02. El Palau de la Generalitat

Els fets d’ octubre

El 6 d’ octubre de 1934 davant el perill de que el nou govern de dretes de Madrid limités el poder de la Generalitat republicana o la suprimís, el President Companys proclama des del balcó de la Generalitat, la República Federal Catalana. Per ordres de Madrid el general Batet treu l’ exèrcit al carrer i col·loca canons apuntant al Palau. El govern català no té més remei que rendir-se. President i consellers són empresonats i se’ls condemna a 30 anys de presó. (El 1936 són alliberats i tornen a la Generalitat després del triomf del Front Popular a les eleccions)

Aquest és un dels moments més dramàtics viscuts al Palau de la Generalitat.

La institució

Catalunya fou dels primers països europeus que va tenir un parlament: les Corts Catalanes, que reunien els representants del poble amb el rei una vegada l’ any. Allà es decidia el que s’ havia de fer però feia falta un organisme que entre assemblees, tingués el comandament i executés allò acordat. Aquest organisme s’ anomenà Diputació del General o, per extensió, Generalitat de Catalunya ( no es tractava de cap general militar sinó que es refereix a tota la comunitat i al el que és general i afecta a tothom). Al principi foren tres consellers als que s’ hi afegiren també tres oïdors de comptes

La Generalitat tenia molt de poder. Fins i tot guerrejà contra el mateix rei català Joan II (pare de Ferran el catòlic) que no acceptava determinats privilegis dels ciutadans.

El Palau de la Diputació del General o Palau de la Generalitat ha estat l’ escenari d’ esdeveniments cabdals de la nostra història. El 22 de febrer de 1641, Pau Claris, president de la Generalitat hi mor (possiblement enverinat). Ha plantat cara al Comte Duc d’ Olivares i al rei Felip IV (III de Catalunya-Aragó) i ha proclamat la República Catalana.

Uns anys després (1714) un altre Conseller en Cap de la Generalitat, Rafael Casanova , és ferit quan comanda la defensa de Barcelona en una altra guerra contra el rei hispànic, ara Felip V (IV de Catalunya-Aragó).

Des del balcó d’aquest Palau s’ ha proclamat dues vegades la independència de Catalunya. L’ any 1931 Francesc Macià, quan el rei Alfons XIII abandona Espanya proclama la República Catalana i més endavant –com hem vist- Lluís Companys proclama la República Federal.

Més recentment Josep Tarradellas el 1977 amb el Ja soc aquí! Parla des del balcó del Palau, quan es restaura la Generalitat a la mort del dictador Franco.

Història de l’ edifici i els seus usos

Les primeres edificacions varen ser les del Carrer Sant Honorat on hi havia dues cases jueves que foren ocupades per la recent creada Diputació del General o Generalitat i s’ hi habilitaren dues sales: la gran Cambra del Consell i la Cambra dels Oïdors.

Al s XV l’ arquitecte Marc Safont construí el mur del carrer del Bisbe amb la llavors porta principal i després s’ edificà el pati gòtic amb l’escala que puja al primer pis, amb la esvelta galeria i la capella de Sant Jordi. L’ entrada a la Generalitat medieval era doncs pel carrer del Bisbe.

A començaments del s XVI es construeix l’ ala Nord amb el Pati dels Tarongers i edificis que l’ envolten, el campanar amb el carilló

La façana principal actual, que s’assembla una mica al Palau Farnesse romà, és renaixentista i amb la resta de dependències de l’ ala Sud es construí a finals del s XVI: el Saló de Sant Jordi (que havia de ser església) i la cúpula.

Al s XVII s’ hi afegeixen les façanes posteriors.

Felip V amb el Decret de Nova Planta aboleix la Generalitat i cedeix el Palau a la Reial Audiència que hi roman fins el 1909 en què és ocupat successivament per la Diputació de Barcelona, la Mancomunitat de Catalunya i la Generalitat republicana.

Visita: Un recorregut per l’ exterior.

La façana principal, a la Plaça de Sant Jaume és de mabre. Els Mossos d’ esquadra hi fan guàrdia. Al centre hi ha una fornícula amb relleus de les efígies de tres presidents de la Generalitat: Lluís de Tamarit, Francesc Bataller i Jaume Riu. L’ estàtua a cavall de San Jordi atacant el drac (s XIX) presideix el balcó de marbre del mateix segle des del qual els Presidents es dirigeixen al poble en les grans ocasions tant polítiques com ciutadanes (com per exemple èxits esportius)

Seguim pel Carrer del Bisbe on podem admirar l’ entrada medieval amb el mur relativament baix, la cornisa d’ arcs flamejants. Destaca el medalló de Sant Jordi, les gàrgoles que representen l’ estament noble amb el cap cobert amb la gonella, l’ abat, els llecs, la dona, el marxant , l’ esclau negre, fins i tot una calavera.

La cavalcavia , galeria que comunica el Palau amb la Casa dels Canonges, residència del President de la Generalitat, malgrat l’ aspecte gòtic, és del s XIX.

Seguint per aquest carrer ve una porta secundària on fins fa poc s’ hi conservava el nom de l’ Institut d’ Estudis Catalans, que, quan va ser creat per Prat de la Riba, llavors president de la Diputació de Barcelona i més tard de la Mancomunitat de Catalunya, va ocupar aquesta part de l’ edifici.

Seguint donant la volta hi ha al carrer de la Pietat una altra entrada secundària (accés a les oficines de la Generalitat)

Finalment al Carrer de Sant Honorat es veu la part més antiga del palau. Les finestres gòtiques corresponen a les cases jueves que es varen comprar per encabir-hi la institució de la Generalitat i en concret les sales de la Cambra de Consell i la Sala dels Oïdors.

L’ interior del Palau.

Si entrem dins, per la porta principal, trobem un ampli vestíbul on hi aparquen el cotxe del President de la Generalitat i els de la seva escorta. Una escalinata flanquejada per dos lleons de pedra condueix al pati gòtic amb l’ escala. Pujant per aquesta noble escala arribem al primer pis amb l’ elegant galeria gòtica que envolta el pati. La Capella de Sant Jordi, obra de Marc Safont amb una façana d’ estil gòtic flamíger en què destaquen motllures que representen fulles calades. Al s XVII s’ amplia amb voltes i una cúpula amb capitells sense columnes ( característics de Barcelona) . Conté una estàtua del XV, del cavaller armat Sant Jordi dret i un reliquiari de plata. És famós el ric frontal d’ altar amb relleus brodats.

Donant a la Plaça de San Jaume hi ha el Saló de Sant Jordi amb les pintures relatives a episodis de la història de Catalunya: començant per l’ esquerra: Colom rebut pels Reis Catòlics, el Consolat de Mar, la batalla de les Navas de Tolosa on Pere I va ser-ne heroi, casament dels reis Catòlics, Capítol del Toisó d’ Or, les Corts Catalanes de Montsó, la Mare de Déu de Montserrat patrona de Catalunya, el monestir de Poblet, la batalla de Lepant, el compromís de Casp, Jaume I conquista Mallorca, la batalla del Bruc.

A la part oposada a la capella de S. Jordi hi ha les portes que comuniquen amb la part més antiga: cambra del Consell

Passem al Pati dels Tarongers. Al seu voltant hi ha les portes de diferents estances, entre elles el Saló del Consistori Major (Saló daurat) (on hi han els retrats de tots els comtes-i reis de Catalunya), el despatx del President de la Generalitat.

BIBLIOGRAFIA

Carbonell, E, i altres. Grans monuments romànics i gòtics La Caixa 1977

Cirici, A. Barcelona pam a pam. Teide, 1952