01. Alexandre el Gran, el conqueridor més gran de la història
ALEXANDRE EL GRAN (356-323 a Crist)
Només va viure 33 anys però és considerat el conqueridor més gran de la història.
Macedònia
És un país que ocupa la part superior de Grècia i estem en el segle III abans de Crist. El rei Filip és un guerrer indomable i un polític hàbil. Valora la cultura del veí poble grec i ell mateix parla grec. Contracta Aristòtil, el millor mestre grec, per al seu fill Alexandre. Vol que sigui un bon guerrer però també un governant culte.
Infància i joventutAlexandre és un bon alumne però destaca sobre tot en l’exercici físic i de les armes. Li agrada molt muntar a cavall. Segons conta l’historiador Plutarc, algú va oferir a Filip comprar un cavall indòmit. “‒Quin cavall tant formós es perd per manca de valor i destresa”, mentre deia això Alexandre va córrer cap el cavall i agafant-lo per les rendes el girà cap al sol, potser perquè s’adonés que l’oscil·lant ombra que queia davant d’ell i l’espantava era produïda per ell mateix. Alexandre domina el cavall i el seu pare li regalà: serà el famós cavall Bucèfal. “‒Grècia et quedarà petita”, li va dir son pare.
Filip conquereix Grècia. Alexandre és comandant de la cavalleria macedònia a la batalla de Queronea, contra els grecs. Però el rei no vol una Grècia humiliada i vençuda sinó que vol un imperi grec del que tots se’n sentin orgullosos. El 340 mor Filip en un atemptat. Alguns pensen que Alexandre no és aliè a aquesta mort ja que estava molt unit a la seva mare repudiada per Filip. En l’assemblea dels estats grecs celebrada a Corint Alexandre amb 20 anys és elegit general en cap.
Guerra amb Pèrsia
Darius III és el rei de Pèrsia quan Alexandre, amb només 30.000 homes a peu i 5.000 a cavall, a la primavera del 334 envaeix l’Helespont. Passa l’estret cap a l’est. Els sàtrapes (governadors) de les províncies occidentals planten cara als grecs en la vora dreta del riu Grànico (com que molts d’aquests governadors es quedaven diners públics, el mot sàtrapa ha passat a significar administrador corrupte). En aquesta batalla els perses tenen la força del nombre de soldats, però els grecs dominen la tàctica en la que cada part de l’exèrcit té la seva missió. Mentre uns entretenen als perses, la cavalleria travessa el riu més amunt i ataca el flanc persa. Després de la victòria Alexandre envia a Atenes 3.000 armadures perses per ser penjades al Partenón. Sota la llegenda “Alexandre, fill de Filip, i els helens excepte els lacedemonis” (ja que Esparta no hi va participar).
A continuació conquesta províncies perses. A l’Àsia Menor talla amb la seva espasa el nus gordià, que segons la llegenda només desfaria el que fóra conqueridor d’Àsia.
Un any després Darius planta cara però és vençut a la platja del golf d’Iso. La mare i l’esposa de Darius cauen presoneres i són ben tractades per Alexandre.
L’Imperi de Alexandre
Conquereix un altre domini persa, Egipte, fundant la ciutat d’Alexandria, que serà famosa per la seva biblioteca. Els sacerdots egipcis el consideren fill del déu Amón-Ra i li rendeixen acatament. Novament Darius presenta batalla a Gargamela i torna a perdre. Fugit a les muntanyes és mort per uns bandolers. Alexandre lamenta la mort del seu enemic al que considera un home valent.
Avança dins la Índia (actual Pakistan) però les tropes s’amotinen fins que se’ls promet tornar. Uns ho fan en vaixells i altres, amb Alexandre, a peu travessant el desert.
La nova capital de l’imperi és Babilònia. Alexandre vol la fusió dels grecs i macedonis amb els asiàtics perses. Ell mateix es casa amb la filla de Darius a la vegada que 10.000 macedonis es casen amb joves perses. Cedeix llocs importants de govern a sàtrapes perses.
Preparant la campanya d’Occident, Alexandre mor el 13 de juny del 323 a C d’unes febres.
No és fàcil jutjar a Alexandre. Durant segles ha estat símbol d’esperit conqueridor però també va cometre injustícies i crueltats. La guerra de conquesta, jutjada amb ulls d’avui, és una salvatjada; però el principi regnant a l’època era molt bèstia: o mataves o et mataven.