05. Sança de Castella
L’ÀVIA PATERNA DEL REI JAUME I EL CONQUERIDOR
De les moltes Sances medievals de les quals tenim notícia a les terres catalanes (Sança d’Aragó, comtessa d’Urgell, Sança d’Aragó, comtessa de Tolosa, Sança d’Aragó, infanta filla del rei Jaume I, Sança de Barcelona, comtessa de Cerdanya, Sança de Castella, primera muller del comte Berenguer Ramon I, Sança de Castella, reina de Navarra), aquesta comtessa de Barcelona i reina de Catalunya-Aragó va ser esposa d’Alfons I de Catalunya-Aragó, conegut com el Cast. Nascuda com a infanta castellana el 1154, filla del rei Alfons VII de Castella i de la seva segona muller la princesa polonesa Ricliza, va ser pactat el seu matrimoni quan tenia tan sols dos anys amb el futur hereu del comtat de Barcelona i del regne d’Aragó, un infant reial que encara no havia nascut i que va néixer el 1157.
La infanta Sança va créixer en l’expectativa d’aquest pacte matrimonial tan incert, que es realitzà finalment, no sense problemes previs, el 1174 a la catedral de Saragossa, quan la núvia tenia vint anys i el nuvi disset.En efecte, el futur comte-rei objecte també d’aquest pacte, fins i tot abans de néixer, heretà el regne de Catalunya-Aragó en minoria d’edat als sis anys i comença a governar ajudat per tutors i consellers als set anys; tenim signatures seves de quan tenia aquesta edat i sabem que als tretze es produí una reunió en que es va ratificar l’acord de matrimoni amb Sança.
Els anys posteriors a aquesta reunió, Alfons fou el centre d’una cort galant, plena de trobadors occitans i conreadors de la poesia trobadoresca, entre els quals el propi Alfons, que era un bon versificador. Certament el rei Alfons no va fer res per merèixer el sobrenom de el Cast amb què ha passat a la història.
Sembla que, malgrat que havia fet aquella ratificació, en algun moment va fer tractes per a un matrimoni seu amb la princesa Eudòxia, filla de l’emperador de Bizanci Manuel I Comnè (Komnenos), tracte que quedà desfet, quan la princesa ja era a Montpeller, camí de Barcelona. Finalment es formalitzà el matrimoni amb Sança el 1174 a Saragossa i la nova reina es dedica a complir la seva funció de donar descendència al regne.
Fins a set fills i filles tingué amb el seu marit: el primer, Pere, cap al 1177, futur Pere el catòlic, pare de Jaume I el conqueridor; després vindrien Alfons, futur comte de Provença, Ferran, monjo cistercenc a Poblet, abat de Montaragó, Constança futura muller de l’emperador Frederic II, Elionor futura muller de Ramon VI de Tolosa, Sança, muller del fill i successor d’aquest Ramon VII i Dolça, que ingressà al monestir de clausura de Sixena, fundat per la seva mare Sança.
El marit de Sança havia de fer front a constants conflictes polítics –bèl·lics o diplomàtics- tant amb els seus veïns cristians –el regne de Castella, que tenia pretensions de domini sobre Navarra i Aragó, i el comtat de Tolosa – com veïns sarraïns, doncs aquells anys les lluites amb l’Al-Andalus i la tasca repobladora eren objectius polítics i socials de primer ordre.
El conflicte més gran, però, fou amb el comte Ramon V de Tolosa. Aquest jugà hàbilment davant del Papa i del rei de França amb el perill de les creences càtares, que s’estaven estenent pels territoris occitans, vassalls feudals del comte-rei de Barcelona. El Papat considerava que aquestes creences (menyspreu del cos, refús del matrimoni, condemna de pràctiques corruptes de l’església...) eren una heretgia perillosa i estava decidit a combatre-les amb una croada, si calia. L’enfrontament entre el marit de Sança i el comte de Tolosa esclatà finalment i, després de dures lluites, Ramon V hagué de retirar-se i el 1185 Alfons nomenà comte de Provença el seu segon fill, de nom també Alfons.
Aprofitant la croada a Terra Santa de 1190, que afavorí una treva dels conflictes amb Castella i Tolosa, Alfons va desplegar una reorganització jurídica que enfortia els municipis i els seus ciutadans en detriment de la noblesa; també va fer (1195) un pelegrinatge a a Sant Jaume de Galícia amb un propòsit espiritual i diplomàtic (s’entrevistà amb els reis de Lleó, Portugal, Castella i Navarra amb la idea d’una croada conjunta contra els sarraïns peninsulars); aquesta propòsit ja no va prosperar en vida d’Alfons, doncs el rei morí a Perpinyà l’any següent (1196). Alfons demanà ser enterrat a Poblet, tradició que seguiran els seus descendents.
Esdevé comte-rei de Catalunya –Aragó el seu fill primogènit Pere, que tenia 17 anys i Sança esdevé la seva tutora fins a la seva majoria d’edat. Les relacions entre Sança i el seu fill no van ser gaire bones tot i que Sança influí força en els primers anys de govern del fill.
La comtessa-reina Sança es retirà al monestir de Sixena, que havia fundat, on professà com a religiosa i compartí la vida monacal amb la seva filla petita Dolça. S’estigué en el monestir conservant el rang de reina i hi fou enterrada a la seva mort el novembre de 1208. Tenia cinquanta-quatre anys.
Fonts bibliogràfiques:
Soldevila, Ferran (1963). Història de Catalunya. Barcelona: Alpha.
Albertí, Elisenda (2007). Dames, reines, abadesses. Divuit personalitats femenines a la Catalunya medieval. Barcelona: Albertí, editors.