03 Tro Que Ressona a les Muntanyes

El cabdill que escull la pau pel seu poble.

Era el cap dels indis Nez percé (així els en deien els francesos, perquè s’adornaven el nas amb anelles). Aquests indis habitaven les regions d’Oregon i Idaho (Amèrica del Nord).

El 1871, el govern els va agafar gran part de les seves terres i els va tancar en una reserva. A en Josep no li agradava la guerra. La seva tribu sempre havia sigut pacífica. La seva gent, però, l’escollí com a cap per la seva fermesa. No en va es deia IN-MUT-TU-YA-LAT-KAT (Tro que ressona a les muntanyes). Li encarregaren que els tragués de la reserva i els portés al Canadà on podrien ser lliures.

El 1857 la tribu emprengué una llarga caminada, d’uns 2.000 Km, que va durar quatre mesos. L’exèrcit els va perseguir i atacar. S’apropava l’hivern i molts indis es morien de gana i de fred. El general Miles li havia dit que si deixaven de lluitar, podrien retornar a les seves terres d’Oregon i Idaho.

Quan només faltaven 60 Km per arribar al Canadà, el cap Josep (com li deien els blancs) va prendre una decisió. Es va rendir per així salvar a la seva gent. Va dir: “Estic cansat. El meu cor està malalt i trist. Des d’on està parat el sol ara, deixaré de lluitar. Per sempre!”

Però els governants no compliren la seva paraula i no pogueren tornar a la seva terra sinó que els internaren en una reserva.

Quan era vell, el 1904, el cap Josep explicava el que havia fet per la seva gent i afegia:

«Deixin-me ser un home lliure! Lliure per viatjar, lliure per acampar, lliure per treballar... per pensar, per parlar i per actuar per mi mateix… I llavors obeiré tota llei o acceptaré el càstig».

No es conformà amb la manca de llibertat. Si no hi ha llibertat, no hi pot haver obediència a les lleis. De tota manera, no va renegar mai ni és va penedir d’haver escollit la pau per la seva gent. I deia, encara:

«Quan el blanc tracti a l’indi com a la resta de blancs s’acabaran les guerres. Serem tots iguals: germans del mateix pare i de la mateixa mare, amb un cel sobre nosaltres i un mateix govern per a tots.

»Llavors el gran esperit que regeix a dalt somriurà a aquesta terra i enviarà la pluja que rentarà del rostre de la terra les taques de la sang vessada per les mans dels germans. El poble indi espera que arribi aquest moment i prega perquè sigui així».