Exemple 1: Les propietats de l'aire

LES PROPIETATS DE L’AIRE (6 ANYS)

1. IDENTIFICAR LA IMPORTÀNCIA.

Quins aspectes d’aquest tema són importants? Quins exerceixen una atracció afectiva?

Malgrat que l’aire sustenta la nostra vida en la respiració, volem ressaltar el fet de que l’aire està ple de coses. L’aire està ple de sorolls, ones i partícules, olors, éssers vius, escates de pell en descomposició. Si poguéssim veure-ho tot, l’aire estaria ben ple.

El contrast entre el buit aparent i la meravella de que en realitat estigui ple, és l’aspecte afectiu que pot actuar com a punt de partida.

2. TROBAR OPOSICIONS BINÀRIES

Quins conceptes binaris expressen millor la importància afectiva del tema?

Escollim el conjunt binari buit/ple. On buit representa el sentit afectiu de sense interès, absència de contingut i ple té associacions afectives amb la màgica riquesa i varietat de les coses que estan en suspensió a l’aire.

3. ORGANITZAR EL CONTINGUT EN FORMA DE NARRACIÓ

a. PRIMERA ACCIÓ EDUCATIVA.

Quin contingut encarna amb més espectacularitat els conceptes binaris? Quina imatge expressa millor aquest contingut i el seu contrast dramàtic?

Podem començar a ensenyar les propietats de l’aire connectant una ràdio en un racó de l’aula i escoltant-la durant una estona. Com arriba la música i les veus fins a la ràdio? I com arriben de la ràdio a les nostres orelles? De on venen? Quin aspecte deu tenir l’aire per la ràdio que només pot veure ones de ràdio?

Les ones sonores que capta l’oïda i també les electromagnètiques que capta la ràdio (encara que de diferent naturalesa) són semblants a les d’un estany on es llança una pedra.

Potser la millor imatge de coses que conté l’aire s’obté enfosquint l’aula i encenent una llanterna potent o deixant que entri un raig de llum: es veuen brillar les incomptables partícules de pols que floten en l’aire. De què estan fetes? On defequen les mosques?

b. ESTRUCTURAR EL COS DE LA UNITAT.

Quin contingut permet articular millor el tema per que adquireixi una forma clarament narrativa? (Veure Història de l'aire)

Seguint la pauta anterior, ajudar els alumnes a reconèixer altres entitats que poblen l’aire de la classe com ara els microbis, gasos, partícules subatòmiques procedents del sol i de l’exterior del nostre sistema solar, agents contaminants, pol·len, cèl·lules de la pell, molècules de l’olor, pols, etc. Tots aquests elements són invisibles a ull nu: alguns, com els microbis, es veuen amb ajut del microscopi, d’altres, com els gasos, es poden aïllar amb procediments químics.

Els microbis no només poblen l’aire sinó que poden transmetre una malaltia. Quan un malalt amb una infecció que afecta les vies respiratòries (com la grip) tus o esternuda, projecta a l’aire microbis que poden entrar en el sistema respiratori d’una persona sana propera. Ens podem estendre tot el que calgui sobre com Pasteur va demostrar l’existència de microbis a l’aire posant un tros de carn en un tub tancat i un altre en un tub obert: només en aquest últim la carn es podreix. Els diferents microbis causen diferents malalties: Koch i altres varen descobrir i estudiar diferents microbis.

L’aire invisible està format per diferents gasos: L’oxigen, que és el gas que quan aspirem aire entra a la sang i arriba a totes les cèl·lules, i que el necessiten per a la combustió dels aliments. El diòxid de carboni és el gas que expulsem en l’espiració. El nitrogen és el més abundant. També hi ha vapor d’aigua. L’aire normal conté el 21% d’oxigen, el 78% de nitrogen, i un 1% d’Argó. El percentatge de diòxid de carboni i de vapor d’aigua varia segons que l’ambient estigui carregat o humit. En una habitació tancada on hi ha molta gent respirant augmenta el diòxid de carboni i disminueix l’oxigen.

