7. Telèfon mòbil. 1948

Antecedents

L’invent del telèfon va ser molt útil però requeria tenir els aparells instal·lats en llocs fixes connectats a la línia elèctrica telefònica. L’interès per alliberar el telèfon d’aquesta servitud, i poder utilitzar-lo en qualsevol lloc, provingué del camp militar i també de l’empresarial. Ja hi havia comunicació sense fils a traves d’ones electromagnètiques, per exemple en la ràdio. El telèfon mòbil doncs estava obligat a utilitzar la ràdio i, com aquesta, precisava d’estacions base (antenes).

Durant la Segona guerra mundial se sentia la necessitat de comunicar-se a distància amb les tropes. La companyia Motorola va crear l’equip Handie Talkie H12-16 que utilitza ones de ràdio amb banda de freqüències de menys de 60 MHz.

Simultàniament, a finals dels anys 40, als EUA sorgeix la telefonia mòbil civil que utilitza també sistemes de ràdio analògics. Eren equips molt pesats que necessitaven de vehicles per transportar-los. També eren molt cars. Una de les companyies de telefonia mòbil fou la Bell.

La primera generació

El primer sistema de telefonia mòbil amb àmplia difusió és de la Companyia Ericsson. Utilitza canals de ràdio analògics amb modulació en freqüència. Encara que comparats amb els d’ara ens semblarien voluminosos, ja els podia portar i utilitzar una sola persona. La idea del mòbil és que cada persona es porta el telèfon a sobre. El seu progrés ha consistit en empetitir l’aparell i dotar-lo d’altres funcions, com ara fer fotos.

Les altres generacions

El 1990 es popularitzà la telefonia mòbil. La digitalització va permetre una major qualitat de veu.

Aviat s’incorporaren altres serveis: missatgeria, música, imatges, vídeo, text...

I més endavant la connexió a Internet, videoconferències, TV, descarrega d’arxius...