El medi de la vida primigènia és l’aigua que conté aliments i aire dissolt. Aquest es el medi de l’organisme unicel·lular, com l’ameba, i l’intercanvi de nutrients i restes i de gasos es produeix a través de la membrana.

En els éssers pluricel·lulars les cèl·lules s’especialitzen formant teixits (conjunts de cèl·lules del mateix tipus), òrgans i estructures. L’aigua (amb aliments i oxigen) ha d’arribar a totes les cèl·lules . La sang fa aquesta funció: circulant pels vasos sanguinis arriba a totes les cèl·lules.

Al llarg de l’Evolució els organismes han anat “inventant” solucions diverses- cada vegada més complexes- per realitzar les funcions vitals (nutrició, reproducció per tots els éssers vius, locomoció, sensacions, sentiments i pensament per tots o alguns dels animals). Cada una d’aquestes funcions la realitza un teixit especialitzat.

Descobrint la cèl·lula

Robert Hooke va mirar amb el microscopi de 30 augments que havia construït, fines làmines de suro i va veure petites cambres de les que en va dir cèl·lules (recordaven les cel·les dels convents). Totes les plantes estan formades per cèl·lules plenes de líquid aquós (protoplasma o líquid primitiu). Col·locant una fina llesca de material vegetal en aigua amb molta sal, aquesta extreu l’aigua i es veu la vertadera membrana que és més flexible. L’obertura exterior només és protectora.

A començaments del s XIX Theodor Schwann afirma que tots els éssers vius es componen de cèl·lules.

El microscopi electrònic amb augments de 50.000, permet observar molt millor les cèl·lules i els seus detalls.

La cèl·lula té una gran activitat elaborant proteïnes i emmagatzemant energia .

El protoplasma és la fàbrica de les proteïnes necessàries per elaborar i conservar els teixits orgànics. També de la obtenció d’energia necessària per a totes les operacions cel·lulars. Transforma l’energia calòrica de la combustió de sucres en energia elèctrica. No hi ha grans descàrregues sinó que tot succeeix en petita escala: càrregues de 0,1 voltis i transferides a petitíssimes distàncies. ALTMANN , històleg alemany, amb colorants especials pot veure nombrosos corpuscles dispersos: les mitocòndries (aquest nom significa fils i grànuls) que actuen com a minicentrals elèctriques. Altmann va embogir maldant per convèncer els seus col·legues que les mitocòndries formaven part de la cèl·lula viva.

En l’elaboració del material proteic hi intervenen els enzims.