05. Trasplantament de cor

Cristian Neethling Barnard, el 3 de desembre de 1967, a les 6 del matí, trasplantava el cor de Denise ‒una jove de 25 anys‒ a Louis ‒de 57‒, que havia tingut tres infarts. L’operació havia durat 6 hores i s’havia realitzat a l’Hospital Groote Schuur de Ciutat del Cap (Sudàfrica).

El dia abans, un metge de guàrdia el va trucar per dir-li que havia ingressat la noia amb coma irreversible. Barnard va a l’hospital i parla amb els pares. El pare va dir: Si ja no hi ha esperança per la meva filla, intenti salvar aquet home.

Encara que només va viure 18 dies, va ser el primer trasplantament de la història.

Barcelona, 1974. El Dr. Josep Mª Caralps Riera a Estats Units havia col·laborat en el segon trasplantament de cor de la història. Havia tornat a Catalunya i dirigia la Unitat de Cirurgia Cardíaca de l’Hospital de Sant Pau. La matinada del 9 de maig va fer el primer trasplantament de cor a Catalunya i el segon d’Espanya.

Hi va col·laborar tot l’hospital, ja que aquest tipus d’operacions requereixen moltes especialitats: són molt llargues i l’anestèsia ha de ser molt curosa, s’ha d’instal·lar un aparell de circulació extracorpòria que substituirà el cor. Aquest aparell és una petita bomba a la que s’empalmen les venes que arriben al cor i que bombeja la sang a les també empalmades artèries. Una vegada instal·lat aquest cor artificial és pot separar el cor del malalt i empalmar-hi el cor del donant.

Alguns metge volien dissuadir Caralps: si no et surt bé tothom se’t tirarà a sobre. Però Caralps va ser fidel al que li va ensenyar el seu pare, pioner de la cirurgia cardíaca, “si no hi ha altre solució, s’ha d’operar”

Va sortir bé i Caralps i el seu equip seguiren trasplantant cors.

Avui a Catalunya hi ha un programa de trasplantaments d’òrgans modèlic a tot el món, generalitzat a tot l’Estat. El nombre de donants és dels més alts del món. Legalment, si el donant no ha negat explícitament, es dóna per suposat que no s’oposa a la donació.