08. Energia elèctric, energia transportable
La màquina de vapor proporcionava energia per fer funcionar les màquines de les fàbriques, però no era transportable, no es podia portar a les cases. En canvi l’electricitat si que es pot acumular, guardar i transportar. Pensem en els aparells i serveis que funcionen o poden fer-ho amb electricitat domèstica: la il·luminació, nevera, ràdio i TV... fogons de la cuina, calefacció. A més l’ús de l’electricitat no contamina (si que ho pot fer la seva fabricació).
1831: Faraday aconsegueix produir energia elèctrica a partir del moviment mecànic amb l’invent del generador elèctric: una roda de coure girant entre els pols d’un potent imant produeix un corrent elèctric en el circuit muntat entre els dos objectes. Aquest és el principi que va permetre la producció i utilització de l’energia elèctrica, però es varen donar altres circumstàncies que propiciaren el desenvolupament de l’energia elèctrica. Començava a escassejar el carbó que cada vegada era més car.
Carbó o aigua?
A més feia temps que alguns industrials havien descobert sistemes més barats que el carbó i la màquina de vapor per aconseguir energia. Un d’aquests sistemes era l’energia hidràulica dels salts d’aigua. Per exemple, les colònies industrials utilitzaven rodes hidràuliques tot aprofitant l’energia de l’aigua dels desnivells dels rius. Més endavant, a mitjans del s XIX, substituïren les rodes hidràuliques per turbines que generaven electricitat seguint la idea de Faraday. L’electricitat feia funcionar les màquines tèxtils i a més es podia utilitzar pel consum domèstic, dipositar-la i portar-la a les cases a través de cables elèctrics. La primera central hidroelèctrica fou la de Northhumberland, a Gran Bretanya, el 1880.