4. L’origen de les plantes i animals - c) ANIMALS DE SANG CALENTA

Les aus derivaren del grans rèptils. Les ales, característica dels animals voladors, apareixen en un tipus de dinosaure del que provenen les aus. Les potes davanteres es transformen en les ales (que encara tenen una estructura òssia semblant ). Les primeres aus encara conserven dents i cua, que aviat són substituïdes pel bec (més útil per a l’alimentació de les aus) i una cua amb plomes, que serveix de timó.

Un tipus de dinosaure petit semblant a les actuals musaranyes, dona lloc als primers mamífers. Gràcies a la seva mobilitat se salven dels grans incendis de l’època i poden donar lloc a moltes espècies, també la humana.

Els ous de dinosaure són fàcil presa dels depredadors. Una solució es la dels mamífers: portar la cria dins de la mare. Una altra la de les aus: construir els nius fora de l’abast dels depredadors.

Finalment començà l’era dels mamífers. Eriçons, rates i altres petits mamífers donaren lloc més endavant a grans mamífers (precursors dels elefants, cavalls, rinoceronts). Després, al paisatge de grans praderies hi aparegueren cérvols i boví, i també en zones boscoses, el mico. No va ser fins al final d’aquest període que aparegué primer l’home –mico i després l’home, que era però, encara força diferent de nosaltres–. Els grans mamífers eren diferents dels actuals i també dels dinosaures. Tenien característiques que els varen ser molt útils per sobreviure: la majoria tenien pèl, que els protegia del fred, enlloc de pondre ous que podien trencar-se o ser robats, els mamífers portaven les cries al ventre de la mare i quan naixien, les alimentaven i protegien.

Molts d’aquests mamífers no varen sobreviure als canvis ambientals, però els actuals mamífers són descendents dels primers. El Baluquitèrius, avantpassat del rinoceront, que es va trobar al Beluquistan, era un enorme animal amb un crani d’1,5 metres i més de 6 d’alt. L’Smilodon era un enorme gat amb dents de sabre, antecedents dels carnívors com el lleó, el llop o el gos. Abans dels llops actuals, hi hagué uns llops gegants. L’actual cavall prové d’un cavallet petit, Eipus, d’uns 25 cm d’alçada. Va evolucionar cap a formes més grans (equus), semblants al cavall actual, i donà lloc a l’ase salvatge i a la zebra. L’elefant te antecedents en el Platybelodon que tenia dos queixals plans que sortien de la mandíbula inferior que li servia com a pala per treure dels pantans les arrels que menjava.

Els mamuts eren enormes elefants. El més gran fou el Mamut Imperial, d’uns 5 m d’alt. El Mamut Llanut era un xic més petit de pèl vermellós que el protegia del fred i amb uns enormes ullals corbats. Els mamuts eren una de les preses favorites dels homes prehistòrics. Hi ha dibuixos de caceres de mamuts en algunes coves. També hi havia mamífers marins (antecedents dels actuals), el Basilosaurus (el rei de les serps) arribava a tenir més de 20 m. Un dels mamífers que fa menys que va desaparèixer és el Bisó Latrifons de gairebé 3,5 m d’alt i més de 500 Kg, molt semblant però més gran que els actuals bisons.

I qui són els nostres avantpassats? Els antropoides (de forma humana). D’una musaranya arborícola provenen els simis (com els avantpassats dels actuals lè

murs). D’aquests deriven els animals que més se’ns assemblen i nosaltres mateixos (antropoides): els micos, pòngids i humans. Per tant, no venim del mico, ni dels pòngids però sí que tenim un avantpassat comú. Tots aquests a nimals tenen dits als peus, mans (i alguns també peus) prènsils, els ulls dirigits endavant (el que permet la visió en relleu). En els pòngids i en els humans s’escurça la cua, s’allibera la mà, que es necessita per utilitzar eines, sorgeix l’afectivitat, i les cries s’assemblen força a les nostres.