3. Els homes mico que parlen (hàbilis)

(Homo hàbilis, fa 2,5 milions d’anys)

Un jove home-mico li diu a una jove dona-mona, la seva germana: “Compte, ve cap aquí”. Amb un llenguatge rudimentari l’adverteix de que el que s’ acosta els pot dur problemes. Arriba el tercer home-mico i els diu que la mare d’ells els crida per dinar. Però la mentida queda en evidència ja que la família dels germans han dinat abans perquè el pare havia de marxar a caçar...

Aquests homínids ja parlen, però utilitzen poques paraules i s’ajuden de molta gesticulació com avui fan els sords. Varen començar utilitzant diferents sons i crits. Potser tres crits seguits volia dir perill. Abans es comunicaven per gestos. Però els gestos, sons i crits podien servir pera avisar de quelcom present, però era pràcticament impossible referir-se al passat (el que ja havia passat) o del futur (el que havia de passar). Ara amb el llenguatge, es pot parlar del passat i del futur, recordant o anticipant esdeveniments i perills. També es pot parlar de com són les persones (com en l’escena d’abans), cosa impossible de fer amb gestos.

De fet, l’anatomia de la cara i coll ha anat canviant perquè sigui possible articular una varietat de sons. La cara i el coll s’allarguen. El nas és més prominent. La cara de l’homínid s’assembla més a la nostra que a la dels micos. Te el crani més gros, més cervell. També és més alt i gros que l’austropitec. Van més dret, són menys grimpadors i més caminadors.

Els homínids canvien molt amb el llenguatge. Esdevenen humans ara? No podem dir quan esdevenen humans i tenen consciència de ser diferents dels altres animals. El llenguatge hi devia ajudar molt però, segurament, abans d’ell ja hi havia una certa reflexió.

Els homínids han progressat. A més del llenguatge, tenen molta més habilitat manual. (Als primers humans se'ls anomena Homo Habilis, home hàbil, precisament per la seva habilitat manual. Ara fabriquen eines (abans només utilitzaven pedres com a eines): llances de fusta, agulles d’os... Utilitzen el tall d’una pedra que han fet colpejant-la amb una altra pedra. No tenen encara ceràmica però poden fer contenidors per a l’aigua i líquids en general, amb pells cosides. També vestits, utilitzant trossos de pell cosits.

Viuen en grups de 20 o 30 , en coves naturals, però algunes tribus ja comencen a fer-se cabanes amb pedres i branques: són refugis circulars o en forma de mitja lluna.

S’alimenten a més d’arrels i fruites com abans, de carn: caça i pesca, assequible gràcies a les noves eines (llances, punxons, etc). Saben organitzar- se per caçar, seguint les ordres del cap.

Els primers sers humans aparegueren a l’est d’Àfrica fa uns dos milions i mig d’anys. Cohabiten, i probablement competeixen –en quant als aliments-, amb els grans simis (orangutans, ximpanzés), i els australopitecs (antecessors dels humans però més semblants als simis. Això no vol dir que hi hagi baralles o caceres d’uns contra els altres. Probablement hi ha una cohabitació com la de les tribus primitives actuals enmig dels animals salvatges.

Aquests primers humans colonitzen el món. De l’Àfrica passen a Europa però triguen molt de temps (avancen uns 50 Km per generació, és a dir, que els fills arribaven a llocs allunyats d’on havien arribat els pares). També passen a l’Extrem Orient (la Xina) i donen origen a la raça groga (mongòlica). No és tracta, doncs, d’ una emigració com les actuals sinó que poc a poc varen anar ocupant territoris més al nord, probablement buscant millors aliments i potser també menys calor...