04. Eduard Fontserè

Eduard Fontserè i Riba (1870- 1970) i el Servei Meteorològic de Catalunya

1970. El Centre Excursionista de Catalunya (CEC) vol posar una placa commemorativa a l’Observatori del Turó de l’Home (Montseny) que recordi que l’havia instal·lat el Dr Fontserè, mort feia poc als 100 anys d’edat! El Servicio Metereológico Nacional de Madrid no ho autoritza al·legant que no pot estar en català. Només aquest incident en una llarga llista d’homenatges. Qui era aquest Dr. Fontserè que tothom volia recordar?

Joventut

100 anys abans naixia al núm. 24 del Carrer Nou de la Rambla. El seu pare era mestre d’obres i de camins i l’avi havia estat arquitecte municipal de Barcelona (el Mercat de Sant Antoni és una obra seva). Bon estudiant, als 14 anys ja té el batxillerat i el seu pare vol que sigui comerciant. Ell, però, escull ciències, una carrera que llavors la feien molt pocs. Segueix essent un bon estudiant però també s’apassiona pels moviments estudiantils i coneix el ja activista polític Pere Coromines.

Per fer el doctorat, en aquella època s’ha d’anar a Madrid i allà forma part d’una colla amb Amadeu Vives, i les parelles David Ferrer i Rosa Sensat, i Pere Coromines i Celestina Vignau.

Rellotges a l’hora

Entra com ajudant a l’observatori cronomètric de Josep Ricard que revisa els cronòmetres dels vaixells, necessaris per orientar-se al mar. Els rellotges revisats per en Fontserè destaquen per la seva precisió. El 1893 entra al Servei Horari Oficial que ha de mantenir l’hora en els rellotges públics. El patró és el rellotge del frontis de l’edifici de l’Acadèmia de Ciències (a La Rambla, actual Teatre Poliorama) amb una aproximació d’un minut, mentre que la del de la biblioteca del mateix centre, és d’un segon.

Humanitat. Procés de Montjuïc

El 1896, una bomba al Carrer Canvis Nous de Barcelona causa la mort a 6 persones. Hi ha 400 detinguts, dels quals en són processats 87. En resultaran 5 execucions i 68 condemnes dures. Entre els que tenen petició de pena de mort hi ha Pere Coromines. L’advocat demana testimonis que l’avalin i 40 persones signen un escrit de descàrrega. El jutge considera que es tracta d’una manifestació col·lectiva i el rebutja. Fontserè és l’únic que es presenta a títol individual. Això salva Coromines.

El 1899, guanya una càtedra i l’any següent es casa amb la mallorquina Margarida Marroig i Llompart.

Pioner català i europeu de la meteorologia

La meteorologia dóna suport a la navegació i a l’agricultura. El telègraf permet el seguiment de les tempestes... El director de la Granja Agrícola Experimental, de la Diputació de Barcelona, munta un observatori meteorològic i organitza la Xarxa Pluviomètrica de Catalunya i Balears. Fontserè s’encarrega de la xarxa amb gran professionalitat, de tal manera que en el Congrés Internacional de París del 1900 s’elogia la qualitat de les seves dades.

Observatori meteorològic al cim del Tibidabo

Fontserè rep l’encàrrec de projectar un observatori meteorològic al cim del Tibidabo. Els salesians s’hi oposen ja que tenien previst construir-hi el temple que hi ha actualment. Com es evident avui, guanyen aquests i l’observatori s’ha de construir una mica més avall. És l’actual Observatori Fabra, que va rebre aquest nom perquè el Marquès d’Alella, Camil Fabra el va pagar; s’acabà el 1904. Una cop acabat no l’encomanen a Fontserè sinó al seu col·lega i amic, Josep Comas

Servei Meteorològic de Catalunya

El 1913, presenta un pla complet per a l’Observatori i la xarxa d’observadors. Demana ajut a l’IEC i aquest li concedeix, amb la condició de treballar només per a l’Institut. Per realitzar els estudis més avançats de l’època sobre l’atmosfera lliure, incorporant-hi mesures d’altura. El 1914, inicia l’observació amb globus pilots des del terrat d’un edifici de la plaça d’Urquinaona.

El 1921 es crea el Servei Meteorològic de Catalunya a l’edifici del Rellotge de l’Escola Industrial, del qual n’és primer director. El mateix any entra a l’IEC. El 1922 s’inauguren els avisos diaris del temps que es retransmeten a 17 centrals comarcals. Aquestes els fan públics. El 1927 els retransmet Radio Barcelona, i no s’interrompen fins el dia que les tropes de Franco entren a Barcelona.

Excel·lent divulgador científic.

Escriu llibres de ciència per a infants i públic en general. D’un se’n fan sis edicions amb mig milió d’exemplars.

El seu gendre i biògraf Josep Iglésies diu de Fontseré: home bo, honest i savi, emprenedor i tolerant, però ferm en les seves conviccions i en la seva naturalesa de català.

Bibliografia:

Josep Enric Llevot Rabagliati, conferència sobre Eduard Fontserè i Riba. Semblança biogràfica. IEC. Barcelona.