03 EDWARD JENNER (1749-1823)

LES VACUNES ABANS QUE ELS MICROBIS

El 17 de maig de 1747 va néixer a Gloucestershire, a Anglaterra. Va estudiar medicina, però tenia moltes afeccions i interessos, cosa que sol ocórrer en persones creatives. Algunes, científiques, com la seva afecció a la geologia i a la tècnica que el portà a construir un globus; altres, culturals: s’interessà pel dret, escrigué poesia i tocava instruments musicals, ens diu Asimov, que comenta que encara bo que rebutjà anar amb el capità Cook als mars del Sud!

La terrible verola i altres malalties semblants

Fa anys la verola feia estralls. És una infecció que, com d’altres, es coneix perquè apareixen granets a la pell, a la cara especialment. Aquests granets es tornen purulents i, si no causen la mort, deixen una petjada per sempre (el que es diu la cara gravada). Com altres malalties infeccioses era molt contagiosa, és a dir, s’encomanava als propers del malalt.

Hi ha malalties semblants a la verola, però que no ho són i tampoc no són tan greus. També les tenen alguns animals. Les vaques tenen sovint una malaltia que s’hi assembla, que es diu la “vacuna” (de vaca). Avui dia coneixem el microbi de la verola i el de la vacuna, que són molt semblants, però en temps de Jenner no es coneixien.

Sí que se sabia que els que havien passat la verola ja no la tornaven a tenir. Com si la verola deixés quelcom, una defensa que impedia tornar-la a agafar. Per altra banda, se sabia el que una senyora anglesa famosa, Lady Mary Montagu, va explicar al tornar de Turquia que els turcs és lliuraven de la verola inoculant -se líquid de casos lleus de la malaltia.

Jenner sabía, a més, el que hem dit abans: que els vaquers no agafaven la verola. Va pensar en primer lloc que a la sang de les vaques hi havia quelcom que impedia el contagi de la verola. Pensà en segon lloc que els vaquers agafaven la “vacuna” (la malaltia de les vaques, que en els humans es una malaltia lleu) i que desenvolupaven defenses contra el microbi de la verola. El mateix els passava als turcs inoculats. Pensà doncs que podia evitar la verola inoculant sèrum d’un malalt de verola o millor de la malaltia que tant se li assemblava: la vacuna.

Toxines i antitoxines

Avui coneixem com actuen els microbis, les toxines (part tòxica del microbi) i les antitoxines o defenses contra elles. Podem representar el microbi com un petit cercle, i la toxina (part danyosa del microbi) amb una forma determinada, per exemple una pua o dues...). La sang de l’organisme infectat produeix antitoxines que es poden representar amb una forma complementària i encaixable amb la toxina. Aquestes quedarien anul·lades a l’ajuntar-se amb l’antitoxina.

La toxina de la “malaltia-vacuna” es semblant a la de la verola i per això les antitoxines produïdes per persones serveixen per contrarestar les toxines de la verola.

Va ser massa agosarat Jenner?

Jenner després de molts anys d’estudis i proves, el 1796 va inocular al nen de 8 anys James Philips, pus d’una munyidora infectada de la malaltia “vacuna”. Al cap de 8 setmanes li inoculà bacils de la verola humana i no la contragué.

Així s’inventà la vacuna per prevenir una malaltia infecciosa. Ja deus haver descobert que el nom li ve de la “malaltia vacuna”. Una vacuna és doncs un material que evita el contagi d’una malaltia infecciosa i vacunar-se es inocular-se aquest material.

Medecina preventiva

Jenner morí el 1823. Pasteur havia nascut un any abans, per tant encara no es coneixien els microbis. Jenner, amb la vacuna, s’anticipà uns quants anys als altres descobriments claus sobre les infeccions (que eren causades per microbis). Jenner inicià un camp molt prometedor en la història de la lluita contra les malalties: a més del tractament quan ja la malaltia existeix i s’està patint, és pot evitar que aparegui amb la vacuna corresponent. Aquesta medecina es diu preventiva (evitar que s’agafi la infecció) i es tant important com la curativa (curar les malalties quan es produeixen).

Més endavant es desenvoluparen antitoxines per a la verola i altres infeccions, a partir del sèrum d’animals contagiats prèviament. La sang de l’animal fabricava antitoxines que s’utilitzaven per prevenir les infeccions.

Avui dia és obligatori vacunar els nens de les infeccions més greus que podrien patir (diftèria, tètanus, poliomielitis...). També hom es vacuna abans d’anar a països on hi ha infeccions que aquí ja s’han eradicat.