És un dels astrònoms més grans i decisius, que va fer un treball immens. Però segurament el més difícil per a ell va ser haver de deixar les seves fantasies sobre el que considerava la perfecció geomètrica del Cosmos, i rendir-se a les dades, a la objectivitat científica.

Cosmos i geometria, a la cerca de la perfecció

Neix a Maulbronn, Alemanya, el 1571. Ingressa al seminari protestant. Per al jove Kepler el Cosmos és creat per Déu i és el reflex de la perfecció divina. La geometria, les figures i cossos geomètrics són una imatge d’aquesta perfecció. Busca un paral·lelisme entre els planetes i aquestes figures. Els manuscrits de Kepler estan plens de dibuixos dels cossos geomètrics i de dissenys també geomètrics de l’univers.

Quan arriba el moment d’ordenar-se ho deixa córrer, i va acceptar el treball de professor de matemàtica d’un institut de secundària a Graz (Àustria). També es guanya la vida fent calendaris i horòscops. No és un bon professor ja que barreja les seves estranyes idees amb la ciència astronòmica acceptada. De fet, Kepler investiga.

Si tingués amidaments exactes...

Només un astrònom tenia observacions i amidaments exactes: Tycho Brahe, de Praga, astrònom del rei Rodolf II. Tycho era un personatge rar. Tenia el nas d’or, com a conseqüència d’haver perdut el seu en un duel.

Kepler té una escola d’astronomia. Llavors s’estava en guerra: era la Guerra dels Trenta Anys, dels catòlics contra els protestants. Durant la guerra l’escola de Kepler es destruïda. La seva dona no el comprèn.

Trajectòries el·líptiques

Va a treballar amb Brahe, però aquest és rebec a facilitar-li els seus càlculs.

Estudia Mart, el planeta amb un moviment aparent més anormal.

Després de tres anys de càlculs, descobreix que la trajectòria dels planetes és un cercle allargat, oval.

Van més de pressa quan passen més a prop del sol. De fet la trajectòria és una el·lipse, el Sol està situat en un pol de l’el·lipse.

Mentrestant, les desgràcies continuen. Perd la dona i el fill en una epidèmia causada per la pesta.

Escriu El somni, avenç de narracions de ciència-ficció. Es tracta d’un viatge a la lluna que està habitada.

Una mare bruixa?

Però la vida real, enmig de la guerra i els odis que s’han escampat, encara és més estranya. Un dia, a la mitjanit, uns guardes detenen a la seva mare de 74 anys acusada de bruixeria.

Kepler emprèn la defensa de la vella, basant-se en explicacions naturals de les malalties que la denúncia atribuïa a bruixeria, i aconsegueix alliberar-la.

Malgrat la seva fama, la guerra no respecta ningú i els últims dies de Kepler són tristos. Ha de demanar diners per sobreviure. Un gran astrònom com ell ha de realitzar horòscops per aconseguir algun diner. Mor uns anys abans del naixement de Newton.

Escriu sobre la seva obra: “Amb aquesta simfonia de veus l’home pot tocar l’eternitat del temps en menys d’una hora, i pot assaborir en una petita mesura la delectança de Déu, artista suprem... M’abandono lliurement al frenesí sagrat... perquè la sort està decidida i estic escrivint el llibre; un llibre que serà llegit ara o en la posteritat, no importa. Pot esperar un segle per trobar un lector, igualment que Déu mateix va esperar 6000 anys per tenir un testimoni”.