JOAN LLUÍS VIVES i MARC (1492- 1540). Precursor dels drets humansVives fou un català nascut a València. Fou un dels més grans pensadors renaixentistes europeus, com els seus amics Erasme de Rotterdam o Tomàs Moro. Les seves idees i propostes sobre el paper dels governants en l’atenció de les necessitats del poble, el féu un precursor dels drets humans i de l’assistència social moderna. Abans de Vives, els pobres, els malalts mentals, els deficients sensorials com els cecs... o eren abandonats a la seva sort, o eren atesos per caritat cristiana, això quan no eren reclosos i, fins i tot, castigats fins a la mort en el cas dels dements, que es creia eren endimoniats...

Vives és un català que va viure quasi tota la vida a d’altres països europeus (Països Baixos, Anglaterra) sembla ser que perquè no es trobava a gust sota l’ambient repressiu i inquisitorial de les terres hispàniques d’aleshores. Era, no ho hem d’oblidar, fill de família jueva i pares judaïtzants, nascut el mateix any del decret d’expulsió dels jueus de la Corona Hispànica.

Neix el 1492, el mateix any del desembarcament a la futura Amèrica. El seu pare és un mercader de Perpinyà establert a València. La seva mare és de la família del gran poeta Ausiàs Marc...Té un oncle jurista, a redós del qual s’educa i s’afecciona al dret.

Estada a Flandes

Quan tenia 17 anys els pares l’envien a estudiar a París. Joan Lluís no s’hi troba a gust per l’excessiu dogmatisme d’aquells estudis. Se’n va a Bruges amb uns parents, la família Valldaura. Dóna classe als fills d’aquesta família. Margarida, més endavant, serà l’esposa de Vives. Després va a Lovaina. Esclata la guerra entre les monarquies francesa i hispànica. Molts catalans tornen a la seva terra, però Vives no. A Lovaina és tutor d’un príncep, però aquest mor en caure del cavall i Vives es troba en la pobresa. Viu dels seus escrits.... És ara quan escriu ‒en llatí, naturalment‒ la seva Educació de la dona cristiana. Una preocupació dels renaixentistes és aprendre llengües orientals. Erasme funda l’“Ecole des Trois Langues” i crida Vives perquè l’ajudi.

Estada a Anglaterra

Més endavant va a Anglaterra cridat per Wolsey, important eclesiàstic i polític anglès. Coneix Tomàs Moro, amb qui fa una gran amistat. Diu Josep Trueta a L’Esperit de Catalunya: «Fou aquest profund respecte pel poble i l’amor a la humanitat allò que va fer tan intensa la simpatia entre Thomas Moore i Lluís Vives, aquests precursors de la democràcia moderna». Caterina d’Aragó, primera esposa de Enric VIII, li encarrega l’educació de la seva filla Maria, que més endavant seria reina dels anglesos. A Oxford també comença una escola de llengües.

Als 32 anys es casa amb Margarida, a Bruges. Torna a Londres. Un príncep de Flandes li encarrega una obra sobre el benestar públic, tema al qual dedica molts esforços i en el què fa propostes molt avançades de manera que és el punt de partida de la ciència social moderna «Subvenció als pobres segons les necessitats humanes».

Un altre camp en què sobresurt és en qüestions educatives: per exemple l’opuscle De l’establiment de l’escola.

El divorci d’Enric VIII amb Caterina d’Aragó trasbalsa la vida política i social d’Anglaterra. Vives és arrestat per suposada ajuda a la reina, filla dels Reis Catòlics hispànics, Isabel i Ferran. La reina vol que porti els seus afers, però Vives s’hi resisteix i acaba aconsellant-li que obeeixi Enric, per evitar mals majors.

El seu sogre, comerciant, es posa malalt. Vives ocupa el seu lloc al front de l’activitat comercial familiar (venda de fruita i vins valencians als comerciants anglesos).

Proposa una societat de nacions

El 1529 escriu Concòrdia i discòrdia en el gènere humà (De concordia et discordia in humano genere) en el que proposa una espècie de societat de nacions per a resoldre pacíficament els conflictes. També denuncia les tortures que practica la Inquisició espanyola. Escriu un llibre sobre el benestar públic en què denuncia la corrupció dels prínceps.

L’últim llibre seu és sobre psicologia i educació, pioner de l’educació moderna. Comenius, considerat pare de la pedagogia moderna, el va llegir i citar sovint. El 6 març del 1540, als 48 anys, mor a Bruges.

Bibliografia

Soldevila, Carles Figures de Catalunya AEDOS, Barcelona, 1955.

Trueta, Josep L’Esperit de Catalunya, Selecta, Barcelona.