10. La casa de convalescència
Introducció
La seu de l’IEC és un palau del s XVII, la Casa de Convalescència de l’Hospital de la Santa Creu, un dels més antics d’Europa. Hi anaven els malalts que tot hi haver- se curat, necessitaven un temps per refer-se i no tenien ningú que en pogués tenir cura.
Amb l’ajut de vells documents podem saber com era la Casa de Convalescència fa uns centenars d’anys. A la planta baixa hi havia els menjadors, cuines, rebost i forn; a la primera planta , els dormitoris d’homes i de dones (amb un centenar de llits de ferro cada un), i la capella i a la planta tercera, el guarda- roba.
El gran benefactor que va fer possible la Casa de Convalescència va ser Pau Ferran, un comerciant que havia estat un dels malalts de l’hospital i coneixia els problemes d’aquest i la necessitat de la convalescència per curar-se. La vida d’aquest la descobriràs durant la visita o en les activitats posteriors.
En aquest recinte també hi ha els Jardins de Mercè Rodoreda que llegà la seva obra a l’IEC, amb les plantes que més agradaven a aquesta gran escriptora.
Història de la fundació i construcció de la Casa de Convalescència
A l’Hospital de la Santa Creu, com en tots els hospitals medievals, els malalts solien jeure a terra, sobre flassades o màrfegues. Quan hi va haver llits, es posaven capiculats si hi havia plètora. Les condicions doncs no eren massa bones.
Aviat es detectà la necessitat de tenir als convalescents apart que es justificava sobradament pel perill de recaure si convivien amb els malalts (actualment sabem que hi pot haver contagi de les malalties infeccioses). El 1596 el prior de l’orde de Sant Joan de Jerusalem aconsegueix un espai per convalescents en la part construïda d’un nova nau que es deia de Sant Joan Baptista. Però aviat els administradors de l'Hospital l’ocuparen amb malalts.
L’interès del bisbe de Barcelona, Joan Sentís, fou cabdal. El 1622 comença una campanya de captació de donatius implicant-hi la Diputació, el Consell de Cent i particulars. El 26 de març del 1629 posaven la primera pedra.
Hi va haver diferents benefactors. El 1622 havia mort Lucrecia de Gualba, senyora del castell i terme de Montnegre, deixant la seva herència per a la construcció de una casa de convalescència. Però s’ha d’esperar 24 anys per tenir els mitjans necessaris i el que quasi és més important, una administració independent de l’Hospital que assegurés que aquest no tornaria a portar malalts a la Casa de Convalescència.
El 10 de juliol de 1646 Pau Ferran testa a favor de la Casa de Convalescència amb la condició de que sigui administrada de manera independent de l’Hospital. Anomena administradors a perpetuïtat el prior i l’administrador de l’Hospital, el prior del proper Monestir de Nostre Senyora del Carme, l’obrer ciutadà de Santa Maria del Mar i com escrivà el seu notari particular. .
La extraordinària vida de Pau Ferran
Pau Ferran, fill d’un negociant de Cervera, neix a Tàrrega. El 1585 va a Barcelona on viu de la caritat pública i de la “sopa dels convents”. Entra com a criat i aprenent d’un botiguer de la ciutat i al cap de cinc anys esdevé fadrí major del negoci. Mort l’amo, compra la botiga i s’enriqueix negociant. Consta als arxius municipals com a “mercader de Barcelona”.
La llegenda ens diu que era propietari de vaixells (hi ha registrat un dels vaixells, el Lleó vermey) amb els que comerciava amb Amèrica. Un dia els vaixells no tornen i Pau s’arruïna. Emmalalteix i com és solter i la família que li queda no s’en fa càrrec, va a parar a l’Hospital. El despatxen quan encara no te forces per treballar i no te més remei que demanar caritat a la porta de Santa María del Mar.
Allà li arriba la notícia de que els vaixells han arribat al port sants i estalvis. Així que torna a ser ric,i el 1731 entra com un dels administradors de l’Hospital. És quan emprèn millores de l’hospital i proposa i aconsegueix crear la Casa de Convalescència.