També hi ha partícules atòmiques: electrons, muons, neutrins. Els muons són com els electrons amb una massa 200 vegades superior.

Quant a les ones, les ones electromagnètiques dels aparells de ràdio, de televisió, dels mòbils, arriben a les antenes i als aparells receptors a través de l’aire. Les ones acústiques emeses per la ràdio o la televisió també arriben a l’oïda però són diferents de les electromagnètiques.

El grans de pol·len porten les cèl·lules reproductives masculines que fertilitzen els òvuls o cèl·lules femenines de les plantes. Molts floten a l’aire i d’altres són transportats per les abelles. En alguns casos, poden ser causa d’al·lèrgies.

El que en diem la pols són petites partícules sòlides (es considera que les de menys de 75 micres de diàmetre (una micra és la mil·lèsima part d’un mil·límetre), i que poden estar suspeses a l’aire algun temps) com la terra seca o el pol·len.

Cada minut de 30.000 a 40.000 cèl·lules epitelials mortes es desprenen de la pell i van a l’aire. Àcars microscòpics (una mena d’aranyes molt petites, d’entre 0,2 i 0,5 mil·límetres) se n’alimenten.

Les olors són produïdes per molècules oloroses que es desprenen de materials olorosos com moltes flors, perfums, aliments, deixalles en descomposició, etc. Aquestes molècules arriben a la mucosa nassal i impressionen les cèl·lules especialitzades en captar l’olor. Els gossos i els cavalls tenen un sentit de l’olfacte més desenvolupat que el dels humans.

4. CONCLUSIÓ

Quina és la millor manera de resoldre el conflicte inherent als conceptes binaris? Quin grau de mediació és adequat buscar? Fins a quin punt és adequat fer explícits els conceptes binaris?

Podem aprofitar perfectament la dimensió de riquesa i astorament que ofereix la concepció de l’aire ple de coses. Els alumnes s’asseuen en silenci i amb els ulls tancats i s’imaginen que es van encongint poc a poc, com Alícia al País de les Meravelles. I quan es tornen tant petits com un gra de pols, descrivim els sentits que els deixaran veure i sentir l’aire de l’aula d’una manera totalment diferent de lo habitual

Fem una visita guiada que destaqui la grandària dels virus i bacteris, els corrents d’aire que arrosseguen les roques de la pols, les partícules que passen volant, les ones de radiació de les fonts lluminoses, els excrements de mosca, la calor procedent dels cossos, les ones de la ràdio.

Es pot fer una presentació festiva de cada element per un grup. En petits grups representen els diferents pobladors de l’aire: tres o cinc nens representen els grans de pol·len, un altre petit grup les ones de ràdio, un altra la pols, els gasos, i així.

També es poden fer explícits els habitants de l’aire decorant la classe amb models dels elements: pilotes grans són els grans de pol·len, papers de diari la pols, papers d’embalar grans, amb ones corbes pintades, disposats en diferents direccions, petits punts sobre una transparència són les partícules atòmiques. Com representar els gasos? Les molècules de cada gas són més grans que les partícules atòmiques: o bé les representem sobre una transparència més grans que les partícules, o bé pengem botons. Aquesta decoració pot ser d’una petita part de l’aula.

5. AVALUACIÓ.

Com podem saber si s’ha comprès el tema, si la seva importància s’ha captat, i si els continguts s’han après? Com es reflecteix la comprensió dels nens en la seva representació de rols, en les seves discussions i en les seves presentacions finals?

Observem i anotem la utilització implícita o explícita dels termes binaris ple/buit, el reconeixement de la riquesa del terme plenitud, les contribucions als projectes de grup, l’originalitat de les presentacions escrites, orals i gràfiques, la participació imaginativa, la relació afectiva amb els continguts, els projectes de grup i la presentació final.

Es pot administrar una prova sobre les propietats de l’aire.