4. L’origen de les plantes i animals - a) DE L’AMEBA ALS AMFIBIS
La vida comença en les llacunes.
Les primeres plantes i animals eren les més simples possible: d’una sola cèl·lula. Es varen desenvolupar en llacunes i aiguamolls argilosos. L’argila contribueix a que les molècules s’uneixin formant cadenes moleculars. Aquestes formen membranes que es tanquen constituint glòbuls o pilotetes. S’assemblen a les gotes d’oli d’una vinagreta.
Posa en un vas d’oli, sucre i aigua, i remena. Apareixen petites gotes que imiten les que es varen formar en les llacunes primitives.
Aquestes gotetes seran les primeres cèl·lules. A través de la membrana o paret cel·lular entren aliments i s’expulsen deixalles. Des del primer moment hi ha cèl·lules vegetals (verdes amb clorofil·la) i animals (vermelles, amb hemoglobina).
Les algues produeixen un excés d’oxigen i es comença a formar l’atmosfera actual, tant necessària pel desenvolupament de la vida. Aquestes unitats de vida es mouen per l’aigua gràcies al moviment del seu protoplasma o a un pel o flagell. Quan els arriba el moment de reproduir- se, ho fan partint-se per la meitat.
La necessitat porta a la organització.
Les deixalles de les cèl·lules contaminen l’aigua i enverinen als organismes. Per defensar-se millor, les cèl·lules s’uneixen formant un organisme de milers de cèl·lules. Les amebes, els vòlvox, s’ajunten formant petites gelatines transparents: meduses, cucs, esponges.
Els primers animals visibles que aparegueren varen ser segurament les meduses i posteriorment els animals de closca. Això succeïa fa uns 500 milions d’anys. El paisatge era aquàtic. Els cavallets i estrelles de mar són els animals actuals més antics.
La necessitat desenvolupa l’especialització cel·lular. Un sistema de contracció per desplaçar-se a la recerca d’aliment (l’ombrel·la de la medusa es contrau expulsant aigua) i un sistema sensorial per detectar-lo (tentacles, que tenen cèl·lules urticants que inutilitzen les víctimes). També un estómac i òrgans reproductors, ja que ara no és pot fer per bipartició.
Locomoció: Apareixen els músculs contràctils que permeten deixar de ser paquets de gelatina i poder exercir força. Els músculs s’insereixen als ossos que apareixen per la mateixa època. També necessiten coordinar els diferents sistemes per alimentar-se, reproduir-se. Un cuc disposa de fibres nervioses que convergeixen al cap, formant un gangli (precedent del cervell).
Nutrició: La circulació de l’aigua es fa lliurement en els primers organismes aquàtics com l’ameba i la medusa, que absorbeixen aliments i oxigen i encara en els invertebrats la sang te color de l’aigua (l’hemoglobina vermella apareix en els peixos). Els insectes però ja tenen uns tubs (tràquees) per facilitar l’entrada d’aire. Els cucs, un tub digestiu i un vas sanguini.
Així és van separant els diferents sistemes de la nutrició: circulatori, respiratori i digestiu, cosa que permetrà viure en ambients diferents de l’aigua.
Lentament s’anaven formant extensions de terra i aparegueren les primeres plantes terrestres. Segurament es tractava de faigs i de plantes semblants a les falgueres actuals, les aigües marines i fluvials s’anaren poblant de peixos, els vertebrats més primitius, especialment de peixos semblants als taurons actuals. La columna vertebral protegeix la medul·la, i el crani, el cervell. Els músculs mouen els ossos de les aletes. La respiració per brànquies substitueix les tràquees dels insectes (hi ha peixos amb pulmons derivats de la bufeta natatòria).
