01. Isabel de Villena (1430 - 1490)

Sor Isabel de Villena

Monja clarissa des dels 15 anys, més tard va ser abadessa del convent de la Trinitat de València i autora d’una Vita Christi, una extensa narració de la vida de Jesucrist escrita en català en la qual dóna especial relleu a les figures femenines. D’origen incert i parenta de reis, va viure aïllada del món tancada en un convent. Aquesta opció de vida, però, li va permetre cultivar l’esperit, de manera que va arribar a tenir fama de dona culta i prestigi entre els escriptors valencians contemporanis.

El seu nom autèntic era Elionor Manuel de Villena que, seguint el costum, va canviar–se en fer-se monja. Va ser filla natural d’Enrique de Villena (1384-1434), noble castellà d’origen aragonès emparentat amb els reis de Castella i amb els d’Aragó que va viure uns anys a València. Segurament no es devia relacionar gaire amb el seu pare, un escriptor amb mala fama de nigromàntic i bruixot que va morir a Madrid quan Elionor tenia només 4 anys. No sabem qui va ser la seva mare, ni tampoc si va néixer a Castella o al Regne de València. Sí que sabem, en canvi, que va créixer a la cort valenciana de la reina Maria de Castella, l’esposa d’Alfons el Magnànim (1396-1458), el rei de la Corona catalano-aragonesa que vivia a Nàpols, allunyat de la seva dona i del seu poble. A la cort de la reina Maria (1401-1458), que era cosina segona d’Elionor i no tenia fills, Elionor va ser educada amb molta cura, va aprendre a comportar-se correctament, a dirigir una casa, a cosir i també a escriure i llegir una mica, ja que des del segle XIV les nenes anaven a costura a aprendre de lletra. L’ambient que es respirava a la cort devia estar molt influït pel caràcter de la reina, una dona de salut fràgil, rígida moralitat i fervor religiós que acceptava amb tristesa i desconsol l’allunyament del seu marit.

El 1445, quan tenia 15 anys d’edat, Elionor de Villena va professar en el convent de clausura de monges clarisses de la Trinitat de València, que aleshores era un dels edificis gòtics més importants de la ciutat després de les obres d’ampliació que havia ordenat fer-hi la reina. Desconeixem per quin motiu Elionor va fer-se monja, potser es va sentir cridada per la vida religiosa, potser volia temps per escriure i llegir i li va semblar que allunyada de les obligacions d’esposa i mare en tindria més, potser va pensar que el seu naixement il·legítim i la seva escassa fortuna farien difícil que fes un bon matrimoni, o potser la reina Maria va decidir simplement que aquest havia de ser el seu destí... No sabrem mai què la va acabar impulsant a tancar-se en el convent, però tot fa pensar que va ser feliç en la seva vida monàstica i que no li va passar com a d’altres noies del seu temps, que s’havien hagut de fer monges per força perquè els hi obligava la família i s’havien sentit tota la vida empresonades...

El 1463, quan tenia 33 anys, Sor Isabel de Villena va ser elegida abadessa del convent amb la intervenció de l’arcàngel sant Miquel, que s’havia aparegut a les monges per demanar-los que votessin per ella, segons conta la llegenda. Malgrat la vida aïllada de les monges, alguna repercussió devien tenir en el claustre els esdeveniments que trasbalsaven la Corona, com la guerra dels remences i la guerra civil catalana (1462-1472) en temps de Joan II (1398-1479) o la unió dinàstica de la Corona d’Aragó amb Castella, que va tenir lloc el 1479, durant el regnat de Ferran II de Catalunya-Aragó (1452-1516) i d’Isabel I de Castella (1451-1504).

Les obres literàries que provocaven enrenou també devien marcar l’existència de les clarisses. Per exemple, devien conèixer alguns dels textos que participaven en el debat que sobre la condició femenina es donava en la literatura des del segle XIII, debat en què els escriptors i escriptores s’arrengleraven en un dels dos bàndols, els que defensaven les dones o els que les criticaven. Devia ser durant els primers anys d’abadessa que sor Isabel de Villena va redactar el seu llibre, La vida de Jesucrist. Adreçat en un principi a les monges del seu convent, l’escriu amb tendresa i afecte, fent-hi aparèixer aspectes propis de la vida quotidiana de les dones (cosir, rentar, fer el menjar, preparar la roba...). La vida de Jesucrist és una emotiva defensa de la superioritat moral de les dones sobre els homes i estableix polèmica amb l’Espill de Jaume Roig (~ 1400-1478), una obra escrita a València cap al 1460 que fa una crítica ferotge dels “vicis” femenins.

Sor Isabel de Villena va exercir d’abadessa fins al 1490, quan va morir als 60 anys víctima d’una epidèmia de les que eren habituals a l’època. No va poder veure, per tant, el seu llibre imprès, amb lletres de motlle i cobertes boniques, perquè es va estampar el 1497 per encàrrec de la reina Isabel la Catòlica. La impremta, l’invent (1456) de Gutenberg que feia poc més de vint anys (1474) que havia arribat als territoris de l’antiga Corona d’Aragó, ha fet possible la conservació de l’obra d’Isabel de Villena fins als nostres dies.