10. ASTRONÀUTICA. Aterratge a la Lluna
La rodonesa de la Terra, el seu gir al voltant del Sol, la Lluna girant al voltant de la Terra... i moltes de les coses que els savis astrònoms havien afirmat, mai s’havien vist directament amb els ulls dels homes. Fins que l’astronàutica va fer possible fotografiar i filmar els moviments dels astres. Fins i tot que els astronautes veiessin per primera vegada la Terra, trepitgessin la Lluna i moltes altres gestes científiques...
El Programa Apol·lo
El programa Apol·lo es va fer per portar un astronauta a la Lluna. El va dirigir el doctor Wernher von Braun, un dels savis pioners de l’astronàutica.
L’itinerari previst era col·locar primer els astronautes en una òrbita lunar, des de la qual arribessin a la Lluna. A la tornada farien la ruta inversa: anirien primer a l’òrbita lunar des de la qual es dirigirien a la Terra i aterrarien.
Primer hi hagué uns quants coets de prova. L’Apol·lo 11 sortí de Cap Kennedy el 16 de juliol de 1969, a les 15 hores i 32 minuts. El tripulaven tres astronautes: Neil Armstrong, que n’era el comandant, Edwin E. Aldrin i Michel Collins.
La primera fase consistí en enlairar-se de la superfície terrestre deixant el tanc de combustible. Després de 72 hores d’haver-se enlairat, es va posar en marxa un potent motor que va alentir la velocitat fins entrar en òrbita lunar (a uns 160 quilòmetres de la superfície). Els astronautes podien sortir del mòdul.
Dos astronautes (Armstrong i Aldwin) varen passar per una escotilla del mòdul de comandament al mòdul d’excursió lunar i aquest es separà de la resta de la nau espacial (mòdul de comandament, on hi restà Collins) i anà cap a la Lluna. Un altre motor va minorar la velocitat del mòdul que baixà al lloc escollit d’allunatge. Eren les 20 hores, 17 minuts, 40 segons quan Armstrong baixà del mòdul i va trepitjar, per primera vegada, la Lluna. Després baixà Aldwin. Clavaren la bandera dels EUA, una placa commemorativa, aparells per recollir dades i s’emportaren mostres de roques i sòl. Les televisions de tot el món donaren les imatges de les primeres passes de l’home a la lluna.
A la tornada, el mòdul d’excursió lunar va arrencar a gran velocitat, abandonant el cos d’aterratge a la Lluna i una hora desprès d’arrencar, ja estaven molt a prop del mòdul de comandament que havia estat donant voltes a la lluna com un satèl·lit. Els astronautes controlaren la maniobra d’enganxar els dos mòduls. Una vegada dins el mòdul de comandament i desenganxant d’aquest el mòdul d’excursió lunar, que restà abandonat a la seva òrbita, posaren en marxa un motor que els allunyà de l’òrbita lunar.
El retorn es va fer a gran velocitat (40.000 Km/h) fins que, ja a prop de la Terra, es minorà la velocitat, es desenganxà el mòdul de servei, i el mòdul de comandament entrà a l’atmosfera. S’obriren tres paracaigudes per ajudar a amarar a l'Oceà Pacífic, prop del vaixell que els esperava per recollir-los. L’aventura havia durat gairebé 9 dies.
Neil Armstrong havia nascut a Wapakonela, Ohio, el 1930. Estava a punt de complir, doncs, 40 anys. Era enginyer aeronàutic i havia estat aviador a la guerra de Corea. Després de l’etapa d’astronauta, va ser professor d’enginyeria a Cincinnati.