny, saviesa i coneixements d’un papa com Silvestre II, varen contribuir a asserenar els ànims i que la mateixa por no és convertís en font de sofriments i desgràcies.

La fama de Gerbert li ve sobretot del seu llibre Regulae de numerorum abaci rationibus (Regla dels nombres de les parts de l’àbac) escrit l’any 980, en el que explica el sistema de numeració posicional que els àrabs havien portat de l’Índia, i que Gerbert havia après a Catalunya. Cal dir però que aquest nou sistema tardà molt de temps a ser acceptat per part del poble, malgrat els seus indubtables avantatges, ja que costa molt abandonar les rutines. Els savis, en canvi, sí que el coneixien i el practicaven.

Un altre llibre és De Sphera (De l’esfera) on Gerbert explica el que es coneixia en aquell temps d’astronomia i de construcció d’esferes armil·lars. També va escriure sobre el calendari i sobre música.