09. L’ÀBAC, comptant amb pedretes o boles

El mètode de càlcul amb xifres romanes era molt complicat i no és popularitzà fins que es va introduir el sistema de numeració decimal i posicional que els àrabs havien importat de l’Índia. La seva introducció però és lenta. La utilització de l’àbac adaptat a aquest sistema de numeració hi va contribuir decisivament.

Per veure la diferència amb operar amb xifres romanes, reproduïm els dos sistemes:

Per escriure el numero 4223 en xifres romanes s’havia de representar 4 vegades el mil, 2 el cent, 2 el 10 i 3 l’unitat: MMMMCCXXIII i per escriure-la a l’àbac és col·locaven 4 fitxes o pedres en els milers, 2 en les centenes, 2 en les desenes, 3 sobre les unitats.

La novetat va consistir en dibuixar sobre les fitxes de fusta els signes de les 9 xifres dels àrabs (i per al 0, o bé es deixava un espai buit, o més tard s’aprengué a escriure el signe). Així era molt més fàcil escriure un número qualsevol. Vegeu la comparació:

MMMM CC XX III

4 2 2 3

L’àbac estava organitzat en grups de 3 columnes: unitats, desenes, centenes; unitats de milers, desenes de milers, centenes de milers.

Les sumes i restes és feien representant la quantitat més gran i afegint-hi o traient-hi la més petita. Amb compte perquè si en una columna es passava de 9, tenia de posar-se una unitat més en la següent i deixar només el que passava de 10.

Segurament sense aquest nou sistema de numeració, comptar seria una activitat reservada a uns professionals especialitzats.