07. Creu Casas
Creu Casas i Sicart (1913-2007), la primera dona en moltes coses
Filla d’un jardiner d’Horta
El barri de La Clota d’Horta era un lloc tranquil. Les cases tenien un hortet amb un pou. Horta encara era un poble de pagès proper a Barcelona. Però també hi havia fàbriques de pell, i els safareigs de moltes bugaderies. El pare de Creu, Filibert Casas, era jardiner. La seva filla va aprendre d’ell a tenir cura de les plantes, i a respectar-les i estimar-les.
D’on li venia el nom de Creu? La seva tia Dolores, que li va fer de padrina, tenia un “novio” andalús que es deia Cruz i amb el que posteriorment es va casar i es va entossudir en que li posessin aquest nom.
Infància en una torre de La Bonanova
Filibert Casas va entrar com a jardiner en una casa de la zona de La Bonanova, i tota la família va anar a viure a un pavelló adjunt a l’edifici principal. Aquella casa era de la família de Rafael Pitxot, un home ric, empresari del suro i culte, provinent de Sant Feliu de Guíxols. Pitxot va ser un mecenes de la cultura catalana i, durant la dictadura de Primo de Rivera, va salvar econòmicament l’IEC. Eren uns senyors gens presumits, i la família Casas hi va estar molt bé. Gràcies a ell, la Creu pogué estudiar. Va estudiar el batxillerat en una bona escola, l’Institut Tècnic Eulàlia, que havia estat creat feia poc per part de professors expulsats per la Dictadura de l’Escola del Treball, a causa de les seves idees.
Un amic i company jardiner del pare de Creu, que col·laborava amb Font i Quer en el Museu de Ciències Naturals del Parc de la Ciutadella, va iniciar la Creu en l’estudi de les plantes i li va regalar una premsa per fer un herbari.
Estudiant de farmàcia i alumna del gran botànic Font i Quer
La Universitat de Barcelona, a la que va anar Creu l’any 1931 a estudiar Farmàcia, no excel·lia per la seva qualitat. Al tercer any però, el 1933, començà a funcionar com a Universitat Autònoma i millorà molt. Font i Quer ensenyava botànica. Era un professor amb carisma. Hi havia moltes classes pràctiques, excursions, en què els alumnes havien de dibuixar les plantes, la qual cosa els obligava a una bona observació.
Una amiga, professora a l’Escola d’Infermeria de Santa Madrona, de La Caixa de Pensions, l’anima a estudiar infermeria, cosa que Creu fa en horari nocturn. També li proporciona fer de professora particular dels fills d’una família que estiuejava a Ocata. Així, Creu va guanyar els primers diners i conegué una altra família, els Xicoi. (Molts anys després Joaquim Xicoi, president del recuperat Parlament de Catalunya, i la seva professora, Creu, es trobaren en un acte oficial a l’IEC). Repetí l’experiència a Mallorca amb la família Raventós, fabricants del cava Codorniu.
La guerra. Farmacèutica de L’Aliança
El 1936 obté el títol de farmacèutica i tota la família estalvia per poder comprar una farmàcia, que no arribarà mai. Les vacances del 1936 s’allarguen... Havia esclatat la guerra. Creu és acceptada per fer pràctiques a la Farmàcia Boada de La Bonanova. El Sr. Boada és detingut i la seva dona demana a Creu que s’encarregui de portar la farmàcia. Pitxot ha d’exiliar-se, i la Generalitat per evitar saquejos, la fa ocupar. Els Casas poden quedar-se.
Se li ofereix entrar a la farmàcia de L’Aliança i, lògicament, accepta ja que és la oportunitat de tenir un treball fix. Fa les preparacions que demanen els metges. En aquella època els medicaments no es venien envasats com avui ni hi havia laboratoris farmacèutics, els metges escrivien receptes amb els components i el pes de cada un. El farmacèutic tenia els productes en flascons i havia de ser molt curós en les pesades...
A la administració de la farmàcia de L’Aliança hi treballa Ramon Puig. Creu i Ramon comparteixen l’afició a l’excursionisme i la fotografia. Com dirà d’ell Creu “era d’una bondat extraordinària” i és varen enamorar i casar. Mobilitzen la seva lleva però Ramon fuig a França. A França ja no accepten més fugitius i torna a Espanya al costat nacional on és mobilitzat.
Tingueren una filla. El marit l’acompanyava a les sortides botàniques que solien fer els caps de setmana i l’ajudà molt en la tasca de les molses.
