4. Diferents tipus de narracions i de comprensió
4. DIFERENTS TIPUS DE NARRACIONS I DE COMPRENSIÓ
Així doncs, Egan considera la narrativa com un dels principals continguts culturals i n’estudia els diferents tipus al llarg de la història. Per exemple, a Grècia, Heròdot, en les seves Històries, descrivint els fets extraordinaris inventa una forma d’investigació racional. No és un simple relat com els primitius autors de mites o poetes (Homer canta una guerra i utilitza fets, però les explicacions són de tipus poètic, no tenen precisió, detall...). Segons Heròdot, són els humans els herois principalment responsables dels fets extraordinaris. Tucídides, en certa manera successor d’Heròdot, formula ja una teoria de la història, basada en els fets. Cada un d’aquests períodes grecs pertany a un estrat diferent: Homer, a l’estadi mític; Heròdot, al romàntic; Tucídides, al filosòfic.
En conseqüència, els tipus de comprensió difereixen en els punts següents:
1. El contingut de la realitat i de la ment, des del predomini de la fantasia (continguts fantàstics, déus, fades...) fins al pensament científic, passant per un món amb predomini del factor humà dels protagonistes dels fets (herois).
2. L’accés a la realitat des de l’accés per parelles oposades de qualitats (els bons i els dolents) fins a l’accés a sistemes de coneixements connectats (teories), passant per un període d’accés mitjançant els límits de la realitat (entre el real i l’irreal) i les qualitats humanes dels protagonistes.
3. La causalitat, des de causalitats irreals (els déus, màgia) fins a una causalitat científica, passant per una causalitat basada en les qualitats personals dels agents.
4. Les tecnologies en ús, des de la llengua oral i la memòria fins al llenguatge abstracte del pensament científic i filosòfic, passant per un nivell d’introducció del llenguatge escrit a nivell concret.
5. Les narracions que s’han utilitzar, des dels contes fins a les matèries curriculars, passant per relats o novel·les.
6. Selecció del currículum i elaboració de les unitats didàctiques, començant sobre una estructura d’idees binària, fins a conceptes de les diferents matèries, passant per basar-se en les qualitats humanes dels personatges.