4. Francesc de Tamarit (1600-1653)
Francesc de Tamarit i Rifà (1600-1653)
Aquest heroi de la Guerra dels Segadors té dedicat un carrer a Barcelona, que és paral·lel a la Gran Via de les Corts Catalanes, prop del Mercat de Sant Antoni.
Origen del conflicte conegut com a “Guerra dels Segadors”
Durant el regnat de Felip IV, el primer ministre Comte Duc d’Olivares seguia una política de centralització i contrària a les institucions catalanes. Pretenia controlar les finances de la Generalitat per cobrir les despeses de la guerra amb França. Les tropes espanyoles ocupaven el Principat i els ciutadans catalans eren obligats a donar-los allotjament i menjar. Aviat es produïren abusos per part de la soldadesca, que desembocaren en aldarulls dels ciutadans contra les autoritats governamentals com a protesta. En alguns llocs els aldarulls arribaren a la sang, com a Sant Esteve de Palautordera on els soldats assassinaren Antoni de Fluvià, membre del braç militar .
El militar
Francesc de Tamarit era fill de Pere de Tamarit, que fou Conseller en cap del Consell de Cent.
El 22 de juliol de 1638, Pau Claris és escollit diputat eclesiàstic i President de la Generalitat. Tamarit, diputat militar de la Generalitat. Malgrat que l’elecció es feia per sorteig s’encertà en les persones que necessitava el país.
Un any després, Tamarit dirigeix les tropes catalanes en el “setge de Salses” (Catalunya Nord), que era presa pels francesos. Lluita i venç al costat del Copte de Santa Coloma, virrei de Catalunya. És aclamat pel poble barceloní, que el 20 de gener de 1640 ho celebra amb una gran festa.
Molt aviat, però, el president de la Generalitat, Pau Claris, juntament amb el diputat del braç militar, Francesc de Tamarit, i Josep Miquel Quintana anaren a veure al virrei Comte de Santa Coloma per exposar-li les queixes populars. Santa Coloma féu empresonar Tamarit el 18 de març de 1640. La presó de la ciutat era a la Plaça del Blat, en una torre de la muralla romana, prop de l’Ajuntament. El 22 de maig es posat en llibertat, puix era reclamada violentament pel poble. Mentrestant, els aldarulls segueixen. A Santa Coloma de Farnés, per exemple, els agents de l’agutzil reial disparen contra el poble. Acorralats en una casa, aquesta és incendiada i els agents hi moren.
El Corpus de sang
El 7 de juny entren a Barcelona els segadors, com feien habitualment per Corpus. S’assabenten que els soldats reials havien incendiat l’església de Sant Andreu de Palomar i organitzen aldarulls. Envolten el palau del Virrei i aquest fuig cap a les Drassanes per embarcar-se. Però és descobert i mort. Hem de dir que els consellers de la Generalitat intenten impedir sense èxit les destrosses dels segadors.
La Guerra dels Segadors
Els esdeveniments porten a l’enfrontament armat contra les tropes espanyoles. Amb el Pacte de Ceret, Catalunya obté la protecció de França. El 23 de gener de 1641 Tamarit és escollit com a membre de la junta de Guerra. Les tropes espanyoles, comandades pel marqués de los Vélez, assetgen Barcelona. A la batalla de Montjuic (26 de gener 1641), Tamarit defensa Barcelona comandant les forces catalanes que lluiten al costat de les franceses. Els espanyols són foragitats.
Més endavant, quan el mariscal francès La Mothe pren possessió del virregnat de Catalunya, la Diputació passa a un segon pla. Al juliol de 1643 Tamarit deixa el càrrec, ja que no està d’acord amb el paper de França. Encara viurà 9 anys.