01. Ermessenda de Carcassona (~975-1058)

Ermessenda de Carcassona

Dama d’origen noble, de caràcter fort i decidit, de gran bellesa i qualitats morals, va ser una poderosa comtessa del casal de Barcelona que, un cop viuda, va saber governar enmig de guerres contra els musulmans, d’insurreccions protagonitzades pels senyors feudals i d’enfrontaments familiars que li van destrossar el cor. Un document ens diu que era una dona molt bella, un altre ens parla de les seves virtuts morals i la qualifica de magnífica, piadosa, bondadosa, dolcíssima i estimada: els seus súbdits valoraven així el seu esforç per fer triomfar el dret sobre la violència i per potenciar la construcció d’esglésies romàniques com la de Sant Pere de Rodes (1022), el monestir ampliat de Ripoll (1032) o les catedrals de Vic i de Girona (1038), tot un símbol de la religiositat d’aquells temps. I intentaven també consolar el dolor que li produïen les fortes desavinences amb el seu nét, tan importants que va intervenir-hi fins i tot el Papa de Roma.

Filla dels comtes Roger I i Adelaida de Carcassona, Ermessenda sembla que va ser la segona de quatre germans i l’única noia. L’any 993, quan tenia uns divuit anys, es va casar amb Ramon Borrell, comte de Barcelona, Girona i Osona, amb el qual va tenir un fill, Berenguer Ramon I, que va néixer cap a l’any 1006. Ermessenda intervé ben aviat en la política. De costat amb el seu marit, resolen amb assemblees judiciàries les reclamacions de béns usurpats pels senyors feudals, en lloc d’optar per aplicar la força de les armes. Ermessenda acompanya el seu marit en els desplaçaments a què l’obliga el càrrec que ocupa, fins i tot en la guerra de Saragossa del 1016, i gaudeix de la prosperitat que portaven els temps, sobretot després de l’expedició a Còrdova, que començà el 1010 i de la qual les tropes catalanes van tornar carregades d’or. A la comtessa de Barcelona la posició social i econòmica li prometia un futur feliç, dolç, però les coses no van anar-li com estava previst. (Foto: Carcassona medieval)Quan Ramon Borrell mor el 1017, a l’edat de 45 anys, deixa una viuda madura, de 42 anys, i un fill petit que en tenia 11 o 12. El testament de Ramon Borrell nomena Ermessenda senyora i usufructuària dels comtats i bisbats de Barcelona, Girona i Osona - Manresa, i la fa tutora del seu fill Berenguer Ramon, però estipula com a condició perquè Ermessenda pugui governar que no es torni a casar. Ermessenda la compleix sense protestes i comença a dirigir els comtats de la família ajudada d’un equip de consellers, entre els quals hi ha Oliba, bisbe de Vic i abat de Ripoll i de Cuixà.

Aquest primer govern d’Ermessenda s’acaba el 1023, amb la majoria d’edat del seu fill, amb el qual havien començat a sorgir desavinences des d’un any abans. Berenguer Ramon I va tenir una vida curta, però intensa. Al marge de les discussions amb la seva mare, que els devien fer mal a tots dos, es va casar, va enviudar i es va tornar a casar. Va tenir quatre nois, dos amb cada esposa, i va morir el 1035, als 29 o 30 anys d’edat. Va repartir els comtats familiars entre els seus quatre fills, encara que els va vincular tots a l’hereu, Ramon Berenguer I, que a la mort del seu pare devia tenir uns 12 anys. Com que el noiet és menor d’edat, l’àvia Ermessenda torna a governar els territoris, aquesta vegada amb 60 anys a l’esquena.

El segon govern de la comtessa Ermessenda, que dura un llarg període de 18 anys, està marcat per les tibantors entre l’àvia i el nét, que arriben a provocar fins i tot una lluita armada entre els partidaris i amics de l’una i de l’altre. Les desavinences s’aguditzen per una qüestió personal. Ramon Berenguer I s’havia casat el 1039, als 16 anys, amb Elisabet, de la casa vescomtal de Narbona, i el 1050, morta la primera esposa, ho havia fet amb Blanca, dona de llinatge desconegut. Però per causes que no sabem, aquesta segona esposa no va acabar d’agradar al comte, i Ramon Berenguer I va decidir repudiar-la, seguint una pràctica freqüent a l’època. El 1052 es va tornar a casar amb Almodis de la Marca, la filla dels comtes de Llemotges que havia estat casada i repudiada dues vegades abans. A la comtessa Ermessenda no li va agradar gens aquest tercer matrimoni, sobretot per la tàctica que havia utilitzat el seu nét, que havia raptat (o ho havia fet veure) Almodis, com alguns cavallers tenien costum de fer. És llavors que Ermessenda demana la intervenció del Papa, que excomunica Ramon Berenguer i Almodis, a petició de la vella comtessa de Barcelona i de la repudiada comtessa Blanca.

Les tibantors entre àvia i nét van durar encara dos o tres anys més. Al final, Ermessenda es va retirar de la política i es va refugiar prop del bisbe de Vic. Vella i cansada, va pactar una reconciliació amb el seu nét i va demanar l’anul·lació de l’excomunió per la qual tant havia lluitat abans. Va morir el 1058, quan ja havia fet 83 anys, una edat a la qual poca gent arribava en aquell llunyà segle XI.