La postguerra. La universitat
Font i Quer és empresonat injustament –com expliquem en la seva biografia- i el 1942 nomenen un nou catedràtic de Botànica, Mariano Losa, que resultà ser l’únic especialista espanyol en fongs (tota la resta ho era en fanerògames, plantes amb flors). El 1947, en una excursió botànica, coneix Creu i li ofereix el seu laboratori i una plaça de professor adjunt de fanerogàmia: gairebé no dóna classes però dirigeix les pràctiques, excursions...
La passió pels briòfits
Mentrestant, Creu assistia a unes reunions botàniques clandestines amb Font i Quer, i està en contacte amb altres botànics. Ha de fer la tesi per tenir la plaça en propietat. Oriol de Bolós ha fet la tesi sobre la flora del Montseny. Casas escull fer-la sobre briòfits. Els briòfits son les molses o altres plantes petites que es reprodueixen per embrions que reben l’aliment de la mare (per això reben el nom d’embriòfits o briòfits).
Casas recull molses del Montseny i desprès per tot Catalunya. Ha d’herboritzar (pentinar d’herbes) el Montseny des dels 200 metres d’altura fins el Matagalls i Turó de l’Home (1.700) ja que hi ha diferents espècies segons l’alçada... Contacta amb tots els botànics que han estudiat els briòfits, alguns catalans (Prudenci Seró, professor de la Facultat de Biologia), francesos... Finalment, el 1951, ha de llegir ‒com tothom en aquella època‒ la tesi a Madrid, que es publica l’any següent.
Després de 18 anys de provisionalitat a la Universitat, el 1965 guanya oposicions d’Agregat de Fitogeografia a la Càtedra de Botànica de la Facultat de Biologia de Barcelona. A més d’aconseguir una plaça fixa, canvia la Facultat de Farmàcia per la de Biologia.
Segueix amb tenacitat l’estudi dels briòfits no solament a Catalunya sinó als països catalans i tota la península. El 1971, al Cap de Gata, fa la troballa d’una nova espècie del gènere Gonomitrium al que posa el nom de Gonomitrium seroi en homenatge al pioner dels briòfits Prudenci Seró.
Contacta amb altres especialistes, com la russa Valia Allogue que treballa a París. Amb Pere Montserrat recorren els Pirineus. Van descobrint la presència de moltes altres espècies a Catalunya. Només de molses, doblen el nombre d’espècies: de 366 catalogades passen a 650.
Catedràtica de la Universitat Autònoma
La Dra. Casas pensa que és bo canviar de lloc de treball i el 1971 guanya el concurs de càtedra a la Universitat Autònoma de Barcelona i es trasllada a Bellaterra. Aviat les seves principals col·laboradores també es decideixen a dedicar-se als briòfits i així emprenen el Programa de recerca de la flora de Briòfits als Països Catalans (un dels grans programes de recerca de l’IEC). El 2000 publiquen els llibres sobre la Flora de Briòfits dels Països Catalans, que representen una síntesi de la seva feina a més de ser una guia de classificació i identificació de briòfits.
L’IEC
El febrer del 1978 ingressa com a membre numerari de l’IEC. El 1980, esdevé la primera dona presidenta de la Institució Catalana d’Història Natural. També va ser de la junta de la Societat Catalana de Biologia i influí en el seu creixement i renovació.
El 1981 és nomenada membre de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya, i també rep la medalla “Narcís Monturiol” al mèrit científic, que atorga la Generalitat de Catalunya.
Una dona extraordinària
La primera dona catedràtica de botànica, la primera dona membre de l’IEC. La primera... Premi Serra d’Or al millor llibre de recerca, Premi de la Fundació Catalana per a la Recerca...
Més extraordinari encara que tots els premis i reconeixements: va saber compaginar el treball a l’hospital, a la facultat, la intensa dedicació amb la recerca, amb la tasca de mestressa de casa i la dedicació i estimació a la família. La filla també és biòloga. En canvi, les dues nétes no han triat fer una carrera científica.
Creu considerava un honor treballar a la Universitat, i no solament hi dedicava molt més temps del necessari sinó que va pagar de la seva butxaca moltes sortides...
Un reconeixement molt específic dels seus companys botànics: posen el seu nom a dues de les molses descobertes a Catalunya: Acaulon casasianum (l’única espècie que només es troba a Catalunya) i Orthotrichum Casasianum.
Bibliografia:
Duran, Xavier, Creu Casas. Col·lecció de Biografies de la Fundació Catalana per a la Recerca. Barcelona, 2004.