El 9 d’octubre de 1638 el Compte de Santa Coloma (el virrei que morirà en els aldarulls del Corpus de Sang) li atorga de part del rei, el títol de cavaller per la seva obra. Mor el 1649 als 74 anys. Ha deixat quasi tota la seva fortuna per la construcció de la Casa de Convalescència en les condicions explicades abans. També finança el retaule de l’altar major de Santa Maria del Mar.
La Guerra dels Segadors, fins a la capitulació de Barcelona el 1652, i les epidèmies de del 1650 al 1953, impedeixen comencin les obres però finalment aquestes s’inicien.
La Casa de Convalescència, seu de l’IEC.
Davant per davant de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques hi ha la Casa de Convalescència, seu de l’IEC.
Entrem al magnífic vestíbul amb rajoles valencianes que expliquen la vida de Sant Pau. Un magnífic sostre en creueria. L’escut de Pau Ferran en la clau de volta. A ma dreta hi ha una placa amb un text en català antic. De lectura difícil, conté informació sobre les dades bàsiques de la construcció de la casa.
Resum en català actual conservant el lèxic original (Observar abreviatures, com MARs per marmessors, COVALa per Convalescència o Convalescents, ADOSs per Administradors)
1622: deliberaren edificar la Casa de Convalescència. Lucrècia de Gualba moria i disposa que ses marmessors distribuïssin l’or en obres pies.
1929: feren donació (or de Lucrècia) i començament de les obres
1638: fatal crema del quarto destroça l’obra . Per reparar el gran dany paren l’obra
1949: mor Pau Ferran instituint hereu a la Casa de convalescència i assenyalant-li 4 administradors perpetus
1950-54: pesta, siti, fam i guerra. Les Sres Victòria Astor i Elena Soler deixen els seus bens per ajuda dels convalescents.
1955: els administradors de l’Hospital i els de la Casa de Convalescència es concorden per edificar. Fan la trasa (planell) sobre l’obra començada la qual és prosseguida i
1680: acabada amb els diners de Pau Ferran.
Una vegada dins del pati, veiem que és un edifici al voltant del quadrat del pati, amb unes boniques galeries en dos pisos. Les galeries en pisos, en els edificis que les tenen, es caracteritzen pel nombre d’arcs que formen un conjunt harmònic. A la planta baixa hi ha un nombre d’arcs de mig punt sobre pilastres a cada un dels quatre costats, que és la meitat del nombre d’arcs del primer pis. Aquesta modulació en dos nivells és freqüent a Catalunya
Al centre del pati hi ha el pou i sobre la barana una gran i esplèndida estàtua de Sant Pau.
Si ens apropem a les sales els seus noms evoquen els homes de l’IEC: Nicolau d’Olwer, el professor que esdevingué ministre, August Pi i Sunyer, metge i director del Laboratori de Fisiologia..... La darrera , Pere i Joan Coromines (Recentment s’ha afegit el nom del fill, el gran filòleg, al del pare, un dels fundadors de l’IEC).
A l’ala esquerra, una reixa de ferro porta a l’escalinata principal- amb les parets recobertes de rajoles valencianes - que puja als altres pisos i que abans comunicava amb l’Hospital. Després, a la mateixa ala, l’arxiu, on es guarda l’extensa documentació de l’IEC. Al fons del pati. una porta dona accés a les oficines administratives, de publicacions... A l’angle dret i al fons hi ha la porta que dona a un petit vestíbul: aquí hi ha la recepció i informació, venda de publicacions de l’IEC. Un ascensor porta als altres pisos.
Al primer hi ha els despatxos del president, vicepresidents i secretari general que conformen el Consell de Govern, renovat per elecció cada 4 anys. Sobre el vestíbul hi ha la sala principal que està dedicada al creador de l’IEC i de la Mancomunitat, Enric Prat de la Riba .Davant la porta principal de la Prat de la Riba hi ha dos busts sobre unes llargues columnes. Al costat de la porta de darrera , n’hi ha un altra.
Les altres dues sales estan dedicades a Puig i Cadafalch i a Massó i Torrents.
