03. Lluís Nicolau d'Olwer
LLUÍS NICOLAU D’OLWER, (1888-1961), un intel·lectual compromès políticament
«Servir al comú quan l’hora arriba és llei de tota democràcia». Segurament aquesta frase de Nicolau és un bon resum de la seva vida. Intel·lectual de gran nivell, autor d’una obra important en el camp de la crítica literària, va sacrificar-ho tot per al seu país i per als seus conciutadans, quan ho va veure necessari. Acostumats com estem a la pau i a un cert benestar, ens és molt difícil entendre com de difícil ho varen tenir persones com Nicolau en un entorn d’odis, violència i guerra.
Humanista
Té una excel·lent formació en literatura, història i una molt bona formació en grec. Unamuno deia d’ell: «Nicolau es el hombre que sabe más griego de España, pero no quiere que se sepa».
Encara no té 30 anys quan publica una obra important: Introducción al estudio de la literatura catalana, en què defensa les Cròniques reials com a formadores del sentiment nacional.
Com a noucentista vol connectar la cultura catalana actual amb l’humanisme, per això es dedica a estudiar un humanista medieval: Bernat Metge. En Lo somni hi veu l’erudició romana, bíblica i medieval amb fort sabor popular.
Diu: «no serà humanista qui no sigui savi i apassionat... apassionat, no importa de què: místic, orgullós, enamorat, polític... el que vulgueu; savi, en el cor humà i en qualsevulla disciplina, mentre tingui una visió sintètica de totes les ciències, i totes facin girar a l’entorn, com de llur centre, de l’home».
La seva passió és la cultura i l’art i Catalunya. L’art romànic, i l’art català li semblaven una manera eficaç, més immediata de difusió i d’expansió de l’esperit català més enllà de l’àmbit de la llengua.
És el que avui en diríem un gran comunicador. Quan escriu articles sobre els clàssics de la Col·lecció Bernat Metge, té lectors apassionats que esperen impacients el proper article.
Polític
És un dels fundadors d’Acció Catalana.
El 1920 és regidor de l’Ajuntament de Barcelona en l’Àrea de Cultura.
Durant la dictadura de Primo de Rivera s’exilia a París i participa en l’acció paradiplomàtica a la Societat de Nacions, reivindicant la llibertat de Catalunya. És allà que coneix Palma Guillén, una dona mexicana, il·lustrada, intel·ligent i apassionada per la feina de la Societat de Nacions, que Mèxic es proposava de conèixer i influir-hi. Palma Guillén serà una fervent amiga seva, l’ajudarà en tots els tràngols polítics en què es trobarà Nicolau i, finalment, després de més de 25 anys d’amistat i compenetració intel·lectual, es casaran a Mèxic el 1947, quan Nicolau s’ha exiliat a aquest país amic, on morirà.
El 1931 Alcalà Zamora, juntament amb Azaña, el nomenen ministre d’Economia. De seguida, tres ministres del govern provisional de la República: Domingo, Nicolau d’Olwer, i Fernando de los Ríos, negocien i reconverteixen la república catalana proclamada per Macià en Generalitat de Catalunya, seguint els precedents històrics.
El 1936 és diputat per Barcelona a les Cortes, el més votat de Barcelona. Durant la guerra, torna a tenir un càrrec important en el govern espanyol: Governador del Banc d’Espanya.
Acadèmic de l’IEC
El 1911, als 23 anys, entra a l’IEC i serà adjunt des del 1917, i membre numerari substituint Maragall, ja mort, des del 1918.
El 1922 l’IEC entra a formar part de la Unió Acadèmica Internacional, quan fa poc que s’ha creat.
Gràcies als seus grans coneixements de llatí clàssic i de llatí medieval, participa en el Diccionari de llatí medieval, un treball de la Unió Acadèmica Internacional.
El 1935 és elegit, pel període 1936-1937, President de la Unió Acadèmica Internacional, important càrrec que l’honorava a ell, també al nostre petit país i la seva cultura.
Adversitats
La vida de Nicolau no fou fàcil. La seva activitat extraordinària l’hagué de compartir ‒com diu Manuel Mundó en la semblança llegida el 2000 a l’IEC‒ amb adversitats múltiples.
De molt jove, la policia el malferí davant la seu d’Acció Catalana.
Quatre vegades s’hagué d’exiliar: el 1923, amb la dictadura de Primo de Rivera; el 1930, per haver participat en el Pacto de San Sebastián; el 1939, pel franquisme; el 1940, la Gestapo l’expulsa de França.
Bibliografia
Mundó, Manuel.Nicolau d’Olwer. Semblances. IEC, 2000
Neix a Barcelona el 1888, l’any de l’Exposició, en una casa del carrer de Sant Miquel, darrera de l’Ajuntament.El seu pare, Joan Nicolau és notari. La seva mare, Anna d’Olwer, és d’ascendència irlandesa. Estudia als Jesuïtes de Casp dels que n’elogia la formació literària que hi rep. «Escriure amb claredat, precisió i arquitectura us entra a dins en els primers anys d’estudis... Sabíem de cor fragments de Ciceró o de Virgili; si coneixíem els secrets de la mètrica llatina, si posseíem una formació humanística, a la qual hem restat fidels, a alguns dels nostres primers mestres ho devíem».
Precoç, quan té 17 anys publica un estudi sobre Les fonts catalanes del Tirant.
Es llicencia en dret i és doctor en Filosofia i Lletres.