11. EPÍLEG i BIBLIOGRAFIA - RELIGIONS
Des d’un punt de vista no religiós, les religions representen en general una millora respecte a l’estat anterior. El judaisme, hinduisme i budisme eliminen els sacrificis humans que es practicaven en els primitius ritus religiosos. Més tard, líslamisme fa el mateix entre les tribus del desert aràbic.
El cristianisme representa un salt respecte el judaisme i altres religions al predicar l’amor als altres (inclosos els enemics) èticament molt per sobre de l’estricta justícia.
Hi ha qui diu que fins i tot els principis de la Revolució francesa ‒Llibertat, Igualtat i Fraternitat‒ són cristians.
L’hinduisme i el cristianisme ensenyen la no-violència. La doctrina catòlica només accepta la guerra defensiva. Malgrat tot, hi ha guerres religioses: els mahometans envaeixen països veïns per convertir-los a la seva fe (Mahoma, però, s’esforça en buscar la pau entre tribus molt guerreres). També els conqueridors espanyols conquereixen Amèrica amb l’excusa d’estendre el catolicisme entre els indis americans. Les croades cristianes contra els mahometans estan impulsades pel Papa... Aquestes guerres es donen quan hi ha una barreja de la religió i el poder civil. Als països occidentals, el poder civil està separat de la religió, mentre que en alguns països àrabs, sobretot si el govern està en mans de partits musulmans, la religió influeix en la política. També hi ha fanatisme religiós en els atemptats de musulmans extremistes a l’Occident.
Tanmateix, hi ha injustícies dins una religió. Algunes religions com la musulmana discriminen a la dona, obligant-la a portar una vestimenta determinada. Per alguns també la dona està discriminada en la religió Catòlica al prohibir el sacerdoci femení.
Les religions constituïdes, en general, tenen els següents àmbits que afecten als seus fidels:
Les creences. Idea sobre Déu, els orígens del món i la humanitat... Però aquestes idees són molt diferents: des d’un Déu personal cristià, a considerar que la natura, els mateixos humans i tot és Déu (panteisme).
La moral i costums. Com hem de viure. En general les religions tenen un gran respecte per la vida prenent posició en qüestions com l’avortament, l’eutanàsia. També abasta la relació amb els altres, l’amor als altres, pels cristians. La caritat i la justícia social, molt acusada en la predicació de Jesús. També ens recomana que examinem com som: des del coneixement d’un mateix amb l’examen de consciència fins a pràctiques del Zen semblants a la psicoanàlisi.
Una organització, o Església, amb una jerarquia: des del Papa i bisbes en l’Església Catòlica, o el Sanedrí en els jueus, fins a una autonomia total en algunes esglésies pentecostals o en les religions orientals. És aquesta organització la que al llarg de la història ha exercit el poder i/o s’ha barrejat amb el poder civil.
En el món actual s’accepta en general que la religió és un assumpte privat, les Esglésies estan cada cop més separades del poder civil i es pensa que no han d’exercir cap tipus de coacció sobre les persones ja siguin fidels o per captar-les.
Bibliografia.
Ferrer i Costa, Josep (1977). Temps era temps. Barcelona: La Galera.
Popp, Georg (ed.) (1994). 25 personajes que cambiaron el mundo. Barcelona: Círculo de Lectores.
H. Gombrich, Ernst (2005). Breve historia del mundo. Barcelona: Península.
Fischer, Louis (1983). Gandhi. Buenos Aires: Vergara.
Enciclopedia Salvat (1968). Barcelona: Editorial Salvat.
Nogués, Ramon Maria (2008). L’evolució darwiniana de les religions “vertaderes”. Barcelona: Cruïlla.
Armstrong, Karen (2005). Mahoma.Barcelona: Tusquets Editores.
Vikipèdia.