Mes amunt, al tercer pis, les Oficines lexicogràfiques.... els despatxos de les cinc seccions de l’IEC: La històrico- arqueològica. la Filològica, la de Ciències Biològiques,la de Ciència i Tecnologia i la de Filosofia i Ciències Socials. Cada secció te el seu equip de govern i les seves activitats i reunions. Hi ha dues sales més: la "Eduard Fontserè", el fundador de la meteorologia catalana, i la "Pompeu Fabra", l’ordenador de la llengua.
El llibre de taula
Aquest llibre, que com diu el seu llarg títol conté tot lo principi de l’Hospital General de la Santa Creu i de Convalescència amb un pròleg que llarga et narra les antiguitats de les 2 cases: dels Hospitals Antichs amb una explicació de les armes de dita convalescència, està guardat a l’Arxiu Històric de l’Hospital de la Santa Creu.
Efectivament conté moltes dades sobre l’Hospital, la seva construcció, despeses, funcionament de la farmàcia i l’administració de medicaments. També sobre la Casa de Convalescència amb els planells utilitzats per a la seva construcció, contractes, la seva economia.
Com era la Casa de Convalescència durant els segles que servia pels convalescents de l’Hospital? Farem una mica d’historiadors que ho investiguen. Hem de buscar si hi ha documents de l’època, planells de la construcció, gravats i quadres... Per sort en el Llibre de Taula – un llibre que aplega documents antics de l’hospital- hi ha un plànol de la planta baixa. En el plànol s’hi veu que en aquesta planta hi havia els menjadors d’homes i dones, les cuines, el rebost , el forn, les secretes...Sabem també que a la primera planta , els dormitoris d’homes i de dones (amb un centenar de llits de ferro cada un) , les secretes i la capella . El pis superior eren unes golfes per a guardarroba.
Un problema constructiu d’aquests grans edificis era que la claror natural arribés a tot arreu: A més de les finestres i balcons hi ha petites cúpules cantoneres amb finestres ovals i llanterons que il·luminen l’escala que va a l’Hospital.
Les teulades, com d’altres d’aquesta època a Catalunya ,tenen unes boniques teules de color.
Un altre element constructiu interessant són les escales, amb els descansos corresponents.
Escultura
Hi ha dues imatges de Sant Pau. La de la fornícula de la cantonada de la Casa de Convalescència amb el carrer Egipcíaques és de Domènec Rovira, el Jove, autor també de les escultures de la façana de Poblet. El seu oncle i mestre Domènec Rovira el Vell és autor del Sant Pau de la capella de Santa Maria del Mar on està enterrat Pau Ferran, el benefactor de la Casa de Convalescència. La corona d’aram és de Joan Roca, calderer i l’espasa d’un manyà.
La segona escultura de Sant Pau, sobre el pou del pati, és de l’escultor marsellès establert a Barcelona, Lluís Bonifaç. Aquest reeixí primer en les gàrgoles que li havien encarregat. Aquest Sant Pau és un home fort, de mitja edat. L’escultura te moviment que li dona el mantell i la posició del cos, principalment els braços. El rostre te moviment i expressivitat. La corona la va fer un argenter i era policromada , la roba tenia una cenefa daurada i l’espasa estava platejada.
“Està millor que la del cantó” digueren els administradors.
Gàrgoles. Unes escultures menors de la Casa de Convalescència són les gàrgoles per les que s’escorre l’aigua de pluja. Heus aquí la disposició de les gàrgoles.
Ceràmica
Els plafons del vestíbul representen la vida de Sant Pau i són obra de Llorenç Passoles realitzats el 1680-81. (1. caiguda cavall; 2. Sant Pau predica; 3. Fugida de Damasc dins un cove; 4. Sant Pau fa caritat; 5. viatge per mar; 6. denunciat i empresonat; 7. cartes o epístoles de Sant Pau; 8. trobada amb Sant Pere; 9. decapitació; i 10. El sant amb els atributs: l’espasa i la ploma )
El ceramista utilitza els colors groc , blau i la seva combinació, el verd. El groc serveix per representar els objectes propers, el blau els llunyans. La perspectiva aèria i geomètrica hi és present.
A les parets i a les escales també hi ha rajoles. Les de l’escala estan tallades al biaix per equilibrar i contrarestar el pendent de l’escala.
