04. El blat de moro, planta venerada pels indis
Llegendes i danses del blat de moro o indi
El blat de moro és una planta originària d’Amèrica. Els europeus la varen portar d’Amèrica o Les Índies, com es deia llavors. El nom més apropiat seria blat indi però ha quedat blat de moro o panís, segons els llocs, segurament per donar lloc a una farina menys blanca. Gràcies al blat de moro els europeus que arribaren a Amèrica no es moriren de fam. Colom portà als Reis Catòlics aquesta planta, que va començar a cultivar-se també a Europa.
Una llegenda d’Amèrica del Sud explica que hi va haver grans inundacions, dos germans pugen dalt una muntanya i se salven. Quan l’aiguat remet, busquen aliment però no en troben. Cada dia venen uns lloros amb menjar i beure fet de blat de moro. Un dels lloros es transforma en una noia índia que els ensenya a cultivar el blat de moro.
Ara una llegenda d’Amèrica del Nord. El gran Esperit va baixar a la terra en forma de una bella dona. És passejava pel paisatge. Per allà on passava començaven a créixer plantes verdes de blat de moro.
El blat de moro era venerat pels indis ja que era el seu principal medi de subsistència. No ens ha d’estranyar que fos objecte de culte religiós i que l’art representés sovint el cultiu del blat de moro. Amb les fulles de les panotxes feien carotes, joguines i nines.
També hi havia danses relacionades amb el blat de moro. Els indis Pawne tenen una dansa que se’n diu H’A-ti-ra. Atira és el blat de moro i la H és pronunciava aspirant i significava l’alè que dona vida. Així relacionaven la planta amb la vida. Es posen corones de fulles grogues de blat de moro. Les tiges més altes fan de senyera. Els tambors i les veus marquen un ritme ondulant que els dansaires segueixen i que és una imitació de l’ondulació de les plantes de blat de moro quan el vent les mou.
La planta
No és difícil veure un camp de blat de moro, ja que es cultiva en molts llocs. És semblant a les canyes, amb unes fulles grans que es dobleguen, verdes primer, després groguenques i un fruit característic: la panotxa de blat de moro, de forma cònica i que protegida per fulles, conté el fruit o panotxa, també cònica, coberta de grans grocs (dels que se’n fan les crispetes). Les arrels són suficientment importants per mantenir la planta ben ferma.
Al final de l’estiu es cullen les panotxes i després d’assecar-les al sol, s’esbossen, és a dir és desenganxen les fulles sense arrencar-les i lligant les cues és fan manyocs de panotxes per poder penjar-les per assecar-les. A vegades s’esbossa en grup, prenent la fresca i explicant contes i acudits.
El blat de moro el mengem en la mateixa panotxa torrada al foc, o bullit, o en forma de crispetes. La farina del blat de moro serveix per als animals.
Cultiu del blat de moro pels indis
Com amb altres cereals, uns grans de blat de moro es posaven en forats a la terra fets amb un pal. Després es tapaven i al cap d’un temps sorgia la planta. Per adobar la terra a vegades posaven un peixet al forat. Això es feia a la primavera
Per moldre la farina, també com altres grans, tenien unes rudimentàries moles consistents en una base de pedra i una altra (bola o cilindre) que rodava a sobre.
Amb la farina pastaven i coïen el pa i també feien coques. Els Pells Roges molien el gra amb sucre d’auró. (l’arbre del que s’extreu un dolç xarop) i aquest era sovint tot l’aliment que tenien a l’hivern, i en les bosses quan anaven a caçar.