01. Ramon Llull (1233-1316)

Ramon Llull (1233-1316), creador de la llengua catalana científica i cultaAquest geni del pensament va escriure més de 250 obres en català, llatí i àrab, que varen influir considerablement la cultura europea. Va néixer a Mallorca el 1232.

Un jove cortesà força frívol

El seu pare era un cavaller català que formava part de l’expedició de Jaume I en la conquesta de Mallorca.

De jove va entrar al servei del rei de Mallorca Jaume II com a cavaller i arribà a senescal, el màxim oficial del palau. Tenia totes les qualitats per tenir èxit en aquell ambient de la cort, havia après l’art dels trobadors i era molt hàbil en la composició. Es va casar i va tenir dos fills i fins als trenta anys va portar una vida totalment despreocupada.

El gran canvi

Als 32 anys però, sofreix una profunda crisi personal. Ho abandona tot, també la família, i després d’un temps de reflexió, decideix dedicar-se a la propagació de la fe cristiana especialment entre els musulmans; segons ell és el mateix Jesucrist qui li demana. En una època violenta, enmig de croades, guerres religioses i amenaces per forçar la conversió, ell diu que a la conversió s’hi ha d’arribar pel convenciment, per la raó i per això desenvolupa tot un sistema d’argumentació que recull en una obra immensa anomenada Ars Magna.

Tota la resta de la seva vida la dedicarà a aquest fi: mitjançant la prèdica i amb els seus escrits procurarà convèncer de les seves teories tant els papes com diversos concilis de l’Església i també exposarà les seves idees a les universitats. Fou un lluitador infatigable, viatjava constantment, predicava, escrivia. Llull és un gran observador de la natura i també dels éssers humans, per això llegeix molt, després reflexiona sobre la seva experiència i escriu, escriu de tot.

El final

Al final de la seva vida, als llavors inusuals 83 anys, reconeix el seu fracàs en el propòsit de convertir els infidels, ja que pocs n’hi van fer cas i escriu el poema Lo Desconhort on se’n lamenta. La realitat fou que, si no aconseguí grans èxits en la predicació, el seu treball no va ser en va: els seus llibres, molts d’ells escrits en català, assoliren una gran difusió i van ser estudiats a les universitats més prestigioses d’Europa. Durant dos segles les seves teories es varen imposar i van influir en el pensament de molts savis del Renaixement.

Eleva el català a llengua culta

La figura de Ramon Llull és clau per a la fixació i el desenvolupament de la llengua catalana ja que, a més d’utilitzar-la en novel·les com Blanquerna i en poesia com Lo Desconhort, del que ja hem parlat, Llull escriu en català per tractar temes religiosos, com l’obra mística Llibre d’Amic e Amat, filosòfics, científics i tecnològics. Tinguem en compte que a l’Edat Mitjana la llengua reservada per a tractar sobre aquests temes era el llatí, anomenada llengua culta. Les llengües que s’havien anat formant a partir del llatí parlat i que ja feia temps que parlaven la gent del poble, com el català, s’anomenaven llengües vulgars i no s’utilitzaven per tractar temes referents a la ciència, la cultura, la religió o el pensament. La gran innovació de Llull és doncs, atrevir-se a escriure en català sobre temes cultes; d’aquesta manera eleva la categoria del català a llegua de cultura.

Precursors de la ciència

Ramon Llull, com molts savis, va ser en tots els àmbits de la seva enorme activitat una persona avançada al seu temps. A més de l’aspecte de la llengua, que acabem de comentar, es considera un precursor de la ciència empírica, és a dir, la que es fonamenta en l’observació i l’experiment. Diu Llull que «els experiments fan universals el que són els principis de les ciències i les arts» i també que «és raonable abandonar les supersticions davant les proves científiques».

També se’l considera fins i tot un precursor de la informàtica ja que per al seu sistema d’argumentació va idear una màquina que donava resposta a qualsevol pregunta mitjançant combinacions mecàniques. Sembla ser que Llull es va inspirar en una màquina de respondre preguntes que va descobrir al nord d’Àfrica, i que es deia Zairdya.

Fins i tot podem veure en Ramon Llull un avançat de la inter-culturalitat de la qual tant es parla avui dia, ja que no considera inferiors les altres ètnies o religions, sinó que creu en la igualtat de tots els homes. No sols predica i vol convèncer sinó que en les seves estades en terres llunyanes viu el respecte i l’amistat amb altres cultures.

L’art d’atrobar la veritat de Ramon Llull

És un sistema per conèixer Déu, punt de partida vàlid per a les tres religions monoteistes: judaisme, cristianisme, islamisme. A partir de les propietats dels éssers visibles (inclosos els humans) s’arriba a les divines i viceversa. Les propietats divines són els principis o propietats absolutes, les humanes i del món material deriven de l’activitat divina. Les propietats relatives són les relacions entre unes i altres.

A més de les propietats, el sistema s’aplica a una gradació d’éssers o subjectes. Finalment el sistema contesta a tot tipus de preguntes o qüestions. Aquestes preguntes combinades amb els subjectes formen les diverses ciències.

Cada un d’aquests llistats s’inscriu en una roda. Les rodes concèntriques poden girar per trobar les combinacions.