6. A la recerca dels fòssils

Els primers fòssils

Els primers que trobaren ossos fòssils d’animals prehistòrics foren els picapedrers i els espeleòlegs o exploradors de coves. Fa més de 300 anys uns picapedrers varen trobar una pedra amb una forma rara. L'enviaren al Museu Ashmolean, d’Oxford.

El conservador del Museu, el 1796 va publicar un dibuix de la pedra i va explicar que era un tros d’os ( tenia l’estructura porosa dels ossos), concretament l’extrem inferior d’un fèmur. D’un fèmur, però, enorme. A quin animal pertanyia aquest os? Es pensà que a un elefant que els romans haguessin portat a la Gran Bretanya. O es tractava d’un gegant?

Fòssils de dinosaure

Més tard es trobaren ossos i esquelets complerts d’animals gegantins (mamuts i mastodonts). Es tractava d’animals que s’havien extingit o encara n’hi havia en territoris inexplorats d’Àsia, Amèrica o Austràlia? Monsieur Cuvier, del museu de París, comparant- los amb els esquelets dels animals actuals, deixà clar que es tractava d’animals que s’havien extingit.

Les plantes i animals que havien viscut a la mateixa època es troben enterrats en el mateix estrat o profunditat, juntament amb les roques sedimentades. Aquests nivells o estrats successius formen superposicions que, a vegades, es veuen en talls o falles d’una muntanya.

El 1820,

a unes mines també del Comtat d’Oxford, es varen trobar ossos d’un animal enorme. Mister Buckland, a partir del tipus d’extremitats i les dents, va dir que es tractava d’un rèptil carnívor i li va posar el nom de Megalosaure (Llangardaix gran). També es trobaren unes dents grans i es varen descriure un altre llangardaix gegant que es creia semblant a la iguana i se’n va dir Iguanodon.Finalment, Mister Owen va descriure un grup de rèptils diferents dels actuals i va proposar el nom de dinosaures (llangardaix terrible), un grup d’animals que havien estat molt abundants però s’havien extingit.

El 1980, es va trobar el fòssil d’una ploma que pertanyia a una au, l’esquelet de la qual es va trobar posteriorment. Era l’au fòssil més antiga coneguda (Arqeptèrix, que vol dir “ala antiga”). Aquest animal volador tenia característiques de rèptil (dents, urpes, cua llarga). Era un rèptil o una au?

Charles Darwin ja havia explicat que les espècies actuals procedien d’espècies més primitives. Els dinosaures voladors, mig rèptils i mig aus, eren una prova de l’evolució.

Com eren els dinosaures? No disposem de cossos sencers de dinosaures. Disposem d’esquelets complerts i d’altres restes que ens orienten sobr com eren i vivien. El cos d’un dinosaure es reconstrueix a partir de l’esquelet i comparant amb animals actuals, més o menys semblants. Altres restes, com els ous, petjades, etc., també ens serveixen per deduir alguns detalls de la seva vida. Per exemple, les petjades indiquen que corrien, segurament, de manera semblant com avui ho fan les gallines...