03. Exemple 2: Les anguiles

1. Identificar qualitats transcendents

Els estranys patrons de migració de les anguiles, les seves transformacions de larva en anguila que enganyen a l’observador, varen fer molt difícil desentranyar la seva misteriosa vida.

Les qualitats humanes que s’han necessitat per descobrir-ho: curiositat, interès pel coneixement, independentment de la seva utilitat, perseverança. Són algunes de les qualitats del científic danès Johannes Schmidt que va esmerçar 20 anys estudiant el periple de les anguiles.

Imatge: el científic danès a coberta del vaixell que va travessar l’Atlàntic, des d’Islàndia a les Canàries, i del Nord d’Àfrica a Amèrica del Nord, que va pescar infinitat de xarxades i per examinar el seu contingut a la recerca d’anguiles i larves d’anguila.

Fotos o dibuixos d’anguila adulta, angules i larves d’anguila.

2. Organitzar el tema en una estructura narrativa.

2.1. Accés inicial

Durant molts segles la vida de les anguiles fou un enigma. Egipcis, grecs i romans no troben cries d’anguila, ni ous ni femelles prenyades i inventen tot tipus de teories: Aristòtil creu que neixen del fang. A l’edat Mitjana les anguiles s’utilitzen per conservar l’aigua emmagatzemada (especialment durant un setge) ja que s’alimenten d’algues i insectes que embruten aquesta aigua.

Linneo (gran classificador dels éssers vius) al segle XVIII diu que són vivípares al confondre cucs paràsits al ventre de les anguiles amb cries.

2.2. Composició del cos de la unitat

L’anguila és allargada (uns 70 cm) Les femelles són més grans que els mascles. S’escorren fàcilment al agafar-les ja que tenen la pell coberta per mucosa. Darrera el cap tenen dues aletes petites. L’esquena és negrosa i el ventre blanc i groguenc.

En les desembocadura dels rius es troba un peix molt petit, també allargat però és tant diferent de l’anguila que es creu que pertany a una altra espècie: són les angules (tant apreciades culinàriament). També en les desembocadures dels rius al Mediterrani Occidental es varen trobar algunes petites (com una petita fulla) larves transparents. Reben el nom de Leptocèfals.

Només quan s’investiga deixant créixer les larves en un dipòsit es comprova que es converteixen en angules i després en anguiles i per tant són estadis de la mateixa espècie.

Però si les anguiles són tan habituals, perquè les larves són tan rares?

Com dèiem, aquesta pregunta la contestà el científic danès Johannes Schmidt després de 20 anys de recerca.

En les primeres exploracions d’Schmidt pel Mediterrani va descobrir més larves. Sortí a l’Atlàntic i va trobar larves encara més petites formant part del plancton que transportaven els corrents marins (Corrent del Golf especialment). Schmidt va persuadir a uns 20 patrons de pesquers que recollissin exemplars per a ell. Així pogué dibuixar un mapa amb la situació de les larves de diferent grandària. A la latitud 20º-30º Nord i longitud 50º-60º Oest trobà la concentració més gran de petites larves que confirmava que allà naixien les anguiles: corresponia a la fossa coneguda com el Mar dels Sargassos.

Així es va descobrir l’astorador periple del cicle vital de les anguiles. Les larves nascudes al Mar dels Sargassos són transportades pels corrents marins fins a les costes americanes unes i les europees d’altres, incloses les mediterrànies, i en les desembocadures dels rius en contacte amb l’aigua no salada es transformen en angules (aquest viatge dura de 2 a 4 anys) Només les femelles, formant grans bancs, remunten els rius. En els recs i sèquies l’angula creix i es converteix en anguila. Quan té 10 anys s’engrandeixen els seus ulls i tornen al mar: són les anguiles platejades adultes que recorren els milers de kilòmetres fins el Mar dels Sargassos on ponen els ous. Els mascles, quan als 4 anys arriben a la maduresa reproductiva, les acompanyen.

Com segueixen el camí encertat? No hi ha anguiles que el puguin haver aprés ja que les mares moren al Mar dels Sargassos després de l’ovulació. Se sap que fa més de 140 milions d’anys que fan aquest recorregut que han de tenir imprès en el seu cervell.

2.3. Humanitzar els continguts

Per què els errors obstinats d’Aristòtil, Linneo. Per què l’èxit de Schmidt? Contraposar tenacitat a convencionalisme i a només buscar el que és pràctic.

Misteris: estrany cicle vital. Per què un periple tant complicat? Per què han d’anar a posar els ous tant lluny del seu hàbitat?

2.4. Aprofundir en els detalls

La pesca de l’anguila. A l’Empordà i potser a altres llocs l’anguila es pesca d’una manera molt original. Quan s’ha de segar l’arròs l’aigua sobra i s’evacua a través dels canals que van a parar al riu. Els canals van plens d’anguiles. El pescador (sovint un pagès al qui agraden les anguiles) es prepara per a la pesca: primer busca cucs cavant a terra, els enfila d’un extrem a l’altre en un fil de pescar, prepara una canya o un bastó al que lliga un cordill a un extrem. Al fil de cucs se li donen algunes voltes formant nanses i s’enganxa a l’extrem lliure del cordill. Ja te l’estri de pescar que es diu es botiró. Quan arriba a la vora del riu, obre un paraigua vell i el col·loca cap per avall ben a prop de l’aigua. Llavors submergeix a l’aigua les nanses de cucs com si fossin l’ham. No tarda en picar una anguila donant una forta estrebada. El pescador ha d’enlairar la canya i girar-la fins el paraigua. L’anguila cau a dins. Quan el paraigua està prou ple, es buiden les anguiles en un sac. (L’anguila té una dent i quan ha picat i l’enlairen el múscul es contrau i queda penjada el temps suficient per caure dins el paraigua). Se solen pescar moltes anguiles. A l’Empordà es fan amb salsa de tomàquet o amb all i oli.

Recomanem escoltar “La epopeya de la anguila”, de Felix Rodriguez de la Fuente al web de Radiotelevisión Española.

3. Conclusió

La lliçó d’Schmidt: Buscar el coneixement sense esperar recompensa ni la utilitat immediata.

El que encara no sabem: predilecció per alguns rius, el perquè van tan lluny a posar els ous.

4. Avaluació

Mètodes tradicionals: qüestionaris, redacció sobre el misteri de la vida de les anguiles.

S’han implicat emocionalment els alumnes? Entusiasme manifestat, recerques voluntàries empreses, qualitat de les preguntes que han fet?

Autoavaluació: reflexionar si s’han implicat, què han après a més de continguts?