Blat salvatge

Els primers humans no tenien camps cultivats. Anaven perseguint els animals i estaven poc temps fixes en un lloc. Però coneixien els cereals ja que n’hi havia de salvatges, és a dir, que no els havia plantat ningú sinó que creixien entre les altres herbes. Aviat descobriren que hi havia unes herbes amb espigues formades per grans. Entre diferents classes de grans, preferien el blat. Se’l menjaven directament, amb clova o sense.

Més endavant, els humans esdevingueren sedentaris: s’establien en llocs on hi havia aigua i un clima agradable. Aprengueren a domesticar els animals i així tenien carn sense dependre només de la caça i aprengueren sobretot a conrear la terra, i obtenir grans amb més seguretat i en més quantitat que si s’havien de fiar del gra salvatge. El blat fou l’aliment preferit a Occident. Era una herba que creixia bé en climes temperats i fins i tot una mica freds, que no necessitava molta aigua extra com l’arròs i que feia un gra del que s’obtenia una farina apropiada per fer pa, l’aliment bàsic durant molt de temps.

La planta i cultiu del blat

És una herba verda que amb el sol es torna daurada. Les fulles són primes i llargues i pel seu propi pes, és dobleguen pel mig. Quan madura surt una espiga, es a dir una sèrie de granets junts en forma de petit cilindre. Els grans són blancs però estan coberts amb una pell o clova fibrosa.

Els primitius feien un forat amb un pal i enterraven el gra. Quan era el temps a la primavera, sorgia la planta, l’espiga. I s’anava fent grossa i daurada fins que ja es podia collir. És tallaven les plantes agafant-ne un manyoc, amb una eina que encara se’n diu falç. Per separar el gra de l’herba (la palla) s’havia de colpejar amb pals: d’aquesta operació se’n diu la batuda i en parlarem més endavant.

Narracions sobre el blat

A l’Egipte hi ha un riu cabalós, el Nil, a les fèrtils vores del qual s’hi cultivava blat. S’han trobat pintures en els palaus i tombes egipcis on s’hi poden seguir tots els processos que encara avui se segueix per aconseguir farina de blat.

A La Bíblia i a altres llibres antics hi ha històries sobre el blat. Josep, d’una família de pastors, va ser venut pels seus germans a un egipci. Va rebre una bona educació i va arribar a ser administrador del Faraó. Aquest va tenir un somni en que apareixien primer 7 vaques grasses i després 7 de famolenques. Josep sabia interpretar somnis i va dir-li que tindrien 7 anys de bona collita de blat i després 7 de collita molt escassa. Varen pensar que havien de fer provisions suficients per els 7 anys dolents. Així ho feren i com que, efectivament, després de 7 anys bons vingueren els dolents, els egipcis no passaren gana gràcies a la previsió de Josep. Sí que en passaven els seus veïns, entre d’altres els israelites, els germans de Josep. Tanta gana passaven que s’atreviren a anar-lo a veure per demanar-li blat. Josep no era rancuniós i els va ajudar.

La batuda

S’empraren durant molts anys les batolles, consistents en dos pals units flexiblement de manera que el pal mòbil colpejava les espigues i desprenia els grans.

Màquines

Poc a poc, s’inventaren màquines per estalviar treball humà. Als EUA, un noi, Grus Mc Kormick, inventà la primera segadora després de que el seu pare ho intentés sense èxit. La seva segadora, necessitava una persona per guiar els cavalls, una altra per batre i un altre per garbellar (o fer garbells de palla). Però estalviava el treball de molts més.

La màquina combinada feia totes les feines: segava, batia, i aplegava la palla en forma de grans cilindres empaquetats.

Magatzem: les sitges

Un dels avantatges del gra és que es pot guardar. Cada poble te maneres diferents de fer-ho. Al principi es guardava en pous, després en grans recipients semblants a les àmfores amb la boca més grossa. Actualment s’utilitzen grans contenidors cilíndrics de metall.

Moles i molins

Una vegada tenim el gra, haurem de moldre’l per obtenir la farina. Aquesta operació es feia al principi amb pedres cada vegada amb una forma més adient. La de sobre amb forma cilíndrica perquè rodant anés molent els grans. Poc a poc s’aconseguí que la mola rodona girés per la força d’un animal. Més endavant s’aprofità el corrent d’aire o de l’aigua per moure les pales que giraven sobre un eix i aquest feia girar la mola...La mola estava en un edifici que permetia la seva activitat i la dels treballadors: els molins d’aigua i de vent. Actualment s’utilitzen grans cilindres giratoris metàlics.

El pa, pastissos

Avui dia rarament veiem fer el pa. És més fàcil veure fer la pasta de les pizzes, que s’hi assembla molt. Abans a pagès cada família se’l feia a casa, el pa. Tenien la pastera: on es pastava la pasta. La farina i l’aigua, amb una mica de llevat, van formant una pasta que s’ha de pastar durament: és a dir amb les mans s’aixeca i és masega i és deixa caure repetides vegades a fi de que la farina i l’aigua facin una sola cosa.

Després es deixa coure al forn i ja està a punt per menjar-se’l o vendre’l.

La farina s’utilitza per moltes altres coses: per fer pastes i pastissos, per enfarinar el peix o altres viandes.