04. EL JUDICI DE NUREMBERG
20 de novembre de 1945 a 1 d’octubre de 1946. Criminals de guerra i genocidi.
En acabar la Segona Guerra Mundial, amb la rendició d’Alemanya, els aliats vencedors varen organitzar el procés per jutjar els responsables de la guerra, i als que havien comès crims durant la mateixa. El judici era contra els dirigents i organitzacions nazis, i alguns caps militars alemanys.
S’escollí la ciutat de Nuremberg, ja que havia estat l’escenari preferit dels nazis. El tribunal es componia d’un president anglès, Lawrence, un jutge d’E.E.U.U, un altre de França i un de Rússia. L’opinió general és que va ser un judici just i, fins i tot, benèvol, si descomptem les penes de mort (amb les que molts hi estan en contra).
Per la mateixa naturalesa del que es jutjava, serví per introduir nous delictes que ja han quedat per sempre més. Les acusacions eren de quatre tipus: 1. conspiració contra la pau, planificació de la guerra d’agressió
2. crims contra la pau, execució de la guerra d’agressió.
3. crims de guerra, dels que es diu que varen ser “els més monstruosos que registra la història”, com ara l’execució de presos de guerra. Per primera vegada s’utilitzà el nom de criminal de guerra.
4. crims contra la humanitat, com la persecució dels Jueus, d’una “inhumanitat sistemàtica en la escala més elevada” o els desplaçaments de població per treball forçat.
Vint-i-dos dels acusats foren condemnats a mort: (pels crims d’execució de jueus i de presoners de guerra) entre ells: Göring, Ribbentrop, Streicher, Frick, Saukel, Seyss-Inquart, Rosenberg, Kaltenbrunner, Franj, Keitel, Jodl, i Borman.
El veredicte féu possible la introducció en la legislació internacional del genocidi o persecució d’una ètnia o grup determinats.
També deixà clar que obeir ordres no és una excusa. Els que executaven ordres criminals, també eren criminals.
El judici no condemnava el poble alemany, víctima també de la guerra, ni a l’exèrcit alemany, ni al govern pel fet de ser-ho, sinó als responsables que havien manat o comès crims, persones i organitzacions, com el partit Nacionalsocialista o les SS.