08. Thomas Alba Edison (1847- 1931). La bombeta i altres invents

Va néixer el 1847 a Milan (Ohio) d’una família d’origen holandès. A l’escola no destacava. S’interessava per tantes coses que no atenia al que li explicaven. Preferia explorar, fer experiments. Tenia molta imaginació i era molt actiu.

Quan encara era petit, la seva mare sentí uns forts dolors de ventre. El metge deia que s’havia d’operar allà mateix doncs el trasllat al poble podria ser fatal. Però en aquella casa, plena nit com era, no hi havia prou llum per operar. Pensa que la il·luminació de les cases era llavors amb uns quants quinqués o làmpades de petroli... Tomàs aplegà les làmpades de la casa, les posà sobre un moble que tenia un mirall inclinat. A la llum directa de les làmpades s’hi afegia la llum reflectida en el mirall i el metge tingué prou llum i l’operació resultà un èxit.

Des de petit tenia idees per a guanyar diners i molt aviat les portà a la pràctica. El primer treball fou vendre diaris (com tants d’altres nens americans) però aviat feu coses més originals. Construí una torre de fusta de 30m per veure el paisatge al preu de 25 centaus. Els turistes s’hi apuntaren i Thomas comprovà el patiment i l’èxit dels negocis. De fet volia els diners per comprar-se material de laboratori per als seus experiments. Més endavant venia diaris al tren on hi muntà dues botigues: la de diaris i una de verdures. Els viatgers tenien descompte.

Aviat va tenir un diari propi que editava i imprimia ell mateix: el Weekly Herald on es podien llegir notícies locals i també reportatges de guerra tan actuals, que s’avançaven a diaris de molta més tirada. Com s’ho feia el noi Edison per aconseguir aquestes notícies tan ràpidament? Utilitzava el telègraf. Li enviaven les notícies per telègraf cosa que encara no feien els diaris grans! Més endavant, i des del Centre de Negocis de Wall Street, va treure un diari que informava puntualment de la borsa, també mitjançant el telègraf.

Als 15 anys, salvà un nen de ser atropellat pel tren en una estació. El pare del nen, que era el cap d’estació volia recompensar-lo, però Thomas només demanà que li ensenyés telegrafia. Es convertí en un hàbil telegrafista i tota la seva vida mostrà afecció per aquest invent que ajudà a perfeccionar.

El 1876 va muntar un laboratori o fàbrica d’invents, com en deia ell. De fet en patentà més de mil. Fou sens dubte l’inventor més prolífic de la història! El primer invent que realitzà en aquell laboratori fou un indicador de cotitzacions automàtic i elèctric: en mantenia informats als agents de borsa.

Contribució al telèfon

L’havia inventat Reis i Bell, ell l’havia perfeccionat però mai no ho discutí. El telèfon de Bell no era comercial, produïa molts sorolls que no deixaven sentir-hi bé. Edison el convertí en un aparell pràctic i comercial, eliminant els sorolls amb una barra de transmissió de carbó.

El fonògrafÉs una màquina per a gravar i reproduir sons. Després de moltes provatures, Edison recobrí un cilindre rotatori (girava amb una maneta) d’una làmina de zenc. Una agulla connectada a uns altaveus de paperina ratllava la làmina de zenc. Segons la intensitat del so, la ratlla que feia era més suau o més forta... Així es gravava la veu (avui, els discs de vinil es fan de manera semblant). Per escoltar el so gravat s’invertia el procediment: es deixava l’agulla obre el solc, començant pel principi. L’altaveu amplificava el dèbil so i el feia audible.

Altres invents

Després de l’èxit de la bombeta, Edison no s’adormí en la glòria. Va seguir inventant fins que va morir als 89 anys. Entre els últims invents, alguns estan relacionats amb el futur cinema i de la industria electrònica.

De fet Edison més que un científic era un home pràctic. Les teories no l’interessaven més que per inventar aquells aparells útils per a tothom.

BIBLIOGRAFIA

Edison. Editorial VascoAmericana SA, Bilbao 1973

La bombetaPotser és el més emblemàtic dels invents d‘Edison. Feia temps es buscava que l’electricitat proporcionés una llum estable i suficient. Abans d’Edison, altres inventors ho havien provat tot. Buscaven un filament que al pas del corrent es posés incandescent i donés llum però no es fongués. Edison provà amb filaments metàl·lics com el platí i iridi, però es fonien, amb filament vegetal carbonitzat dels quals un dels millors fou la fibra de bambú. Finalment aconseguí l’èxit fent el buit a la bombeta i amb un fil de cotó carbonitzat. Aquella primera bombeta va brillar 40 hores! Mentre experimentava, la gent se’n reia dels fracassos; quan va reeixir la primera, va fer famosa la frase “no em vaig equivocar mil vegades per fer una bombeta, vaig descobrir mil maneres de com no fer una bombeta”.