La Capella
Aquesta petita capella, amb cap espai sense decorar, és una meravellosa mostra del barroc català.
Abans d’entrar podem veure com els batents de la porta estan molt treballats.
A l’interior hi ha un arrambador tot al voltant de la capella, de ceràmica decorada amb temes vegetals. La rajola que entapissa el paviment és una combinació de rajola monocolor i de tema vegetal.
L’altar té el terra enlairat uns 10 cm i recobert de ceràmica decorada. És de fusta amb un plafó de ceràmica representant un Sant Pau , flanquejat pels escuts d’armes de Pau Ferran simètricament a cada costat. La resta , el fons i les sanefes, amb decoració vegetal.
El retaule és de fusta daurada i policromada d’un barroc salomònic. Un quadre central del gran pintor del XVIII Antoni de Viladomat (datat el 1728),
Al nivell superior una ametlla entre volutes vegetals i una àguila i un serafí amb un instrument de corda. L’ametlla conté una Puríssima amb aurèola estelada amb els estels apocalíptics.
A cada costat del retaule hi ha una figura femenina flanquejada per les dues columnes salomòniques amb querubins i unes aus amb el pit i bec sagnant. També hi ha pàmpols i fruits.
A la part inferior del retaule hi ha una imatge jacent dins una vitrina, de probablement Sant Francesc Xavier, atribuït a Lluís Bonifaç. S’hi poden veure verdet, flors i uns rèptils. Aquesta imatge jacent s'assembla molt a la que hi ha a la capella de Sant Pacià de la Seu de Barcelona.
Sembla que en el l’altar hi han representades les tres virtuts teologals, cosa molt corrent en l’època. La dona de la dreta porta l’àncora de l’Esperança, la de l’esquerra el calze i la creu de la Caritat. La Fe és representa pel mateix quadre de la conversió de Sant Pau o per l’estàtua jacent de San Francesc Xavier.
Totes les parets tenen pintures murals amb uns medallons que representen episodis de la vida de Sant Pau.
És notable la pintura al fresc de la volta de la capella atribuïda a Josep Bal i que representa la Coronació de la Verge per la Santíssima Trinitat.
Jardins de Mercè Rodoreda. Es un dels pocs jardins penjats de la ciutat. En els palaus n’hi solia haver, com el pati dels tarongers en el Palau de la Generalitat.
Joaquim Molas, membre de l’IEC i patró de la Fundació Mercè Rodoreda escriu: “ Mercè Rodoreda va tenir dues grans passions: les flors (i els jardins) i la literatura (o l’escriptura) ...El seu , de tros (de jardí)...era modest, “esquifit". Hi havia segons recordava i segons el testimoni de les fotografies conservades, xicrandes, acàcies,hortènsies i roses, moltes roses, i en un petit estany, una munió de nenúfars”
En el jardí de l’IEC hi ha les flors i plantes que més agradaven a aquesta gran escriptora: camèlies, pelovelles,cineràries,magraners, glicines,llessamins reials, mimoses, acàcies blanques, nenúfars.
GLOSSARI
Àguila bicèfala, amb dos caps. Present a l’escut de la Casa d’Àustria.
Ametlla (art). Ornament que encercla una figura sagrada a la qual es vol donar un relleu especial.
Arrambador, per arrambar- s’hi o arrambar alguna cosa.
Fornícula, buit en una paret per a col·locar-hi una estàtua
Jardí penja, situat en un lloc enlairat d’un edifici. El Pati dels tarongers del Palau de la Generalitat, n’és un exemple.
Llanternons, construcció més alta que ampla, amb vidrieres. És posa com acabament d’un edifici per donar-li claror
medallons, relleu o pintura de forma circular o oval
mitològic. Referent als mites: tradició fabulosa entorn dels déus, dels herois, dels orígens d’un poble
perspectiva aèria, figurada per la gradació de colors
perspectiva geomètrica o lineal, figurada per la disposició de les línies
BIBLIOGRAFIA
Rosa M. Garcia i Domènec, La casa de convalescència (1629-1680), seu de l’Institut d’estudis Catalans,. Editat per l’IEC. Barcelona 1995