07. PINOCHET. Contra la immunitat dels dictadors.
El 17 d’octubre de 1998, la policia metropolitana de Londres va arrestar l’exdictador xilè Augusto Pinochet, que era ingressat a la London Clínic on havia estat operat. Obeïen una ordre d’extradició del jutges espanyols Baltasar Garzon i Manuel García- Castellón. Amb l’extradició (lliurar un reu refugiat) Pinochet perdia la immunitat que tenia en el seu país.
El general Augusto Pinochet havia assistit, vint-i-vuit anys abans, a la victòria del Front Popular de Salvador Allende amb aparent fidelitat a la legalitat. Però quatre anys després, abusant de la confiança d’Allende, que l’havia nomenat cap de l’exèrcit, bombardejava el palau presidencial, on Allende mor (sembla que executat), i instaura una dictadura amb una fortíssima repressió. S’assassinen o desapareixen més de cinc mil persones, entre ells el general Carlos Prats, el primer cap de l’exèrcit i home de confiança d’Allende. Se segresten o detenen tres-centes mil persones i se’n torturen cinquanta mil. Després de disset anys de dictadura perd un referèndum amb el que pretenia perpetuar-se en el poder. Però, per una argúcia legal que ell mateix va tramar, conserva encara suficient poder i és nomenat senador vitalici. Aquesta situació li permetia gaudir de total immunitat en el seu país.
Només l’excessiva confiança de Pinochet, que va voler que l’operessin a Londres d’una hernia, va ser la seva perdició. En abandonar el seu país deixava de tenir immunitat i així, el 1998, el va “pescar” Garzón, que feia anys treballava en col·laboració amb advocats progressistes xilens, en aplegar documentació sobre els crims de Pinochet.
Les ordres i contraordres se succeeixen amb rapidesa.
El 22 octubre, el Parlament Europeu dóna suport a la extradició. Una setmana després l’Alt Tribunal de Londres dictamina que no pot extradir-se perquè com a excap d'un país la llei anglesa li reconeix immunitat. L’11 de novembre, Pinochet es trasllada per evitar la escridassada permanent de familiars de víctimes davant el psiquiàtric on està internat. Ha declarat als periodistes: No reconec cap jurisdicció fora de la del meu país.
El 25 de novembre, però, tres dels cinc jutges del Tribunal d’Apel·lació dictaminen en contra de la immunitat per haver comès crims contra la humanitat. El govern anglès autoritza l’extradició. Garzón incoa l’acte de processament per genocidi, terrorisme, tortures... Sembla que ja s’arriba al final, però el 17 de desembre un recurs del govern xilè es acceptat per la cambra dels Lords. Ara sembla que Pinochet guanya.
El 18 de gener del 1999, sis jutges dels set del Tribunal d’Apel·lació tornen a dictaminar que no té immunitat. Pinochet es passa tot l’any a Londres esperant inútilment el deixin marxar. El 27 setembre el jutjat de Bow Street inicia el procés d’extradició a Espanya i el 8 octubre l’autoritza. Novament però el govern xilè protesta i Straw, el gener del 2000, finalment i per raons humanitàries, el deixa tornar a Xile.
La discussió es trasllada a Xile. Un jutge xilè ja havia demanat la suspensió de la immunitat. L’11 de març, el socialista Lagos assumeix la presidència de Xile
El 5 de juny de 2000, el Tribunal d’Apel·lacions de Santiago desposseeix d’immunitat parlamentària a Pinochet i comença l'interrogatori. El 25 novembre, l’exdictador reconeix per primera vegada la seva responsabilitat.
Per Nadal es paralitza l'interrogatori per practicar novament proves de salut mental. L'estira i arronsa continua, però la culpabilitat de Pinochet ja es coneguda per tothom.