05. La bicicleta

Són els primers anys de la dècada del 1790. A França és temps de revolució. Malgrat tot els diumenges molta gent va a passejar. De cop apareix una estranya criatura, un home muntat sobre un tauló amb rodes de fusta avançant movent les cames. És el Comte Mède de Sivrac, eixelebrat afeccionat a les màquines. La gent, després de l’ensurt, se’n riu. El 1818 un altre noble, aquest de Baviera, Karl F. Drais inventa un altre aparell semblant a l’anterior amb seient i un rudimentari manillar. Va tenir èxit amb el que se’n varen dir draisines en honor del seu inventor.

El 1855 Ernest Michaux, de 15 anys, fa de ferrer reparant velles draisines. Hi incorpora unes fustes per posar-hi els peus a les baixades que desprès va convertir en pedals a la roda del davant. Poc després es posaren de moda bicicletes amb la roda del davant més gran que la del darrera: el motiu era aprofitar més la pedalada.

La bicicleta es va popularitzant i sorgeixen constructors a Estats Units a més de França i Anglaterra. Aviat es deixa el quadre de fusta i les peces són d’un aliatge del ferro. També s’incorpora el fre.

A l’Exposició Internacional de París la bicicleta triomfa. Es corregeix el desequilibri causat per la diferència de la grandària de les dues rodes: a partir de llavors les dues rodes són iguals. S’incorpora la transmissió del moviment dels pedals a les rodes posteriors mitjançant una cadena i les rodes es recobreixen amb neumàtics.

Curses i ciclistes

Aviat els afeccionats organitzaren curses de bicicletes. La primera fou el 1868: la Competició ciclista del Parc de Sant-Cloud, París, que només recorria 1.200 metres. Un anys més tard es crea la Federació Ciclista Internacional. La Volta a França es va iniciar el 1893, organitzada per un grup de periodistes. Després seguiren Itàlia, Espanya i Suïssa. Quant a les competicions de diferents èpoques recordem els ciclistes italians Coppi i Bartalli, el belga Eddy Merx, el francès Raymond Poulidor, els espanyols Federico Martin Bahamontes o Miguel Indurain, l’americà Lance Amstrong...

A més de les curses per carretera hi ha les de pista o velòdrom i el ciclocròs en terrenys accidentats.

Actualment assistim a un renaixement de la bicicleta com a vehicle de transport en les nostres ciutats. Te l’avantatge de no necessitar combustible estalviant diners a l’usuari i contaminació a la població. L’inconvenient és que, malgrat l’existència dels carrils-bici, hi ha ciclistes que circulen per la vorera.