01. Blanca Picany (~1240-?)

Blanca Picany, esposa de Ramon Llull

Dona mallorquina d’origen noble que fou l’esposa de Ramon Llull (1232-1316), l’autor més important de la cultura catalana medieval. Blanca Picany va compartir la vida durant uns anys amb un home excepcional, que va decidir treballar per convertir els infidels al cristianisme amb l’ús de la raó, en un temps en què predominaven les guerres i les croades. Però alhora que prenia aquesta decisió heroica, Ramon es va convertir a la penitència i això va partir com amb una espasa la seva vida familiar.

En realitat tenim molt poques dades sobre Blanca Picany. No sabem la data exacta del seu naixement, però sí que pertanyia a una rica família cristiana que, com moltes d’altres, s’havia establert a Mallorca després que Jaume I hagués conquerit l’illa el 1229. El seu pare es deia Francesc i devia tenir un germà anomenat Jaume. La seva infantesa devia transcórrer dolçament per aquelles terres que acabaven de ser incorporades a la Corona catalanoaragonesa, però que encara eren plenes de musulmans i tenien lligams comercials amb el Nord d’Àfrica. Blanca devia ser educada com totes les nenes de bona família: li devien haver ensenyat a portar bé una casa i a estar enfeinada tot el dia, perquè si no tenia temps lliure no tindria mals pensaments. El seu germà Jaume, en canvi, devia anar a l’escola a partir dels vuit anys, primer a aprendre la doctrina cristiana i després a estudiar una mica de llatí i aritmètica. Quan Blanca va arribar a l’adolescència, els Picany devien pactar un casament que fos avantatjós per a la família. Es van fixar en els Llull, una família barcelonina que també s’havia establert a Mallorca després de la conquesta.

Els Llull no eren tan rics com els Picany, però gaudien d’una bona posició: tenien terres a Ciutat de Mallorca i pels voltants, a prop de Pollença i també a Catalunya, tenien esclaus que treballaven per a ells i tenien un fill, Ramon, que es veia inquiet i espavilat. Segurament les dues famílies es van posar d’acord en el dot que havia de rebre la noia i van casar-los el 1257, quan Ramon Llull tenia 25 anys i Blanca Picany n’havia de tenir alguns menys. Potser 18?

De casats, Blanca i Ramon van viure còmodament gràcies a l’herència familiar i a la feina de Ramon a la cort del príncep Jaume, el fill petit de Jaume I que més endavant (1276) seria rei de Mallorca. Segurament Ramon honrava la seva esposa Blanca i ella el corresponia respectant-lo i obeint-lo, i potser amb el temps es van arribar a estimar i tot. Com que l’objectiu del matrimoni era tenir fills, Blanca i Ramon en van tenir dos, Domingo i Magdalena, que devien néixer abans de 1263.

Aquest any, però, un esdeveniment sobtat va començar a canviar la vida del matrimoni: mentre componia cançons trobadoresques en les quals lloava la bellesa de les dames de l’alta noblesa, com feien molts cavallers del seu temps, Ramon va tenir una aparició divina que li va manar que ho abandonés tot i que dediqués la seva vida a escriure un llibre per lluitar contra els infidels. Impressionat per la revelació i després d’haver superat els dubtes lògics, Ramon va vendre les seves possessions, reservant-ne una petita part per a l’esposa i els fills, això sí, i se’n va anar a meditar a Rocamador, un santuari molt famós del sud de França, per emprendre el pelegrinatge fins a Santiago de Compostela. Quan va tornar a Mallorca, el 1265, potser ja havia decidit la seva conversió a la vida religiosa, però sense entrar en cap orde ni congregació.

Tot i que Ramon va continuar portant els negocis familiars durant uns anys, al final va acabar per abandonar totes les tasques que el relacionaven amb la vida més quotidiana. Ens podem imaginar les discussions que devia tenir el matrimoni aleshores: amb els ulls brillants, Ramon devia explicar que estava cansat dels béns temporals i que contemplar, estimar i servir Déu eren les coses més meravelloses que es podien fer en aquest món. Blanca devia envermellir pensant-se que no havia estat una bona esposa, devia plorar amb llàgrimes que li naixien del cor i al final devia acabar acceptant que el marit marxés a predicar la paraula de Déu per tot arreu.

Amb el marit capficat en la vida d’oració i penitència, Blanca Picany es devia sentir com si s’hagués quedat viuda. Però sense ser-ho i sense poder- se tornar a casar amb ningú, en uns temps en què la presència d’un home a la família era fonamental per continuar endavant. Possiblement per això, Blanca s’adreça al batlle de Ciutat de Mallorca, Pere de Caldes, per demanar-li que nomeni un administrador que tingui cura de les possessions de la família, perquè el seu marit “s’ha tornat tan contemplatiu que no s’ocupa de l’administració dels seus béns temporals i així els seus béns es perden i són destruïts”, com diu un document datat el 13 de març de 1276.

Mai no sabrem què devia sentir Blanca quan escoltava els viatgers que passaven per Mallorca i contaven notícies extraordinàries del seu marit, que va escriure més de 200 obres, va viatjar per tota Europa i el Nord d’Àfrica, es va entrevistar amb reis i papes i es va relacionar amb la Universitat de París, la més important del moment. Ni tampoc no sabrem què pensaven Domingo i Magdalena del seu pare cèlebre i absent. L’admiraven? L’estimaven? O l’odiaven per haver-los deixat tots tres sols? Potser una barreja de les tres coses... L’única certesa que tenim és que des de la llunyania Ramon Llull mai no els va oblidar del tot ja que als 81 anys, a l’hora de redactar el seu testament (1313), va deixar uns quants diners a Domingo i uns altres a Magdalena, casada amb el noble Pere de Sentmenat. Blanca Picany no apareix en el document, per la qual cosa deduïm que la soferta esposa ja havia abandonat aquest món.