01. ESPÀRTAC, la revolta dels esclaus romans

Eren uns anys de decadència de la República de Roma, debilitada per dues guerres civils simultànies: una a la Hispània, on s’havia traslladat el general dissident Sertori i l’altra a l’Àsia Menor, amb Mitrídates.

Durant dos anys (73-71 aC) té lloc la revolta d’esclaus més gran de la història. El seu líder entre la història i la llegenda, és un grec de Tràcia, i li diuen Espàrtac. Forma part del grup de gladiadors que un antic esclau, el llibert Lèntul, posseeix per exhibir en les festes del Circ romà. És una espècie d’escola de gladiadors, que dirigeix un altre llibert, Varoni, amb seu a Càpua. Els gladiadors són la pitjor espècie d’esclaus: a més de ser una possessió de l’amo, exposats a tot tipus d’abusos, inclosa la venda i la mateixa mort, es juguen la vida en combats a vida o mort, on l’única manera de conservar la vida, és matant a un company.

Espàrtac és un dels millors gladiador de l’escola de Càpua. Un dia però es rebel·la contra el seu destí; sembla ser que una esclava, Lavínia, que més endavant serà la seva dona i li donarà un fill, un dia li vaticina que alliberarà els esclaus. En el circ romà, després de vèncer a un company, en comptes de matar-lo, insòlitament demana i obté del públic que li perdonin la vida. Quan una majoria aixequen el dit gros, Espàrtac sap que el seu amo no li perdonarà la vida.

Però quan tornen a Càpua, maten al capatàs Varoni i als guàrdies, i és declaren en rebel·lia fugint cap a la regió del Vesubi, que Espàrtac coneix molt bé.

Allà es fan forts i s’organitzen. Se'ls uneixen molts altres esclaus, gladiadors o no, i també pobres i vells. Espàrtac sap treure partit dels nouvinguts i evita que es converteixin en un destorb. Encara que alguns dels seus opinen que seria millor fugir lluny de Roma de seguida, el cabdill opina que si aconsegueixen una victòria sobre l’exèrcit romà podran negociar la seva llibertat. De tota manera contacten amb uns corsaris que es comprometen a evacuar-los des de Crotina, en cas de necessitat.