10. Jordi Pujol

Jordi Pujol i Soley (1930). D’activista a presidentNeix a Barcelona, en el si d’una família burgesa. Estudia medicina i encara estudiant ja és un catalanista activista contra la dictadura de Franco.

El 1959 és capdavanter de la campanya contra Galinsoga, director del diari La Vanguardia. Aquest senyor insulta els catalans després de protestar perquè la missa a la què assistia es feia en català. La campanya va des de la sensibilització amb fulls que esbombaven el fet fins a la crema d’exemplars del diari i la trencada de vidres de l’aparador del diari. És crida els subscriptors a donar-se de baixa, a no publicar-hi anuncis, és a dir al boicot fins que cessi Galinsoga. (Que havia sigut nomenat pel Govern franquista). Finalment Galinsoga és cessat.

Als anys 60 funda Banca Catalana, que aviat adquireix una forta expansió amb 247 agències. A més de la funció bancària, tan necessària a Catalunya, aquesta banca té una important activitat d’estudi de l’economia catalana i de subvenció d’activitats culturals catalanes.

El 1969 tenen lloc els que es varen conèixer com”els fets del Palau de la Música”. El 19 de març hi havia al Palau un concert homenatge al poeta Joan Maragall. És cantà el prohibit Cant de la Senyera. Jordi Pujol, que estava darrera aquestes activitats considerades subversives fou detingut, torturat i jutjat en Consell de Guerra i condemnat a quatre anys de presó. Començà una campanya de solidaritat amb Pujol. A tot arreu apareixien pintades amb el nom de Pujol i reclamant la seva llibertat.

El 1971 Pujol apareix en la clandestina Assemblea de Catalunya. El 76, mort ja Franco, es reclama al Rei la reinstauració de l’Estatut del 32. L’escrit és encapçalat per Pujol.

Triomf a les primeres eleccions

Cinc anys després de la mort de Franco, el 1980, hi ha les primeres eleccions al Parlament de Catalunya. Es presenten molts partits que han estat legalitzats, dels quals obtenen representació parlamentària CDC, UDC, PSC, ERC, PSUC i UCD. Tres provenen d’abans de la guerra: ERC, PSUC i UDC. Els altres són nous. Uns només existeixen a Catalunya, uns altres a tot l’Estat Espanyol: són la part catalana de partits d’àmbit estatal. Els primers poden exhibir que només miren els interessos de Catalunya, els altres que tindran més força a l’Estat. Guanya, contra pronòstic, Convergència Democràtica de Catalunya i Jordi Pujol esdevé el primer president electe d’aquesta nova etapa de la Generalitat.

Intents d’arraconar-lo: l’afer Banca Catalana

El 1982 Banca Catalana és intervinguda pel Banc d’Espanya. Segons molts economistes catalans no n’hi havia motiu: encara que el banc tenia problemes com molts altres bancs, deguts a la crisi industrial, la intervenció feta pel govern socialista de Felipe González és arbitrària i interessada. És busca el desprestigi de Pujol i el nou govern català.

El 1984 és posa una querella contra Banca Catalana per part dels fiscals de l’Estat, Mena i Villarejo. Hi ha una gran commoció ja que es tem el processament del president català. Pujol. Finalment el 21 novembre de 1986, els tribunals fallen que Pujol no ha de ser processat.

Pujol, president.

Les primeres actuacions del govern varen anar adreçades al tema de les transferències, calia administrar les ja rebudes i reclamar a l’Estat les que pertocaven. Una de les més remarcables per l’impacte que suposava va ser la recuperació del cos de seguretat dels Mossos d’Esquadra, antiga força armada de la Generalitat, i la seva progressiva implantació. Catalunya tenia ja la seva policia.

En la nostra societat sabem que els mitjans de comunicació tenen un pes fonamental, per això la creació de TVC (coneguda com a TV3, el canal català) i de Catalunya Ràdio van ser fets molt destacats dels primers anys de govern català. TV3 tenia força més qualitat que la TV espanyola i es feu de seguida molt popular.

També es va donar prioritat des del començament a campanyes a favor de la llengua i a la recuperació de l’ensenyament en català.

Una altra actuació remarcable ha estat la construcció de l’Eix Transversal que comunica la Catalunya Central amb Girona.

Un ideari que deixa empremta

Un principi de Pujol ha estat «No trencar la convivència». I, efectivament, durant aquests anys Catalunya ha estat en general un bon model de convivència, a vegades potser a costa de deixar de banda reivindicacions importants.

Un altra aspecte del president Pujol que destacaríem seria l’intent d’integració de tothom que viu al país, enfront de pràctiques discriminatòries. «Són catalans tots els que viuen i treballen a Catalunya i ho volen ser”ha estat el seu lema. «Som sis milions» és un altre lema que ha fet fortuna indicant que es treballa per a tothom sense exclusions.

Pujol sempre ha estat partidari de col·laborar amb la governabilitat de l’Estat Espanyol, i així ha donat suport, quan li semblava que convenia a Catalunya, als partits espanyols que governaven.

Jordi Pujol ha governat durant 23 anys crucials per a Catalunya. La seva manera de pensar i d’actuar l’ha fet proper a la gent i ha esdevingut un personatge essencial per al nostre país.

BIBLIOGRAFIA

Pujol, Jordi, Memòries. Proa 1 i 2, Barcelona 2009