01. Judaisme

Un poble petit i desgraciat com el jueu ha donat origen a les creences i religions més importants d’Occident i part d’Orient. De cap poble sabem tant, des d’èpoques tant antigues, com del Poble Jueu, gràcies als llibres que expliquen la seva història: la Bíblia, especialment la primera part (Antic Testament). De la segona part (Nou Testament), sorgeix el Judaisme i després el Cristianisme (catolicisme i protestantisme). L’Islamisme de Mahoma considera als patriarques bíblics com a profetes.

És la religió del poble jueu, que es confon amb la seva història, la política, la llengua hebrea, amb què va ser escrita la Bíblia...

Història

Abraham, el seu fill Isaac i el seu nét Jacob (o Israel) són els patriarques, caps de tribus de pastors nòmades que habiten la terra de Canaan (Palestina) des de que Jahvé (Déu) la donà a Abraham. Per això els jueus en diuen la Terra Promesa (per Déu). Encara que aquesta història s’escrigué molt més tard, aquests patriarques sembla que existiren en els segles XX al XVII (aC), és a dir uns 2.000 anys abans de Crist en l’edat del Bronze Mitjà.

La fam els fa emigrar al Delta del Nil (Egipte) on el Faraó els esclavitza. Moisés els recondueix a Canaan travessant el Mar Roig i el desert. Tarden 40 anys. El territori es divideix en 12 trossos, un per cada tribu.

El govern fins ara teocràtic (Déu és el seu guia, és el Poble escollit, preferit de Déu) passa a monarquia amb els reis Saül, David i Salomó. Aquest estableix la capital a Jerusalem i hi edifica el Temple.

L’any 596 aC, els babilonis (Nabucodonosor II) envaeixen el país, destrueixen el temple i s’emporten els jueus com esclaus a Babilònia (l’actual Irak). També són dominats pels imperis que és van succeint: assiris, babilonis, perses i grecs. Només es rebel·len en comptades ocasions (Judes Macabeu, 170 anys abans de Crist). En l’època de Jesucrist els romans són amos del territori. L’any 70 dC els jueus són vençuts i comença la diàspora (els jueus s’escampen per tots els països). No és estrany que un poble tan desgraciat i humiliat cregui que ha de venir un Messies enviat per Déu per alliberar-lo.

A Espanya (llavors Regne de Castella i Regne d’Aragó) els jueus en diuen Sefarad i als jueus que hi viuen són els sefardites. Són comerciants i banquers, i influeixen en les corts reials sempre necessitades de diners. Però no gaudeixen de la simpatia dels poble, que amb freqüència organitza matances de jues acusant-los de moltes desgràcies. El 1492 els jueus són expulsats pels Reis Catòlics.

El 1948 la ONU crea l’Estat jueu d’Israel, després d’un període d’administració anglesa. Jerusalem té dos sectors: el jueu i l’àrab.

La religió

Déu va donar a Moisés les taules de la Llei: 10 manaments que prescriuen deures envers el mateix Déu (adoració, fidelitat, santificar les festes), envers els altres homes i els seus bens (no matar, no robar, no mentir). La llei a més obligava a determinats sacrificis rituals en honor a Déu, i també sacrificis personals (dejuni) amb la finalitat de purificació. També hi havia prohibicions com no menjar carn de porc (sembla eren mesures higièniques) Desobeir algun manament és pecat i suscita el càstig diví.

Déu és totpoderós, creador de l’univers (la Bíblia descriu tot el procés de la creació), és el Senyor dels homes que l’han d’obeir. És també el Senyor de la Vida i de la Mort. Al final de la vida, Déu jutjarà la vida de cada un i, segons hagi estat, es gaudirà o no del Cel (No totes les tradicions jueves admeten l’altra vida). El Déu jueu és qui decideix la felicitat i la desgràcia, el dolor i el patiment. També és com un pare que es preocupa dels homes i dones.

La religió va lligada a la família i a la població. Hi ha festes com la de Pasqua que commemora l’alliberament de l’esclavatge dels egipcis, per part de Moisès, i en què la família es reuneix en un àpat. Les celebracions familiars, com el matrimoni, també tenen caràcter religiós. Les poblacions compten amb la sinagoga (que representa el temple de Jerusalem), on el rabí celebra els sacrificis rituals, la lectura de la Bíblia amb assistència dels fidels. El Sanedrí és el gran consell jueu.

La Estrella de David (6 puntes) i el canelobre de 7 braços són símbols del Judaisme.