05. Francesc Macià

Francesc Macià i Llussà (1859-1933) “L’avi”, un president molt popular

Visca la república!Després de 7 anys de dictadura del General Primo de Rivera (1923- 1930) el descrèdit de la monarquia ha arribat al fons... En les eleccions municipals del 1931 guanyen a les principals ciutats espanyoles els candidats republicans. El rei Alfons XIII, entenent que aquestes eleccions municipals s’han convertit en un autèntic plebiscit contra la monarquia, abandona el país i es proclama la república.

A Catalunya s’han reagrupat les forces republicanes. Macià proclama la República Catalana dins la Federació Ibèrica, que els ministres catalans republicans –enviats pel govern espanyol- es veuen obligats, com a mal menor, a canviar per una fórmula de més lligam a la República espanyola: la Generalitat de Catalunya. Macià és el primer President d’aquesta Generalitat recreada.

Qui era Macià

Francesc Macià i Llussà portava molt temps lluitant per la llibertat de Catalunya. Va fer la carrera militar a la que va dedicar 30 anys de la seva vida. Destinat a Lleida com a capità d’enginyers, participa en la construcció dels ferrocarrils de la Noguera Pallaresa. S’ha de dir que l’exèrcit en aquella època tenia un cert prestigi i era força progressista. Però durant aquests anys canvia. L’assalt a la revista el “Cu-cut!”, una revista satírica que havia publicat un acudit antimilitar, i al diari”La Veu de Catalunya”seguit de la Llei de Jurisdiccions (que deixa en mans militars els judicis per suposats insults a l’exèrcit) enfronta els militars amb el catalanisme. Macià s’oposa a aquesta llei i acaba abandonant la carrera militar: era en aquell moment tinent coronel. Es presenta, aleshores, com a candidat de les Borges Blanques per la Solidaritat Catalana i abandona definitivament l’exèrcit.

Diputat

El 1906 comença la seva llarga carrera com a diputat (16 anys) guanyant-se justa fama de defensor de Catalunya. Les seves idees són cada vegada més clares: Catalunya ha de ser lliure dins d’una federació de països ibèrics. El 1919 crea el partit Estat Català. L’11 de setembre del 1923 es constitueix Galeuzca (entesa política entre Galícia, Euskadi i Catalunya) per coordinar accions comunes. A les 48 hores el General Primo de Rivera proclama la dictadura.

Exili

Macià s’exilia a França durant 8 anys. Busca mitjans a Moscou i desprès entre els catalans americans. Aquests últims l’ajuden. Gràcies a això, el 1927 protagonitza un fet que cridà l’atenció d’Europa sobre Catalunya.: organitza una incursió armada a Catallunya entrant per Prats de Molló. Avisada la policia francesa, els detenen i empresonen. Són jutjats a París. En el procés Macià va dir: «Som ciutadans d’un poble que ha estat lliure i vol tornar a ser- ho». Les seves actuacions i preses de posició li donen un gran prestigi a tot Catalunya.

President

A començaments de 1931 torna a Catalunya per constituir Esquerra Republicana de Catalunya que guanya amplament les eleccions i Macià esdevé president. El 14 d’abril Macià proclama la República Catalana. Tres ministres venen des de Madrid i l’obliguen a rectificar. En comptes de república Catalana,el nou govern català republicà serà Generalitat de Catalunya i s’haurà de redactar un estatut que així ho legisli. Es proclama l’oficialitat de la bandera catalana de les quatre barres i de l’himne de Els Segadors.

L’Estatut redactat a Núria és plebiscitat pels catalans amb el 99% dels vots a favor però té moltes dificultats a les Corts espanyoles on tarda més d’un any en ser aprovat i sofreix retallades importants.

Com a president de la Generalitat Macià és molt estimat pel poble. Ell també es preocupa per la gent.”La caseta i l’hortet”és un eslogan que fa fortuna...Malauradament Macià no viu gaire més.

Quan mor Macià el dia de Nadal del 1933, el succeeix en la Presidència Lluís Companys.

BIBLIOGRAFIA

Bosch, Alfred. L’avi., Destino, Barcelona